¡®Aloma¡¯, molta Rodoreda

¡°L¡¯amor em fa f¨¤stic!¡± ¨¦s la contundent arrencada d'una no menys decisiva novel¡¤la en la vida i l'obra de Merc¨¨ Rodoreda, Aloma, l'¨²nica que va salvar del purgatori on va enviar totes les obres que havia creat fins a la Guerra Civil i que nom¨¦s despr¨¦s de reescriure-la a consci¨¨ncia el 1968 va permetre rescatar ara fa 50 anys, motiu pel qual Edicions 62 la reimprimeix, tot i que sense cap nota.

¡°Em feia por ensenyar-la. Tenia la sensaci¨® que en donar-la a llegir em descobria massa jo mateixa. La vaig escriure molt de pressa¡±, va admetre d¨¨cades despr¨¦s l'autora de La pla?a del Diamant per justificar que l'original dorm¨ªs un any en un calaix, fins que, conven?uda pel novel¡¤lista Francesc Trabal, company a la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC) on treballava, decid¨ªs el 1937 presentar-la al Premi Crexells: el va guanyar i va ser publicada per la flamant ILC el 1938.

Les retic¨¨ncies de Rodoreda eren l¨°giques: l'obra estava carregada de refer¨¨ncies autobiogr¨¤fiques i potencials lectures psicol¨°giques. L'escriptora, que llavors rondava els 30 anys, quedava molt exposada, ja des d'una dedicat¨°ria que deia, de manera significativa: ¡°Als meus pares¡±. S¨ª, la novel¡¤la era la culminaci¨® de la seva etapa d'aprenentatge i deixava assentats escenaris i conductes que m¨¦s endavant serien leitmotiv en l'obra rodorediana: el barri barcelon¨ª de Sant Gervasi, la petita torre amb jard¨ª, imatges po¨¨tiques arreu i les reflexions d'una dona davant d'un amor t¨°xic, decebedor, despr¨¦s d'una infantesa de somni. Per¨° tot traspuava massa d'ella i de la seva fam¨ªlia en aquesta hist¨°ria del frac¨¤s amor¨®s d'una jove que viu en una caseta amb jard¨ª amb el seu germ¨¤ Joan, la seva dona i el fill de tots dos i que s'acabar¨¤ casant de manera infeli? amb el Robert, germ¨¤ de la seva cunyada, arribat d'Am¨¨rica i que li dobla l'edat.

Molts elements tenen segona lectura. Per comen?ar, Aloma porta els noms de les ¨¤vies de l'escriptora i el particular d'Aloma ¨¦s el de la mare de la Blanquerna, esposa de l'Evast, que es realitza en la maternitat i el matrimoni, just el contrari del que estava vivint Rodoreda, que jugava amb l'obra hom¨°nima de Ramon Llull; ¨¦s nom¨¦s una de les refer¨¨ncies liter¨¤ries d'una novel¡¤la amb uns cap¨ªtols que estan encap?alats en molts casos per citacions de cl¨¤ssics on la dona t¨¦ un paper (i un car¨¤cter) capital: Anna Kar¨¨nina, de Tolstoi; El roig i el negre, de Stendhal; Tess, la de los d'Urberville, de Thomas Hardy¡­

Per¨° la refer¨¨ncia m¨¦s ¨°bvia per a qui coneixia Rodoreda, a banda de les coordenades arquitect¨°niques, era la del matrimoni de la protagonista. Ella tamb¨¦ s'havia casat, el dia que feia 20 anys, amb un indi¨¤, el seu oncle Joan Gurgu¨ª, germ¨¤ de la seva mare, molt m¨¦s gran que ella i amb el qual l'any seg¨¹ent va tenir el seu fill Jordi. Aquesta figura, a la qual la nena Rodoreda escrivia cartes al dictat dels seus pares per estovar-li el cor i aix¨ª envi¨¦s diners des de l'Argentina on treballava, trencar¨¤ l'etapa d'eterna i innocent d'adolesc¨¨ncia que semblava viure, somiadora, i marcar¨¤ a foc la imatge de l'amor com a engany, la decepci¨® pel m¨®n adult, el matrimoni... Aloma se sentir¨¤ impura despr¨¦s de relacionar-se amb el Robert, un sentiment que cal intuir proper al de la mateixa autora. Tamb¨¦ dividir¨¤ el seu m¨®n en dos: la infantesa daurada i de somni i una edat adulta plena de bruts desenganys.

En aquesta Aloma que es mostra subjugada per la p¨¤tria hi ha trets del catalanisme del seu avi, Pere Gurgu¨ª, que tenia una escultura de Rafael Casanova a casa i era un gran amant de les roses. Totes dues passions ho s¨®n tamb¨¦ de Rodoreda, que de nena li demanava a la seva mare que n'hi tall¨¦s una i l'hi pos¨¦s al vestit: sempre va ser la flor de la passi¨® de l'escriptora, com ho ¨¦s de la protagonista de la novel¡¤la, que acostuma a dur-ne una al pit. Segons una de les grans estudioses de l'obra rodorediana, Carme Arnau, tamb¨¦ la descripci¨® que Aloma fa de l'¨¤lbum familiar correspon al que conservava la creadora de Mirall trencat a casa seva.

Rodoreda, escriptora exigent com pocs, va fer gaireb¨¦ tabula rasa amb la seva producci¨® liter¨¤ria anterior a la Guerra Civil. Aix¨ª, a l'hora de fixar la seva obra can¨°nica, va rebutjar quatre llibres: S¨®c una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d¡¯un home (tots dos del 1934), i Crim! (1936). El 1969 va accedir a la publicaci¨® d'una Aloma que havia reescrit a fons el 1968: el seu marit havia mort feia dos anys. Rodoreda: un altre cas on en la ficci¨® hi ha m¨¦s veritat que en la vida.