Els rastres que porten fins a l¡¯ide¨°leg de BCN World

Vallcab Capital era una companyia i avui nom¨¦s ¨¦s un rastre. Un m¨¦s dels que van deixar al seu pas els projectes d¡¯Enrique Ba?uelos. Ara liquidada, la societat encara apareix a l¡¯¨²ltima llista de morosos d¡¯Hisenda. Figura a la posici¨® n¨²mero 48 i deu ¡ªi no pagar¨¤ mai, tot i que el seu ¨²ltim propietari, Miguel Valldecabras, assegura que hi havia actius com a garantia de cobrament¡ª 26,4 milions d¡¯euros a l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria.

Vallcab ¡ªprimer CV Capital i entremig Kavaal Real State¡ª era la patrimonial de Ba?uelos quan integrava la plutocr¨¤cia del totxo abans que esclat¨¦s la bombolla, ¨¦s a dir, quan va ingressar a la llista Forbes dels m¨¦s rics gr¨¤cies al fenomen Astroc, una promotora que va sortir a borsa valorada en 775 milions d¡¯euros i va arribar a tenir 9.000 milions. Per¨° aquesta societat nom¨¦s representa una part del passat de Ba?uelos. Com l¡¯Institut Valenci¨¤ de la Paella, que el mateix promotor va proposar crear a Canet de Berenguer (Val¨¨ncia) o, en certa mesura, BCN World, el macrocomplex tur¨ªstic amb sis casinos amb qu¨¨ l¡¯antic promotor immobiliari va apar¨¨ixer un dia a Barcelona, acompanyat del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i el president de La Caixa, Isidre Fain¨¦.

Era el setembre del 2012 i altre cop Barcelona i Madrid es batien per un mateix objectiu: captar la inversi¨® de Sheldon Adelson per construir a Espanya un conjunt de casinos que se situ¨¦s a mig cam¨ª de les dues grans meques del joc, Las Vegas i Macao. Tant Mas com la llavors presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, havien accedit a rebaixar les tributacions auton¨°miques al joc en aquesta pugna per la inversi¨®. Per¨° aquell mes de setembre la decisi¨® ja semblava molt decantada: els terrenys d¡¯Alcorc¨®n serien els escollits, per davant dels de Viladecans, tot i que ni la decisi¨® era encara oficial ni es va arribar a executar.

Llavors va apar¨¨ixer Ba?uelos amb una idea similar. Un dels seus col¡¤laboradors de llavors va explicar com va teixir el projecte. Se¡¯n va anar a veure Fain¨¦ i li va dir una cosa semblant a: ¡°Vosaltres teniu uns terrenys i jo una idea¡±. Una persona que va treballar molt estretament amb Ba?uelos explicava que l¡¯empresari ¨¦s una persona ¡°molt convincent¡± quan explica els seus projectes, sobretot en ¡°els primers 20 minuts¡± d¡¯exposici¨®, tot i que una altra assenyalava que despr¨¦s el temps certifica que algunes idees tenen els seus fonaments constru?ts sobre l¡¯aire. ¡°?s un visionari, capa? d¡¯anticipar-se quatre pantalles al que ha de passar¡±, afirmava la mateixa persona.

A La Caixa, interessada a desprendre¡¯s dels terrenys que envolten Port Aventura, la va conv¨¨ncer; de la mateixa manera que no li va costar establir converses amb el Govern catal¨¤, que necessitava un cop d¡¯efecte en plena ¨¨poca de retallades de serveis p¨²blics. BCN World va evolucionar sense fer soroll com a segon plat durant set mesos, fins que el dia convingut van posar les dades sobre la taula: 4.775 milions d¡¯euros d¡¯inversi¨®, sis recintes tur¨ªstics amb un casino i 2.000 habitacions d¡¯hotel cadascun, la creaci¨® de 20.000 llocs de treball directes i molts altres d¡¯indirectes i la capacitat per captar deu milions de turistes l¡¯any. Diversos grups internacionals hi donaven suport. Ba?uelos tornava a Espanya amb un projecte de cara a la galeria.

Per¨° es va repetir el que ja havia passat altres vegades. ¡°Aix¨ª com t¨¦ grand¨ªssimes idees, falla en l¡¯execuci¨®. A vegades li falta equip, a vegades paci¨¨ncia, pensar a llarg termini... ?s m¨¦s emprenedor que empresari¡±, afirmava un altre antic col¡¤laborador.

La carpeta de BCN World es va acabar encongint, en part per la incomoditat pol¨ªtica que generava. Avui cap de les marques que es van presentar aquell setembre com a patrocinadors d¡¯aquell ambici¨®s projecte hi continuen embarcades. Hard Rock, que va arribar al cap d¡¯uns mesos, ¨¦s l¡¯¨²nica companyia que disposa de l¡¯autoritzaci¨® de la Generalitat per muntar un casino i es preveu una inversi¨® de 2.000 milions i la creaci¨® d¡¯11.000 llocs de treball directes i indirectes. I La Caixa, a trav¨¦s del seu bra? inversor Criteria, continua interessada en la venda de terrenys, amb un preu que encara negocia amb la Generalitat, que ha de fer d¡¯intermedi¨¤ria.

Un dels primers a renunciar a la llic¨¨ncia va ser el mateix Ba?uelos, que va demanar perm¨ªs per explotar llic¨¨ncies amb Hard Rock (a trav¨¦s de la seva empresa Veremonte, promotora del projecte) i l¡¯operador asi¨¤tic Melco, que tamb¨¦ es va acabar retirant.

Amb el projecte de Tarragona, Ba?uelos tornava als seus or¨ªgens, la transformaci¨® del s¨°l. Aquest va ser el negoci que el va portar a les portes de l¡¯¨¨xit amb Astroc, si ¨¦s que no hi va entrar per despr¨¦s sortir-ne. La seva f¨®rmula immobili¨¤ria no era la de construir pisos, sin¨® la de comprar un s¨°l sense qualificaci¨® i vendre¡¯l preparat perqu¨¨ s'hi pogu¨¦s edificar. En el cas de BCN World no li va sortir b¨¦ i la seva inversi¨® va generar p¨¨rdues abundants que es van compensar per l¡¯altre negoci que tenia llavors entre mans, Veremonte: el 25% campionat del m¨®n de f¨®rmula E, la f¨®rmula 1 dels vehicles el¨¨ctrics. Llavors va deixar de ser el soci d¡¯Alejandro Agag, gendre de l¡¯expresident del Govern espanyol Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, una mostra que sempre va saber estar ben acompanyat.

El nou negoci del vehicle el¨¨ctric continua sent una prioritat per a l¡¯antic promotor. Ara t¨¦ una participaci¨® indirecta de QEV Technologies, una startup barcelonina especialitzada en el desenvolupament de motoritzacions el¨¨ctriques que hi ha al darrere del ressorgiment d¡¯Hispano Suiza, el projecte per crear un vehicle de luxe de la fam¨ªlia Suqu¨¦. Una altra fam¨ªlia ben coneguda.