El desig femen¨ª demana pas en la ind¨²stria del sexe

La societat utilitza el sexe per vendre qualsevol cosa, excepte el plaer de la dona. Hist¨°ricament se l'ha despullat del seu propi plaer. Nom¨¦s ¨¦s l'instrument del desig de l'altre. Gaireb¨¦ sempre, l'home. Per¨° s'ha rebel¡¤lat en l'era del feminisme. Tot comen?a en la mem¨°ria. Fa 152 anys que Gustave Courbet va pintar, amb el realisme de qui mira sense finestres, d'on ve?L'origen del m¨®n. Ara, les dones protagonitzen un aixecament davant d'un sector mascul¨ª i egoista que ¨²nicament ha pensat en ells. Aquest m¨®n agonitza. La revoluci¨® dels pronoms crea el mercat femtech, combinaci¨® anglosaxona de female i t?echnology. Un espai, el del benestar sexual ¡ªsost¨¦ la consultora Frost & Sullivan¡ª, valorat en 50.000 milions de d¨°lars. Altres analistes concreten la xifra d'aquest benestar en 40.000 milions (36.000 milions d'euros). Per¨° qui necessita quantificar el desig? ¡°?s una ind¨²stria que nom¨¦s creix!¡±, exclama Alison Falk, directora general de Women of Sex Tech, un moviment liderat per dones, moltes de menys de 40 anys, que utilitzen la tecnologia per reinventar el sector. Un territori immens. Aplicacions que controlen el cicle menstrual, anticonceptius, realitat virtual, joguines, cinema per a adults o el sector de les c¨¤meres web.

Una infinitat de propostes, encara que la pornografia continua sent la imatge d'una ind¨²stria i el seu estereotip, el que retrata gent que viu als marges de la societat. I pocs sembla que el vulguin admetre com un g¨¨nere m¨¦s. ¡°No crec que sigui f¨¤cil, est¨¤ molt estigmatitzat. I aix¨° passa perqu¨¨ el 98% del que es produeix resulta ofensiu, masclista, racista, violent, repetitiu i est¨¨ticament pobre¡±, es queixa la realitzadora de cinema per a adults Erika Lust. ¡°Hi ha creadores que estem lluitant per una altra visi¨®. Per¨° som un espai petit dins d'un sector gegant¡±.

Perqu¨¨ hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ el porno desprenia una resplendor daurada. Des de finals dels noranta fins a comen?aments dels 2000, el Valle de San Fernando, a Calif¨°rnia, va ser el gran plat¨® de la intimitat i d'una ind¨²stria multimilion¨¤ria. Les actrius m¨¦s demanades signaven contractes molt llargs amb estudis com Vivid Entertainment o Wicked Pictures i podien guanyar 5.000 d¨°lars per escena. I l'habitual era filmar-ne dues a la setmana. Per¨° internet va irrompre en la pantalla. Plataformes similars a YouTube van comen?ar a afegir contingut pornogr¨¤fic robat i el van anar? distribuint de manera gratu?ta. Els estudis, sense connexions pol¨ªtiques i saturats de mala imatge, no tenien for?a legal per defensar-se, una cosa que s¨ª que va fer la m¨²sica amb la pirateria. Aviat es van vendre a un preu simb¨°lic a canals digitals.

L¡¯¨¨xit de Pornhub

Als inicis del 2015, una colla de companyies dominava la ind¨²stria. MindGeek ¨¦s el gegant del sector. S¨®n els propietaris de Pornhub. El canal porno m¨¦s fam¨®s del m¨®n. Des del principi va tenir clara la seva estrat¨¨gia: produccions pr¨°pies. Ja siguin pensades per a l'audi¨¨ncia gai (Men.com, Seancody.com) o heterosexual (Brazzers.com, Realitykings.com). Per¨° a les seves p¨¤gines no nom¨¦s es despullen cossos, sin¨® tamb¨¦ dades. Companyies com Google o Facebook estan explotant la informaci¨® personal dels usuaris que visiten aquests webs. L'advertiment el fa la revista cient¨ªfica New Media & Society, que ha analitzat 22.484 portals pornogr¨¤fics. ¡°No tenim manera de saber qu¨¨ fan amb les dades, per¨° en cedir-les a un tercer corren el risc que en facin una mala gesti¨®¡±, alerta Timothy Libert, professor de Computaci¨® a la Universitat Carnegie Mellon i un dels autors de l'article.

