Toni Bou ja no t¨¦ por de perdre

Toni Bou ¨¦s una b¨¨stia irreductible. Ho admet ell mateix, i hi afegeix ¨¨mfasi: "Soc bastant animal". El pluricampi¨® del m¨®n de trial encadena 13 anys seguits adjudicant-se mundials, tant a l'aire lliure com en la modalitat indoor. Amb 32 anys, el pilot de Montesa-Honda alimenta el seu vora? gen competitiu amb una dieta uniforme: vict¨°ria cada dia. Ha guanyat totes les curses d'aquesta temporada i es va coronar campi¨® per tretzena vegada consecutiva diumenge passat a Fran?a, quan encara s'ha de disputar la darrera cursa del calendari, prevista per a finals de setembre a la Nucia (Val¨¨ncia). "Per un esportista ¨¦s clau estar motivat", admet, i explica que "les ganes de guanyar" les porta de s¨¨rie. Per entonar-se, no li calen els consells motivacionals de cap psic¨°leg ni l'ajuda de cap coach. "Per mi ¨¦s una cosa innata, per¨° ¨¦s cert que si aconsegueixes els teus objectius ¨¦s m¨¦s f¨¤cil seguir".

L'anhel de vict¨°ria ¨¦s proporcional a l'atac d'amn¨¨sia que pateix quan es posa al manillar de la seva moto: "Comen?o de zero cada vegada". El sal¨® de trofeus de casa seva ¨¦s ple a vessar per¨° t¨¦ la mem¨°ria lleugera com una ploma per no caure en el relaxament. Ni tan sols quan sona el despertador, l'endem¨¤ de fer una cursa i amb el cos masegat per l'esfor?, es deixa v¨¨ncer per la temptaci¨® de mandrejar. "El gran avantatge que tinc ¨¦s que m'encanta el que faig, m'ho passo molt b¨¦, aquest esport ¨¦s la meva passi¨®". Ho certifica Miquel Cirera, director de l'equip Montesa-Honda: "El dia que no va en moto es posa malalt".

El grau d'obsessi¨® que t¨¦ quan s'entrena i quan encara les zones es contraposa al seu tarann¨¤ quan baixa de la moto de trial. Assegura que ¨¦s un "despistat" i mostra un car¨¤cter dist¨¨s i proper, tant que el fot¨°graf Carles Ribas destaca, despr¨¦s de passejar-lo per pla?a Catalunya per fer-li unes fotos, que sembla mentida que tingui un curr¨ªculum d'estrella mundial.

Perqu¨¨ Toni Bou, que va cr¨¦ixer aplaudint els t¨ªtols de Jordi Tarr¨¦s i Doug Lampkin, set per al de Rellinars i set per al brit¨¤nic, est¨¤ a punt de doblar el palmar¨¨s victori¨®s dels seus dos antics ¨ªdols. Riu quan se li posen les xifres sobre la taula. "Tretze anys consecutius ¨¦s incre?ble, no ho podia ni somiar", diu, i admet que el valor de la gesta el pair¨¤ de manera m¨¦s clara el dia que deixi de donar gas i miri enrere. Mentrestant, arrossegar un llegat tan victori¨®s comporta uns peatges: "Si faig segon, ¨¦s una derrota". Tamb¨¦ d'aix¨° n'ha apr¨¨s. Explica que, fins que va tancar la d¨¨cada prodigiosa, deu t¨ªtols a l'aire lliure i deu m¨¦s indoor, els nervis se'l menjaven quan pensava que podia fallar. "He perdut la por de perdre", relata. Explica que el seu neguit ha fet un tomb cap a plantejaments menys sufocants. "He de pensar que si arriba el dia que alg¨² em derrota, refer-me i tornar a guanyar ser¨¤ l'h¨°stia". De moment, i des de fa 13 anys, nom¨¦s es mira el m¨®n des del gra¨® m¨¦s alt del podi.