Un troglodita a la cuina

Una agafava la tasseta amb dos ditets i l¡¯altra es va girar de cop i volta i de mala manera. Previsible: a terra. Mentre rodolaven les min¨²scules boletes negroverdoses, va sorgir la pregunta existencial d¡¯un dissabte a la tarda en ple juliol afric¨¤: qu¨¨ hi fas assegut all¨¤ esperant tastar unes petites llavors d¡¯api. La cosa ¨¦s que, encara que ha estat cosa d¡¯anys, ja llegeixo els llibres assumint que no trobar¨¦ mai la f¨®rmula alqu¨ªmica d¡¯una met¨¤fora encertada, que aix¨° d¡¯escriure ¨¦s un proc¨¦s intel¡¤lectual i D¨¦u no ens va voler portar per aquest cam¨ª, per¨° ¨¦s m¨¦s dur admetre que, a partir d¡¯objectes tan tangibles com un ou i una paella, no surt ni una truita amb cara i ulls. O sigui, que quan el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya va anunciar el taller Del Neol¨ªtic a la taula, cuinant el que feien els nostres avantpassats rupestres fa m¨¦s de 8.000 anys, dius: ¡°Si ells ho van poder fer sense la Thermomix, jo tamb¨¦¡±.

I aquesta era l¡¯actitud quan van comen?ar a rodolar les llavors d¡¯api. Hav¨ªem de preparar i tastar les quatre ¨²niques receptes que es coneixen d¡¯aquell per¨ªode gr¨¤cies a l¡¯an¨¤lisi microsc¨°pica de restes en jaciments neol¨ªtics de la Xina a Su?ssa. Proper i did¨¤ctic, l¡¯arque¨°leg de l¡¯¨¤pat, Juanjo Garc¨ªa-Granero, investigador a Oxford, es va estrenar amb imatges d¡¯una massa de tres cent¨ªmetres amb espines de peix i una cosa fosca al nucli. Provenien de ?atalh?y¨¹k, un poblat de la Turquia oriental, de fa uns 8.000 anys. En una de les cases van trobar carbonitzades (algun antecessor meu a la cuina?) aquelles sobres, amb grans de civada i restes de canya. La taqueta era un p¨¨sol. ¡°El peix, un tipus de carpa, havia estat cuinat dins o sobre un tam¨ªs de canyes i fusionat amb els p¨¨sols¡±, va contextualitzar Vinicius Martini, el cuiner-mag de la Fundaci¨® Alicia que tradu?a les troballes en plats reals.

El participi ¡°fusionat¡± em va sumir, maldestre que ¨¦s un, entre el neguit i el des¨¤nim, per¨° no em vaig acabar de decidir an¨ªmicament perqu¨¨ ens va distreure amb un ex¨°tic agl¨¤ dol?, condiment de la segona recepta: sopa de bacall¨¤ amb all¨°, l¡¯agl¨¤, i all-mostassa, gentilesa del jaciment de Neustadt (Alemanya), una recepta de nom¨¦s 6.000 anys. Aquesta vegada s¨ª que el vaig degustar perqu¨¨, a difer¨¨ncia de l¡¯api, l¡¯esp¨¨cie va arribar per una altra ruta, despr¨¦s d¡¯un rebuig freudi¨¤ rotund a tastar-les d¡¯un senyor gran que va argumentar que de petit havia passat gana i n¡¯havia menjat una pila.

El peix havia estat cuinat dins o sobre un tam¨ªs de canyes i fusionat amb els p¨¨sols. Entre la inquietud i el descoratjament, un encaixa all¨° del fusionat... de fa 8.000 anys

Martini es va mostrar una mica sorpr¨¨s perqu¨¨ els aglans no s¨®n men¨² d¡¯humans coetanis i, despr¨¦s de diverses consultes a col¡¤legues de mig m¨®n, en va obtenir unes quantes de dolces; tamb¨¦ ¨¦s dif¨ªcil trobar carpes: ¡°La d¡¯avui ¨¦s perqu¨¨ un pescador la va atrapar sense voler¡±, va dir davant d¡¯un p¨²blic que es va mirar amb picardia. S¡¯havia pres la tasca tan seriosament que fins i tot passava diapositives amb les f¨®rmules qu¨ªmiques dels components del pa de civada i blat de moro de fa 5.000 anys, trobat a Parkhaus Op¨¦ra, a Zuric. Era de farina deixada en remull, sense llevat i fornejada.