Sense l'an¨¤lisi massiva de dades resulta impossible guanyar diners en un sector saturat de pornografia gratu?ta. Per aix¨° ¡°Pornhub t¨¦ diversos programes per monetitzar el contingut¡±, assegura un responsable de l'empresa. Per exemple, Content Partner Program permet als propietaris d'aquestes produccions pujar-les i associar-les amb anuncis; Model Program allotja m¨¦s de 100.000 ¡°models independents¡± que publiquen els seus propis v¨ªdeos i cobren una part dels ingressos publicitaris que generen. El que no explica el web de MindGeek ¡ªs¨ª que ho fa?The New York Times¡ª ¨¦s que ¡°una aclaparant majoria dels clients s¨®n consumidors de porno dur¡±, ¨¦s a dir, el que perpetua, sobretot, la cosificaci¨® del cos femen¨ª.

Potser el canvi ve amb la tecnologia. Les models poden dirigir els seus propis programes i pel¡¤l¨ªcules des del dormitori utilitzant un m¨°bil o Skype. Les dones lluiten per tenir una veu pr¨°pia i per destruir els llocs comuns que han impregnat el sector durant d¨¨cades. Un al?ament. O una il¡¤lusi¨®? ¡°Quan les treballadores del sexe tenen un paper m¨¦s actiu en la ind¨²stria, poden operar d'una manera m¨¦s ¨¨tica. Tant en les condicions de treball com en la varietat de desitjos als quals responen¡±, analitza Heather Berg, professora assistent d'Estudis sobre Dones, G¨¨nere i Sexualitat a la Universitat de Washington a Saint Louis. ¡°Tot i aix¨°, les ind¨²stries del sexe encara estan condicionades pels beneficis i subjectes a l'estigma i a lleis contra les treballadores. Aix¨° no ho canvia el fet que les dones dominin el negoci. Les dones que s¨®n caps no dirigeixen els seus negocis d'una manera totalment diferent de la dels homes¡±.

Pot ser. Per¨° el camp s'obre. Apareixen altres paisatges, altres actors. La productora californiana Pink and White Productions est¨¤ dirigida per Shine Louise Houston. Quan treballava en una botiga er¨°tica es va adonar que no hi havia material queer. Pel¡¤l¨ªcules que representessin les minories sexuals. Va decidir crear-les. En el seu primer film, Crash Pad (2006), va fitxar com a estrella Jiz Lee, una actriu nova en el porno. ¡°Crec que hi ha molt d'espai i necessitat de crear contingut per a adults que sigui real, respectu¨®s i poder¨®s¡±, sost¨¦ la realitzadora. ¡°?s l'entorn perfecte perqu¨¨ esdevingui una cosa pol¨ªtica. ?s un lloc on convergeixen l'¨¨tica, el sexe, els mitjans de comunicaci¨® i els diners¡±. Els clix¨¦s es fracturen i algunes l¨ªnies es trenquen. Per exemple, Stoya, una actriu porno de 33 anys, actua tamb¨¦ en el cinema convencional (AI Rising, 2018) i ha publicat a?The New York Times. Es dilueix aquesta desoladora prepot¨¨ncia social. Fa poc, la int¨¨rpret Missy Martinez escrivia a Twitter. ¡°La gent sempre ha sentit la necessitat de preguntar, amb preocupaci¨®, a les estrelles del porno si ¡®realment els agrada la seva feina¡¯. Tio, tu treballes a Verizon. I tu, est¨¤s b¨¦? Aquesta ¨¦s la veritable pregunta¡±. Aquesta interrogaci¨® es projecta a la pantalla. De vegades es vesteix com una domin¨¤trix. De vegades es despulla.

