La renda porta els rics a morir a casa i els pobres a l¡¯hospital

Les desigualtats socials persisteixen fins a l'¨²ltim al¨¨ de vida. La bretxa de g¨¨nere i les inequitats socioecon¨°miques condicionen no nom¨¦s quan es mor ¡ªles dones viuen m¨¦s i els rics tenen m¨¦s esperan?a de vida¡ª, sin¨® tamb¨¦ com i on mor un individu. Segons les dades recollides per l'Observatori de la Mort del Departament de Salut, els homes moren m¨¦s a casa, mentre que les dones ho fan en resid¨¨ncies. Aix¨ª mateix, els rics moren amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia a casa seva perqu¨¨ disposen de m¨¦s recursos per a l'atenci¨® domicili¨¤ria. Els pobres acaben als hospitals.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Cal fomentar que el pacient, quan encara pot decidir, es responsabilitzi del seu futur¡±

El 2017 van morir a Catalunya 65.509 persones. ?s a dir, 180 catalans cada dia. Per¨° la mort continua sent un tab¨² social, admet el Departament de Salut. ¡°?s imprescindible donar-li visibilitat a aquesta etapa de la vida. Volem saber qu¨¨ i com est¨¤ passant i quins recursos tenim a la disposici¨® de les persones al final de la vida¡±, va apuntar aquest dimecres la secret¨¤ria general del Departament, Laura Pelay. Amb aquest objectiu, Salut ha engegat l'Observatori de la Mort, una eina per con¨¨ixer com ¨¦s el final de la vida dels catalans i com cal orientar les pol¨ªtiques de salut.

De moment, l'Observatori ja ha constatat que les desigualtats socials condicionen l'individu fins i tot al final de la vida. Per exemple, els homes moren m¨¦s a casa que les dones, que registren un nombre de defuncions m¨¦s elevat a resid¨¨ncies o centres sociosanitaris. ¡°Aix¨° pot ser perqu¨¨ la dona acostuma a ser la cuidadora. L'home t¨¦ alg¨² que el cuida a casa i les dones no tenen el suport d'un cuidador¡±, assenyala Anna Garc¨ªa-Alt¨¦s, directora de l'Observatori del Sistema de Salut. Els homes tamb¨¦ registren m¨¦s morts en hospitals, una situaci¨® que Garc¨ªa-Alt¨¦s vincula a ¡°un biaix de g¨¨nere en l'atenci¨® sanit¨¤ria¡±: la literatura cient¨ªfica ha descrit que, d'entrada, els professionals sanitaris tendeixen a ingressar m¨¦s els homes que les dones. Les patologies m¨¦s prevalents en la vellesa tamb¨¦ influeixen en aquesta bretxa de g¨¨nere: les dones pateixen m¨¦s dem¨¨ncies, unes malalties que, sumades a la falta de cuidadors, les aboquen a les resid¨¨ncies per a la gent gran al final de la vida.

Per¨°, a m¨¦s de la bretxa de g¨¨nere, l'Observatori de la Mort ha descrit com les desigualtats socioecon¨°miques impacten tamb¨¦ en la manera o el lloc de morir. Les persones amb menys recursos tenen m¨¦s possibilitats d'acabar els seus dies en un hospital. Els rics, en canvi, moren m¨¦s a casa seva i reclamen m¨¦s serveis d'atenci¨® domicili¨¤ria (PADES). ¡°Les persones amb m¨¦s recursos tenen m¨¦s capacitat per disposar d'ajuda a domicili i les persones amb ingressos m¨¦s baixos acaben a l'hospital. Per¨° aix¨° respon als seus desitjos o deriva de la seva pr¨°pia desigualtat socioecon¨°mica?¡±, va q¨¹estionar la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s.

L'Observatori tamb¨¦ ha radiografiat altres aspectes de la mort a Catalunya. Per exemple, l'esperan?a de vida se situa, de mitjana, als 83,5 anys. Les dones viuen m¨¦s que els homes ¡ª86,2 anys respecte a 80,7¡ª, per¨° la seva qualitat de vida ¨¦s pitjor. De fet, ells viuen un 82,7% de la seva vida amb bona salut, mentre que elles nom¨¦s un 76,7%.

