SOS Costa Brava atura una desena de projectes urban¨ªstics en un any
L'entitat tamb¨¦ ha aconseguit frenar 165 urbanitzacions, per¨° reclama ¡°un canvi de rumb¡± en la pol¨ªtica urban¨ªstica del litoral
La Plataforma SOS Costa Brava ha aconseguit suspendre en el seu primer any d'activitat 10 dels 16 projectes que ha denunciat. L'entitat tamb¨¦ ha aconseguit frenar 165 urbanitzacions amb 20.000 possibles habitatges, per¨° reclama ¡°un canvi de rumb¡± en la pol¨ªtica urban¨ªstica del litoral. Aquest dimecres ha anunciat que preveuen insistir al Govern perqu¨¨ cre? el Conservatori del Litoral, amb el qual es pugui?planificar, comprar i protegir terrenys d'alt valor amena?ats per l'activitat constructora. ¡°El Govern haur¨¤ d'escollir si vol una Marbella o la Costa Brava actual¡±, ha apuntat el seu advocat, Eduard de Ribot.
Els ecologistes es mostren satisfets per haver aconseguit els principals objectius que s'han marcat aquest any, per¨° segons un dels seus portaveus, Sergi Nuss, s'ha de fer ¡°una lectura a llarg termini del que significa canviar el model urban¨ªstic i territorial de la Costa Brava¡±. Considera una ¡°gran vict¨°ria¡± les dues morat¨°ries de concessi¨® de llic¨¨ncies urban¨ªstiques perqu¨¨ han frenat temporalment diversos projectes que es podrien haver desenvolupat, per¨° ¡°la mesura a llarg termini ¨¦s el Pla Director Urban¨ªstic (PDU) de revisi¨® de sectors no sostenibles, que abasta 165 zones edificables de 22 municipis on es podrien construir fins a 20.000 habitatges¡±. Per a l'Ag¨¨ncia Catalana de l'Aigua, consideren, desclassificar alguns d'aquests s¨°ls seria ¡°positiu¡±, tenint en compte que els sistemes de gesti¨® h¨ªdrica de Muga i Ter, dels quals depenen alguns d'aquests pobles, s¨®n ¡°deficitaris¡±.
Els projectes paralitzats en aquests moments s¨®n sis a diferents poblacions del Baix i l'Alt Empord¨¤. A la Selva s'ha aconseguit frenar la urbanitzaci¨® de Cala Morisca a Tossa de Mar i la prolongaci¨® de l'autopista C-32 per resoluci¨® del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya. Segueixen en execuci¨® per¨° denunciats als tribunals cinc projectes m¨¦s.
Els ecologistes creuen que ¡°queda molta feina per fer¡± i recorden que encara persisteix la potencial construcci¨® de 15.000 habitatges en altres sectors, fruit del nou boom immobiliari. Si algun dia arribessin a fer-se realitat, la Costa Brava tindria 260.000 habitatges, dels quals un 50% serien segones resid¨¨ncies, un 10% estarien buits i nom¨¦s un 40% serien habitatges habituals.
Un cas flagrant d'aquesta situaci¨® ¨¦s Begur on, amb uns 4.000 habitants permanents que a l'estiu es multipliquen per vuit, el 64% dels 5.225 habitatges s¨®n de segona resid¨¨ncia i un 4% addicional estan buits.
SOS Costa Brava, que reuneix 31 grups ecologistes, preveu un segon any tamb¨¦ intens. A la tardor s'espera l'aprovaci¨® inicial del pla director urban¨ªstic (PDU) de revisi¨® de s¨°ls no sostenibles del litoral giron¨ª i de la Candidatura de la Reserva de la Biosfera. Sostenen que qualsevol prop¨°sit per a un litoral m¨¦s sostenible passa per ¡°una profunda revisi¨® del model urban¨ªstic¡±, fet que suposa ¡°desclassificacions massives de s¨°l¡±. Per aix¨° vetllaran perqu¨¨ aquest PDU ¡°exigeixi l'establiment d'estrat¨¨gies d'extinci¨® per al m¨¤xim nombre de sectors edificables, incloent-hi els que han denunciat, i que s'ampli? a la resta de sectors edificables del litoral giron¨ª, ja que el PDU actua nom¨¦s sobre el 50% dels existents. ¡°Estarem pendents de l'aprovaci¨® inicial perqu¨¨ ha d'anar molt m¨¦s enll¨¤, ja que la Costa Brava est¨¤ m¨¦s que sobresaturada des del punt de vista constructiu¡±, ha avan?at Nuss.
20.000 pisos buits
En aquesta l¨ªnia va recordar que en l'actualitat hi ha 20.000 habitatges buits i que ¡°construir m¨¦s no t¨¦ sentit si abans no es posen mesures per dinamitzar els constru?ts i buits¡±. Pel que fa a la candidatura de la Costa Brava Reserva de la Biosfera, que es far¨¤ p¨²blica tamb¨¦ aquesta tardor, per Nuss ¡°¨¦s un exercici de coher¨¨ncia; no t¨¦ sentit que els ajuntaments diguin que volen una gran reserva de la biosfera per¨° no revisin els seus plantejaments o posin traves a la desclassificaci¨® de s¨°ls¡±.
Aquesta tardor la Plataforma insistir¨¤ a la Generalitat en la creaci¨® del Conservatori del Litoral, una figura existent a Fran?a i que seria l'¨°rgan encarregat de planificar, comprar i protegir terrenys costaners d'alt valor natural i paisatg¨ªstic amena?ats per la construcci¨® de nous habitatges o edificis. Entre aquests terrenys s'inclouen l'antiga estaci¨® de R¨¤dio Liberty de Pals o, a causa de la urg¨¨ncia i la gravetat del cas, la parcel¡¤la de la Pineda d'en Gori, a Palam¨®s, on es preveu construir un tercer bloc d'apartaments.
El ¡°mastodont¡± coronant un penya-segat
Els ecologistes de Begur, una de les poblacions m¨¦s amena?ades, tamb¨¦ han portat als tribunals un macroxalet de luxe de 750 metres quadrats de sostre edificable amb piscina que un promotor estranger pret¨¦n construir en un penya-segat damunt de la cala del Port des Pi. Tot i que est¨¤ prevista una planta baixa m¨¦s primera planta, la verticalitat de la muntanya fa que visualment es converteixi en una altura de quatre plantes, la qual cosa provocaria un gran impacte visual i paisatg¨ªstic. Per als ecologistes, aquest s¨°l urb¨¤ t¨¦ m¨¦s d'un 60% de verticalitat i hi ha risc de despreniments. L'advocat dels ecologistes, Eduard de Ribot, que ja va denunciar que a la Costa Brava est¨¤ mal delimitada la zona maritimoterrestre, en aquest cas creu que es tracta d'una ¡°ocupaci¨® indeguda¡±, ja que la boga est¨¤ marcada a la platja, quan hauria d'estar delimitada a la part superior, tenint en compte que se situa en all¨° que la llei descriu com ¡°un penya-segat sensiblement vertical¡±. Aquest projecte, que disposa de llic¨¨ncia d'obres des de l'octubre del 2018, va ser denunciat davant del Consistori, que va desestimar paralitzar les obres. Per aix¨° s'ha denunciat davant dels tribunals.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