45 anys despr¨¦s dels primers vibradors per correu, Walmart en ven a les seves botigues

Dannii Harwood ¨¦s una de les actrius que m¨¦s guanyen d'OnlyFans, una plataforma on els subscriptors ¡ªb¨¤sicament homes¡ª paguen a models entre 5 i 20 d¨°lars al mes per una imatgeria massa evident per Instagram o aquest abocador d'imatges que ¨¦s de vegades Tumblr. Per una mica m¨¦s, els clients poden encarregar fotografies o v¨ªdeos que encaixin amb les seves prefer¨¨ncies sexuals. I les models expliquen que el que funciona ¡°no ¨¦s el m¨¦s expl¨ªcit¡± sin¨® ¡°pujar continguts amb regularitat¡±. Jem Wolfie, una exjugadora de b¨¤squet australiana, assegura que ingressa 30.000 d¨°lars (27.000 euros) al dia venent fotos i v¨ªdeos als subscriptors a OnlyFans dels seus entrenaments i, tamb¨¦, d'un cos que ¨¦s una cartografia d'el¡¤lipses.

Aquesta ¨¦s una ind¨²stria estranya. Socialment sembla un murmuri, malgrat els diners que gestiona. El 2023 el mercat global de les joguines de la intimitat ¡ªpronostica Researchandmarkets.com¡ª arribar¨¤ als 35.000 milions de d¨°lars (32.000 milions d'euros). M¨¦s a prop, l'any passat, la consultora IbisWorld va estimar que les botigues per a adults van facturar 8.500 milions d'euros. Alhora la dona i la tecnologia irrompen en un discurs que va m¨¦s enll¨¤ dels condons i la viagra. S¨®n vibradors, contraceptius, plataformes d'educaci¨® sexual; ¨¦s plaer, salut, desig. Reivindicaci¨® de l'exist¨¨ncia humana. S¨®n les dones les que canviaran una mirada petrificada per l'home. Per¨° ser¨¤ dif¨ªcil. ¡°El benestar i la salut sexual femenina formen part als Estats Units de l'anomenada categoria del vici [igual que les armes o l'alcohol]. Al contrari que la sexualitat masculina. Aix¨° fa molt dif¨ªcil anunciar-se o obrir un compte bancari¡±, critica Alison Falk.

Per¨° com es pot anar en contra d'una ind¨²stria a prova de recessions i que creix de manera sostinguda? A m¨¦s, les dones ¡ªsegons Cr¨¦dit Suisse¡ª tenen el 40% de la riquesa global. El seu cos, el seu mercat. Les vendes per internet de productes de be?nestar sexual augmentaran un 20% els propers anys. I el capital se n'ha adonat. ¡°Hi ha una oportunitat real de negoci en aquest sector¡±, reflexiona Christie Pitts, s¨°cia general de Backstage Capital, un fons de capital de risc que dona suport a dones, negres i altres emprenedors infravalorats. ¡°Gaireb¨¦ totes les persones s¨®n actives sexualment durant la seva vida i compraran articles o solucions que els ajudin a millorar la seva qualitat de vida en aquest espai. Igual que hi ha una enorme oportunitat en alimentaci¨®, benestar i salut, les companyies relacionades amb el sexe tenen molt potencial¡±.

Canvia el paradigma i la societat. La dona ja no se sent obligada a amagar el seu plaer. Sobre fronteres que es desdibuixen, el mercat del benestar sexual, d'acord amb la consultora Stratistics, gestionar¨¤ al m¨®n 122.960 milions de d¨°lars (111.000 milions d'euros) durant el 2026. Una xifra enorme per tancar la discriminaci¨® del desig. ¡°El plaer femen¨ª ha estat absent de la sexed [educaci¨® sexual], el?sextech i de la ind¨²stria del sexe durant massa temps. Les dones empres¨¤ries s¨®n clau si volem innovar i crear oportunitats que explorin, nodreixin i innovin entorn del plaer des d'una ¨°ptica femenina¡±, assenyala Gerda Larsson, cofundadora de The Case for Her, un fons que inverteix en la salut de les dones.

