Un miler de panorames

L¡¯editorial Anagrama podria haver dedicat el n¨²mero 1.000 de la col¡¤lecci¨® ¡°Panorama de Narrativas¡± al llibre que porta el n¨²mero 998 (la nova edici¨® d¡¯El guepard, de Lampedusa), al n¨²mero 999 (una bona novel¡¤la d¡¯Am¨¦lie Nothomb) o al llibre que ja deu portar el n¨²mero 1.001. Tots s¨®n prou notables, com escau des dels inicis a les col¡¤leccions d¡¯aquesta editorial.

Per¨° Anagrama no s¡¯ha equivocat en cedir un lloc tan important, o significatiu, a la novel¡¤la de Julian Barnes, La ¨²nica hist¨°ria (traducci¨® de Jaime Zulaika, Barcelona, Anagrama, 2019). Barnes ha editat tots els seus llibres en traducci¨® al castell¨¤ en aquesta mateixa casa: Metrolandia, El loro de Flaubert, Una historia del mundo en diez cap¨ªtulos y medio, Nada que temer, El sentido de un final, i mitja dotzena m¨¦s. ?s un autor prol¨ªfic, que mai no ha decebut els seus lectors.

Barnes ha entrat en la setantena i, com era d¡¯esperar, no sembla que tingui ganes d¡¯esplaiar-se en novel¡¤les humor¨ªstiques, un element que no solia faltar en la seva producci¨® d¡¯anys enrere. Se suposa que, com tothom, ha viscut, ha tingut experi¨¨ncies amoroses, ho ha passat a estones b¨¦ i a estones malament, ha tingut salut i ha estat malalt com tothom, i ha arribat, en suma, a una edat en qu¨¨ tot all¨° viscut, experimentat, gaudit o sofert s¡¯ha de posar a les p¨¤gines d¡¯una novel¡¤la amb un to assaonat, amb aquella reconciliaci¨® amb les coses, les persones i les experi¨¨ncies viscudes que els novel¡¤listes rarament coneixen abans d¡¯arribar a una edat reconcentrada, si es pot dir aix¨ª. Com en el cas de qualsevol persona amb una edat ja certa ¡ªcerta de la mort, en definitiva, m¨¦s que d¡¯haver viscut, que ¨¦s una cosa molt m¨¦s relativa¡ª que es posi a reflexionar qu¨¨ ha estat la seva vida, Barnes recorre a la mem¨°ria no exactament per fer balan?, sin¨® per entendre per quina ra¨® queda en la mem¨°ria el que ha quedat.

Aquesta ¨¦s, jo diria, la clau d¡¯aquesta magn¨ªfica novel¡¤la, en qu¨¨ sembla decantar-se per una tesi molt senzilla: l¡¯¨²nica hist¨°ria que importa en aquesta vida ¨¦s haver experimentat la passi¨® amorosa. (Per¨° potser quan diem passi¨® en fem un gra massa, a l¡¯estil dels novel¡¤listes eternament adolescents, que sempre parlen dels amors com si sempre fossin com el primer que van viure en un institut d¡¯ensenyament mitj¨¤. Deixies penoses del romanticisme pertina?!).

De fet, aquesta relaci¨® amorosa d¡¯un jove de dinou anys amb una dona que en t¨¦ m¨¦s de quaranta i que est¨¤ casada amb un ¨¦sser completament vulgar ¨¦s l¡¯¨²nica que Paul, el protagonista, est¨¤ segur d¡¯haver conegut en tota la seva vida: perqu¨¨ el llibre comen?a quan ell t¨¦ aquesta edat tan prima, per¨° acaba quan ja ha arribat... a la setantena, aproximadament.

No ¨¦s cap casualitat que Barnes es declari un lector fervor¨®s de Henry James, encara que, per sort per al traductor i per al lector, ell no construeix frases de vint o m¨¦s l¨ªnies, com el seu tutor en el terreny de les lletres angleses. En realitat, el que Barnes deu en especial a Henry James ¨¦s un antisentimentalisme molt resolt. (Vegeu, si no, la darrera visita que fa a la seva amada, ja dement, poc abans de morir.) Sense que ho sembli, la capacitat d¡¯estructurar una narraci¨® i de presentar detalls inoblidables sempre l¡¯ha deguda a Flaubert, i deu a Dickens, com gaireb¨¦ tots els autors anglesos posteriors a ell, una pietat esparsa cap als seus personatges i cap als seus lectors. No ¨¦s que en Barnes sempre sigui Nadal i sempre triomfin el b¨¦ i la caritat, com passa en Dickens, per¨° aquesta novel¡¤la, m¨¦s que cap de les que ha escrit, mostra una capacitat admirable per entendre que la pietat pot ser heroica, per¨° rebutja tant el registre l¨ªric com l¡¯¨¨pic.

I ara, l¡¯essencial: com es pregunta ret¨°ricament Susan, la dona que Paul estimar¨¤ malgrat tots els daltabaixos i inconvenients ¡ªuna certa follia, la difer¨¨ncia d¡¯edat, l¡¯alcoholisme, l¡¯amena?a del marit leg¨ªtim, l¡¯exist¨¨ncia de dues filles del matrimoni, etc¨¨tera¡ª, ¡°?On has estat durant tota la meva vida?¡±, aix¨ª Barnes sembla que es pregunti, sense cap artifici ret¨°ric: en quin lloc queda l¡¯amor en les nostres vides? Hi ha hagut, almenys en el cas de Paul, alguna altra hist¨°ria digna de ser recordada que no hagi estat l¡¯¨²nica hist¨°ria d¡¯amor viscuda per ell?

Si Proust va haver de narrar centenars d¡¯hist¨°ries d¡¯amor a la seva Recerca perqu¨¨ el lector pogu¨¦s arreplegar totes les peces del mosaic i fer-se una vaga idea de qu¨¨ ¨¦s l¡¯amor, Barnes en t¨¦ prou amb una de sola: la que narra en aquest llibre; a m¨¦s, el llibre afirma que va ser, en la vida del protagonista, l¡¯¨²nica hist¨°ria en sentit absolut: tota la resta de les seves activitats sembla accessori, com el fet que acabi convertint-se en venedor de formatge de cabra.

Molts llibres han explicat qu¨¨ ¨¦s l¡¯amor, entre el Convit, de Plat¨®, De amore, d¡¯Andreu el Capell¨¤ i De l¡¯amour, de Stendhal. No esmentem els rom¨¤ntics, perqu¨¨ estaven tots equivocats. Barnes, en nom¨¦s 231 p¨¤gines, ens el presenta amb les seves virtuts, maldecaps, defectes, zenits i obsolesc¨¨ncies. Potser per aix¨° diu, enmig d¡¯un text narrat ara en primera, ara en segona, ara en tercera persona ¡ªi no n¡¯hi ha m¨¦s, a la vida¡ª, que l¡¯amor nom¨¦s pot explicar-se, sencer, en un relat, en una novel¡¤la. No en un assaig filos¨°fic. Un altre consell, doncs, per a les lectures vacanceres.