Les principals causes de mort s¨®n, en el cas de les dones, malalties de l'aparell circulatori i tumors. En homes, les mateixes, per¨° en l'ordre contrari. Les dones, a m¨¦s, pateixen m¨¦s dem¨¨ncies, la qual cosa implica un alt nivell de depend¨¨ncia al final de la vida.

Salut tamb¨¦ va posar el focus a reduir les morts als hospitals. Segons l'Observatori, en conjunt, m¨¦s de la meitat de les morts es produeixen als hospitals. ¡°L'hospital no ¨¦s el lloc m¨¦s adequat perqu¨¨ es produeixi la mort. Els espais d'Urg¨¨ncies no tenen estructures pensades per garantir la mort o l'acompanyament, essencials per dignificar el dec¨¦s¡±, va apuntar Pilar Saura, directora general de Planificaci¨® del Departament.

Cures pal¡¤liatives

Per reduir els casos de mort als hospitals, els serveis de cures pal¡¤liatives seran clau. Segons el Departament, unes 40.000 persones ¡ªel 62% dels morts adults i el 67% dels pedi¨¤trics¡ª eren tribut¨¤ries de rebre cures pal¡¤liatives.

La Generalitat disposa de 95 equips espec¨ªfics de PADES, 409 llits de cures pal¡¤liatives, 24 unitats hospital¨¤ries i 15 equips ambulatoris distribu?ts per tot el territori per acompanyar al final de la vida. El programa de cures pal¡¤liatives de Catalunya ha estat pioner a l'Estat i s'ha reprodu?t en altres territoris. No obstant aix¨°, queda cam¨ª per fer. ¡°El model d'atenci¨® pedi¨¤trica ¨¦s semblant al d'adults, per¨° el repte ¨¦s adaptar-lo a aquestes edats¡±, va apuntar Ingrid Bullinch, experta en cures pal¡¤liatives i una de les responsables del Pla Director Sociosanitari del Departament.

El periple dels pacients susceptibles de cures pal¡¤liatives varia molt en els ¨²ltims mesos de vida. Mig any abans de la mort, la immensa majoria viuen a casa seva. No obstant aix¨°, a mesura que es van apropant les ¨²ltimes setmanes de vida, l'hospital guanya pes. En els ¨²ltims dies, fins i tot, s'estima que m¨¦s de 5.000 persones moren a les urg¨¨ncies d'un hospital. ¡°Els casos imprevisibles cal tractar-los a l'hospital. Per¨° les situacions previsibles cal portar-les a altres zones on es pugui garantir un bon acompanyament al final de la vida¡±, va valorar Saura.

Segons les dades que recull l'Observatori, l'atenci¨® mitjana als programes d'atenci¨® domicili¨¤ria (PADES), que assisteixen 16.000 persones cada any, ¨¦s de 37 dies i l'edat mitjana dels pacients ¨¦s de 78,7 anys. Un ter? de les altes en aquest programa s¨®n per defunci¨®. En el cas de les cures pal¡¤liatives al final de la vida, l'estada mitjana dels pacients a les unitats especialitzades ¨¦s de nou dies i les altes per defunci¨® s¨®n el 67,8%. Bullich va assegurar que, en els ¨²ltims anys, l'impuls als programes d'atenci¨® a la cronicitat ha augmentat la detecci¨® preco? de pacients tributaris d'aquest servei.

Malgrat tot, la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s, va assegurar que la tasca de l'Observatori servir¨¤ per garantir una mort digna i millorar la planificaci¨® dels recursos assistencials per atendre les demandes dels malalts al final de la vida. ¡°El repte ¨¦s innovar en l'atenci¨® domicili¨¤ria per ajudar a reduir la disparitat, que es tradueix en difer¨¨ncies en la salut de les persones¡±, va dir la titular de Salut.

En aquest sentit, el Departament desplegar¨¤, a partir del setembre, una eina de decisions compartides. Es tracta d'un aplicatiu interactiu a trav¨¦s del qual els individus podran prendre decisions, de la m¨¤ dels seus professionals sanitaris de refer¨¨ncia, sobre el final de la vida.