Destil¡¤lat d¡¯estiu sense m¨°bil

La platja. Els pares xerrant i llegint el diari a l¡¯ombra i tu a l¡¯aigua fins que en surts tota arrugada com una pansa. Els gelats. Els bra?os plens de calcomanies. Les xancletes. Les samarretes, els?shorts i els vestits vintage. Anar tot el dia en banyador. Les bicis. Els Citro?n Mehari o Dyane 6. Ser al carrer no fent res i fent de tot. El quiosc de les chuches. Riure imitant els pares. Que anar a ca?ar granotes fos un pla imbatible. L¡¯horror dels dies de pluja. La colla. I la m¨ªtica sintonia que hem xiulat milions de vegades.

Verano azul ¨¦s un destil¡¤lat d¡¯estiu, nom¨¦s li falta fer olor d¡¯aftersun. L¡¯estiu que viuen el 1981 una singular colla formada per set nanos i dos adults en un poble de costa. Llegeixo dels que saben de tele que la s¨¨rie ¨¦s avorrida, lenta, que vol donar lli?onetes. D¡¯acord que no t¨¦ el muntatge fren¨¨tic de les ficcions actuals, per¨° discrepo en aix¨° del ritme: ha passat el test de la meva filla de nou anys, de la generaci¨® dels que no han jugat al carrer i viuen enganxats a pantalles amb connexi¨® a internet.

Que aixequi la m¨¤ si hi ha alguna lectora nascuda entre el 1970 i el 1990 que no tingui gravat al cervell el cap¨ªtol en qu¨¨ la Bea t¨¦ la primera regla

S¡¯ha enganxat ara a les hist¨°ries del Tito (el m¨¦s petit i ocurrent), el Pira?a (llavors el grassonet ¨Cara se n¡¯hauria de dir un menor amb sobrep¨¨s¨C, culte i fil¨°sof), el Javi (ros d¡¯ulls blaus, per¨° fill ¨²nic d¡¯un pare d¨¨spota), el Quique (el personatge menys dibuixat), el Pancho (el noble i valent lleter del poble, que viu amb els seus tiets), la Desi (l'assenyada amiga de la guapa, que porta ulleres i aparells i t¨¦ uns pares que es barallen; el m¨®n est¨¤ mal repartit), la Bea (la guapa, que no porta aparells ni ulleres, per¨° ¨¦s avorrida i cursi a matar), el Chanquete (un savi pescador jubilat que viu en un vaixell envoltat d¡¯horts) i la Julia (una moderna pintora que es recupera de la mort del seu marit i la seva filla). Per cert, que l¡¯altre dia em vaig assabentar buscant dades sobre la s¨¨rie que la Desi i la Bea s¨®n germanes a la vida real.

All¨° de donar lli?onetes, no ho comparteixo. Els di¨¤legs tenen frases que sonen cursis, per¨° tamb¨¦ deixen anar perles sobre la lluita de classes o la import¨¤ncia de fer les coses amb passi¨®. Crec que en el seu dia Antonio Mercero (que va signar tamb¨¦ La cabina o Farmacia de guardia) la va encertar abordant en una s¨¨rie tan popular temes com el xoc generacional, la camaraderia, el divorci, la religi¨® (sense entrar gaire en el tema, tot s'ha de dir), l¡¯especulaci¨® urban¨ªstica a la costa, els residus, el caciquisme d¡¯alguns alcaldes, la relaci¨® entre els de poble i els de ciutat, el dol... o la regla. Que aixequi la m¨¤ si hi ha alguna lectora davant d¡¯aquest text nascuda entre el 1970 i el 1990 que no tingui gravat al cervell el cap¨ªtol en qu¨¨ la Bea t¨¦ la primera regla, la solemnitat de les mirades dels pares i el fart de riure quan se n¡¯assabenten els nois de la colla.

Com diu el manual de les s¨¨ries familiars, Verano azul tenia diverses trames simult¨¤nies, per sumar audi¨¨ncies. La dels m¨¦s petits, els joves i els adults. Els nens sospir¨¤vem per tenir un estiu com aquell i descobr¨ªem que els grans a vegades pateixen o que alguns pares poden ser uns idiotes. Com el del Javi, un cret¨ª (al diccionari de l'IEC: est¨²pid) de llibre que nom¨¦s pensa a triomfar i aparentar.

Vista 40 anys despr¨¦s, de Verano azul sorprenen escenes que ara no veur¨ªem ni de conya en una s¨¨rie que retrat¨¦s l¡¯actualitat d¡¯unes fam¨ªlies tan convencionals. Pares que a la platja no se separen del got de vermut. Que es posen crema bronzejadora!, la del pot marr¨®, sense protecci¨®. Que el pare del Javi, el cret¨ª, li clavi una bufetada. O que el Frasco, el del bar, dispari amb l¡¯escopeta contra l¡¯altaveu de la constructora que vol fer fora el Chanquete i el seu vaixell per construir una urbanitzaci¨®. O que en plans de recurs de la platja hi surtin nens petits sense roba. Ara no hi hauria ni una seq¨¹¨¨ncia on no sort¨ªs un m¨°bil.

Fa unes setmanes Verano azul va ser not¨ªcia perqu¨¨ es podr¨¤ tornar a veure, aquesta vegada a Netflix. I precisament l'1 d'agost la tornar¨¤ a emetre La 2. A RAC1 Jordi Bast¨¦ va entrevistar Miguel Joven, el Tito a la s¨¨rie. Va explicar que no els han ofert mai fer-ne un remake, i que ell va fer la s¨¨rie per casualitat, perqu¨¨ van fallar dos altres nanos. Va recordar que la revista Teleprograma va fer ¡°el pitjor esp¨°iler de la hist¨°ria¡± quan va titular en portada ¡°Chanquete ha muerto¡±. ¡°Nom¨¦s passejant pel carrer se¡¯n va assabentar tot Espanya, i tot i aix¨ª tothom va plorar com si se li hagu¨¦s ficat ceba als ulls¡±. Joven, que viu i vivia a Nerja, va explicar tamb¨¦ que la barca del Chanquete es va desmuntar, per¨° que amb motiu del 20¨¨ aniversari de la s¨¨rie se¡¯n va fer una r¨¨plica. La s¨¨rie ha marcat el poble malagueny: tots els personatges hi tenen un carrer i Antonio Mercero, una avinguda.