En aquesta recepta hi entraven tamb¨¦ les llavors rodolants d¡¯api. ¡°?s la primera prova de la incorporaci¨® de condiments al pa, que ja es feia al neol¨ªtic¡±, va exclamar ufan¨®s l¡¯arque¨°leg, que presentava finalment la fant¨¤stica troballa de la sopa de noodles de mill a Lajia, al nord-oest de la Xina (fa 4.000 anys); pel que sembla, un terratr¨¨mol va sepultar el poblat i el va deixar com Pompeia: petrificat. I aix¨ª es va trobar un pot de cer¨¤mica amb fideus de mig metre de llarg i tres mil¡¤l¨ªmetres de di¨¤metre, perfecte. I fets de mill, ¡°una cosa que cuiners xinesos d¡¯avui ens diuen que ¨¦s impossible de fer¡±.

Per¨° la trentena d¡¯assistents ja no se l¡¯escoltava perqu¨¨ s¡¯havien aixecat amb certa precipitaci¨® de la cadira per instal¡¤lar-se davant d¡¯unes taules amb els ingredients i andr¨°mines que Martini hi havia est¨¨s. Va explicar, amb la m¨²sica de fons d¡¯una incansable nena que esclafava llavors amb un morter de pedra, que per assemblar-se als seus col¡¤legues del neol¨ªtic va crear fins a quatre tipus de fideus de mill, que va mostrar, tots de consist¨¨ncia fallida. Despr¨¦s d¡¯an¨¤lisis cient¨ªfiques va concloure que la pasta prehist¨°rica tenia m¨¦s amilosa. Total, que en va poder lligar una de semblant i, amb una xeringa moderna, va fabricar davant de tothom els impossibles noodles de mill. ¡°Algun estri devien tenir ells tamb¨¦ per fer-los¡±, justificava Garc¨ªa-Granero.

Si el proc¨¦s em va desanimar, la temptaci¨® va ser excessiva per a una senyora (la mateixa que havia fet rodolar l¡¯api?), que va comen?ar a fabricar noodles sense descans fins que es va pessigar i es va fer un sangtra?t. Llavors va apar¨¨ixer la carpa, per¨° ja estava feta. ¡°No pod¨ªem cuinar al museu¡±, van argumentar els organitzadors. Per contrarestar la decepci¨® general, van comen?ar a c¨®rrer tortitas de pa neol¨ªtic, i al damunt el cuiner hi posava trossets de peix mentre anava dient ¡°compte amb les espines¡±. Tard: com una banderilla, el paladar va encaixar una de les quatre que vaig tenir la sort d¡¯enxampar. La carpa tenia gust fumat i el pa, un curi¨®s regust amarg on el nostre api es feia notar. Tot i la contund¨¨ncia de la tortita, una senyora gran, segur que amb gana endarrerida, se¡¯n va cruspir una altra, prescindint de la calor i malgrat que no hi havia res per beure. M¨¦s moderada era una parella jove, amb una criatura de mesos, potser per dotar-la de recursos culinaris quan el canvi clim¨¤tic deixi Catalunya com un Mad Max gastron¨°mic.

¡°Ho veus? ?s com quan jo faig la sopa, tiro el peix a l¡¯aigua i ja est¨¤¡±, argumentava una dona escardalenca davant de la mirada esc¨¨ptica del seu marit mentre xarrupaven el sobri caldo neol¨ªtic i demanava un bon tros de massa per fornejar el pa a casa. La trobada ja era un consultori: si no trobem carpes, qu¨¨ (¡°esturi¨®¡±); si al forn tamb¨¦ va b¨¦ (¡°s¨ª¡±); el gracietes sobre si abans de cuinar aquella gent es rentava les mans (¡°assumirem que s¨ª¡±, va somriure for?at l¡¯arque¨°leg)¡­

Una parella jove porta el seu nad¨®, potser per dotar-lo de recursos culinaris quan el canvi clim¨¤tic deixi Catalunya com un ¡®Mad Max¡¯ gastron¨°mic

Mirant-me el terra estucat de p¨¨sols i civada, estava per a altres reflexions: que en el futur sabran de l¡¯alimentaci¨® al segle XXI per les restes carbonitzades trobades a casa meva; que la cuina neol¨ªtica tampoc era tan f¨¤cil i que si el progr¨¦s hum¨¤ va comen?ar quan un simi va aprendre a cuinar, aix¨° em situava a la cadena evolutiva per darrere de l¡¯Homo erectus. I que estava condemnat a ser, per sempre m¨¦s, un troglodita de la cuina¡­ i de la biblioteca.