El sexe travessa el m¨®n. A Israel, on l'emprenedoria, igual que el Mur de les Lamentacions, escolta infinites preg¨¤ries, Intimate Capital assegura que ¨¦s ¡°l'¨²nic fons de capital d'inversi¨®?dedicat al benestar sexual¡±. Roi Carthy, el seu soci principal, parla amb l'entusiasme dels diners. ¡°?s un espai comercialment immens i profundament important¡±. L'emprenedor israelita cerca 20 milions de d¨°lars que ho avalin. En una terra de tantes religions, t¨¦ fe. ¡°La nostra estrat¨¨gia ¨¦s finan?ar productes innovadors que es converteixin en el Nespresso o els Beats del benestar sexual¡±, assumeix.

Lluny d'aquests missatges difosos per sembrar m¨¤rqueting, la transformaci¨® resulta profunda. ¡°El mercat femtech revela un enorme potencial perqu¨¨ cada vegada es reconeix m¨¦s la necessitat de solucions espec¨ªfiques de g¨¨nere¡±, descriu Shruthi Parakkal, analista de salut de Frost & Sullivan. Entre el 2014 i els nostres dies ¡ªd'acord amb les seves pr¨°pies dades¡ª les empreses emergents d'aquest sector han aconseguit 1.500 milions de d¨°lars en finan?ament. I amb els diners se sembra tecnologia. Els reguladors sanitaris acaben de donar el vistiplau a solucions digitals, com bra?alets de fertilitat i aplicacions destinades a la contracepci¨®.

Canvi simb¨°lic

Cauen les barreres i cedeixen els murs. Ara, 45 anys despr¨¦s que les feministes comencessin a vendre als Estats Units vibradors per correu postal i dues d¨¨cades despr¨¦s que la joguina er¨°tica Rabbit fos una estrella a la s¨¨rie?Sexe a Nova York, el gegant de la distribuci¨® Walmart comen?a a comercialitzar aquests productes als seus establiments. Un canvi simb¨°lic i tamb¨¦ real. ¡°Les joguines sexuals dominen avui la ind¨²stria i s'espera que en els propers anys suposin el 65% del mercat¡±, estima Virginia Cerrone, cofundadora de Pureeros, una empresa de venda digital d'articles (t¨¦ un cat¨¤leg amb m¨¦s de 150) dedicats a la sexualitat de la dona. I afegeix: ¡°Hem vist un gran canvi en els ¨²ltims vuit anys, amb un augment del 88% en el nombre de marques que fabriquen joguines [er¨°tiques] de luxe¡±.

Per¨° Pureeros ¨¦s una excepci¨®. Ha estat la primera companyia de sextech admesa a la plataforma de micromecenatge brit¨¤nica Crowdcube. Generalment a aquest tipus d'empreses se les exclou de les competicions per aconseguir fons (pitching, en angl¨¨s) o de les ajudes p¨²bliques europees a companyies emergents. Potser tombar aquest bloqueig i entrar en la gran distribuci¨® en l¨ªnia s¨®n?la seva ¨²ltima frontera. Potser tot ja ha comen?at als pupitres.

La ter¨¤pia i l'educaci¨® sexual perden el seu estigma de solitud de dones. La sex¨°loga Jill McDevitt explica a?The Economist que despr¨¦s de m¨¦s d'una d¨¨cada impartint sessions gaireb¨¦ exclusivament a dones aquest any ha notat l'increment de l'inter¨¨s mascul¨ª per l'educaci¨® sexual per a adults. En el passat ¡ªcontinua la revista brit¨¤nica¡ª, els homes a la seva classe ¡°sovint es comportaven d'una manera ximple o irrespectuosa, per¨° ara s¨®n seriosos i tenen ganes d'aprendre¡±. I recorda: ¡°Durant d¨¨cades, les classes de sexe oral han pagat les meves factures. Ara ning¨² en demana. Tothom est¨¤ interessat en Female Orgasm 101¡±. La bretxa entre l'orgasme mascul¨ª i el femen¨ª comen?a a ser un murmuri.

