El MNAC ¡®baixar¨¤¡¯ de Montju?c el 2021

La cultura no hauria de sotmetre's a les regles de l'aqu¨ª-ara mateix d'aquests temps hipermoderns, ni a les de l'interessat curtterminisme pol¨ªtic. Aix¨ª ho ent¨¦n el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), que ja t¨¦ la seva Estrat¨¨gia i pla d'acci¨® 2019-2022, per¨° amb visi¨®, projectes i objectius fins al 2029, quan es compleixi el centenari de l'Exposici¨® Internacional de Barcelona del 1929 que va donar vida a la seva seu, el Palau Nacional, a Montju?c. D'acord amb aquest document, el MNAC faria la seva primera ampliaci¨® al desitjat pavell¨® de?Vict¨°ria Eug¨¨nia el 2021 amb l'obertura d'unes sales d'exposici¨® temporal per passar a ocupar (i gestionar) gradualment els 15.000 metres quadrats quan arribi l'efem¨¨ride, segons va avan?ar dilluns el director del museu, Pepe Serra.

El vaiv¨¦ de l'ampliaci¨® del MNAC i la seva vinculaci¨® amb aquest pavell¨® en des¨²s per part de Fira de Barcelona ¨¦s paradigm¨¤tic dels temps. No fa ni dos anys, el 30 de juliol del 2017, Jaume Collboni, que llavors era tinent d'alcalde de l'Ajuntament i regidor responsable de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), anunciava una inversi¨® municipal de 2,5 milions d'euros per remodelar l'espai: una meitat s'havia de mantenir per a usos del recinte firal i l'altra meitat havia de ser seu d'exposicions temporals ¡°per a tots els museus de la ciutat i, de manera priorit¨¤ria, per al MNAC¡±, segons va afirmar Collboni. Era un espai que havia de gestionar el mateix Icub per acollir exposicions blockbuster davant de la falta de grans espais per a aquests esdeveniments a la ciutat. ¡°La inversi¨® s'ha fet, i l'adequaci¨® ¨¦s acceptable per exposar-hi cotxes, per¨° no ¨¦s ¨²til per al MNAC¡±, admeten des del museu, que mai van veure amb bons ulls un projecte que no havien de pilotar i que tampoc els permetria allotjar de manera estable les seves sales temporals, ni la biblioteca, l'arxiu i la col¡¤lecci¨® de fotografia, com tampoc desplegar l'art dels anys cinquanta als setanta. ¡°La gesti¨® de l'espai ¨¦s molt dif¨ªcil de fer si ¨¦s compartit¡±, admeten des d'un centre que nom¨¦s pot exposar un 20% de les seves 180.000 peces (sense comptar les 155.000 del seu gabinet numism¨¤tic) i que amb prou feines t¨¦ 2.300 metres quadrats per a mostres temporals.

Des de llavors, a m¨¦s, el patronat del MNAC, format per l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, va aprovar l'abril passat, per unanimitat, l'ampliaci¨® del centre al pavell¨® de Vict¨°ria Eug¨¨nia i que el museu gestioni i ocupi el cent per cent de l'espai. En paral¡¤lel, Fira de Barcelona prefereix ara aparcar aquest mig pavell¨® que li quedaria del Vict¨°ria Eug¨¨nia i centrar-se, en canvi, en una ambiciosa remodelaci¨® que afectaria tota l'ala oest del recinte firal de l'avinguda Maria Cristina. Aquesta rehabilitaci¨® implicaria, entre altres projectes, la reforma del pavell¨® gaireb¨¦ bess¨® de davant al de Vict¨°ria Eug¨¨nia, el d'Alfons XIII, que planteja elevats costos perqu¨¨ t¨¦ el sostre d'uralita. Tamb¨¦ comportar¨¤, presumiblement, la desaparici¨® del Pavell¨® Itali¨¤, de construcci¨® moderna, cosa que buidaria la pla?a de Puig i Cadafalch.

¡°L'ampliaci¨® ¨¦s una eina, no un fi en si mateix¡±, puntualitza Serra, que admet que el seu objectiu ¨¦s que ¡°quan un arribi on hi ha les columnes de Puig i Cadafalch ja hagi arribat al MNAC; cal aconseguir una unitat de conjunt avui fracturat de manera absurda; ser aqu¨ª ens permetr¨¤ apropar el museu a la ciutat i connectar-lo amb el metro¡±. En el seu full de ruta, que avui sembla imparable, el director del MNAC s'ha fixat presentar aquesta mateixa tardor a les institucions p¨²bliques una proposta tant f¨ªsica com de finan?ament, ¡°amb implicaci¨® de diners privats¡±, una iniciativa de la qual no va desvincular CaixaBank, propiet¨¤ria de CaixaForum, ve¨ª del MNAC. ¡°A principis del 2020¡± ja tindria un calendari d'actuaci¨® per a un espai que s'utilitzaria ¡°per a exposicions temporals i el desplegament de la col¡¤lecci¨® d'art modern¡±, a m¨¦s d'¡°un ¨¤mbit fix¡± per a la fotografia.

Aix¨ª, el 2021, en una primera fase, ja s'hi podrien fer exposicions temporals, que Serra no descarta que puguin ser en coproducci¨® amb altres centres. El 2029, el MNAC ja ocuparia la totalitat d'un recinte que es voldria m¨¦s o menys connectat amb el Palau Nacional. El director creu que el pavell¨® de?Vict¨°ria Eug¨¨nia satisf¨¤, amb els seus prop de 15.000 metres quadrats, les necessitats d'ampliaci¨® del MNAC, sobretot quan l'altura del recinte ¨¦s d'uns 15 metres, cosa que segurament permetr¨¤ fer-hi una segona planta.

Serra va declinar donar una xifra per a aquest projecte ?¡°¨¦s perill¨®s; cal calcular-ho b¨¦¡±, va resoldre¨C, per¨° s¨ª que va xifrar en uns 800.000 euros l'elaboraci¨® del projecte b¨¤sic, que se sufragaria amb els 3,6 milions d'euros que la Generalitat es va comprometre a aportar fins al 2021 per al projecte executiu d'una ampliaci¨® que va emmarcar en una s¨¨rie de millores inajornables de tot l'entorn de Montju?c. ¡°Hauria d'haver-hi un enjardinament m¨¦s racional i que no permet¨¦s zones on ocultar-se; hi falta un gran p¨¤rquing p¨²blic, un autob¨²s que connecti per dins tots els equipaments culturals de la muntanya i la senyal¨ªstica corresponent¡±, va desgranar, per concloure: ¡°Montju?c ¨¦s Barcelona o no? En els ¨²ltims anys he parlat amb tres responsables municipals de cultura i ministres i consellers de la Generalitat, i ha estat un Dragon Khan; d'acord, comen?arem per la cuina, per¨° tota la casa ha d'estar planificada perqu¨¨ despr¨¦s no podem aturar-la; cal treballar a quatre o cinc anys vista i necessitem que les administracions tamb¨¦ ho facin¡±, va fixar Serra. Perqu¨¨ estava parlant de cultura.