Aquesta normalitzaci¨® potser hauria estat m¨¦s dif¨ªcil sense l'amor (o sexe) en els anys del Tinder. Almenys 200 milions de persones utilitzen al mes serveis digitals de contactes al m¨®n. Algoritmes que multipliquen la llibertat? ¡°Hi entro quan em ve de gust i en surto quan m'avorreixo. No tinc problemes. La gent ¨¦s molt conservadora, per¨° aquest ¨¦s la seva creu, no la meva¡±. Valentina Sender (nom fictici d'una dona real) t¨¦ m¨¦s de 40 anys i t¨¦ uns ulls verds com maragdes maies. Fa m¨¦s d'una d¨¨cada que utilitza l'aplicaci¨®. No n'espera res. ¡°Veure, mirar; passar-ho b¨¦¡±. Sap que el temps ¨¦s una ombra s¨°lida. ¡°A partir dels 35 anys con¨¨ixer alg¨² en un bar es fa pesat¡±, admet. ¡°Tinder ¨¦s f¨¤cil, senzill i t¨¦ filtres¡±. El seu relat dinamita el p¨¤nic moral que provoquen aquestes p¨¤gines. T¨¦ en compte, aix¨° s¨ª, l'educaci¨®. Perqu¨¨ ¨¦s el que busquen, sobretot, les dones. Per¨° aquestes xifres que viatgen i connecten persones tamb¨¦ deixen decimals sense casar. ¡°Les cites en l¨ªnia?estan controlades per un petit nombre d'empreses i no sabem gaire cosa sobre els algoritmes que fan servir per unir persones¡±, adverteix Justin Lehmiller, investigador del Kinsey Institute. A m¨¦s, no sabem (perqu¨¨ els programes no s¨®n p¨²blics) si aquesta complexa ¨¤lgebra funciona millor que aparellar gent, diguem, a l'atzar. Llavors, els usuaris paguen per res?

¡®Crisi de virginitat¡¯

La veritat ¨¦s que el sexe cada vegada es practica menys. Al Regne Unit est¨¤ en declivi, sobretot entre les parelles casades, i el Jap¨® afronta una crisi de virginitat. Un quart de la seva poblaci¨® per sota dels 40 anys no t¨¦ cap experi¨¨ncia a l'hora de desitjar l'altre. El 2012 el primer ministre Shinzo Abe va llan?ar una ofensiva per fomentar la natalitat a trav¨¦s d'ajudes fiscals, una rebaixa dels costos educatius i de la cura dels nens. Va fracassar. Una poblaci¨® de 127 milions de persones nom¨¦s engendra 920.000 nens l'any. El pol¨ªtic s'hauria d'haver fixat en el premi Nobel japon¨¨s Yasunari Kawabata i la seva Casa de les belles adormides, que descrivia un bordell on joves narcotitzades oferien plaer a condici¨® que ning¨² les toqu¨¦s. Aquesta barreja de solitud i reclusi¨®, aquesta sensaci¨® d'a?llament que deixa la tecnologia porta a la vida negocis com els robots sexuals. Infames per a alguns. O un reflex il¡¤luminador dels nostres dies, escriuran d'altres. Bryan Gill ¨¦s el fundador de Silicon Wives. Nines (en ven alguns models masculins) expl¨ªcites i realistes. Tamb¨¦ cares. Entre els 2.000 i 10.000 d¨°lars, segons diverses informacions. Tamb¨¦ inquietants. ¡°Aviat produirem nines sexuals intel¡¤ligents que tinguin la possibilitat de parlar, respondre al tacte i mostrar emocions¡±, preveu el creador de l'empresa.

Un futur que genera alarma. ¡°Els robots sexuals comercien amb la idea que la dona ¨¦s una propietat sexual. A m¨¦s, s¨®n de mal gust i fomenten l'odi a les dones i les noies. I aquesta ¨¦s nom¨¦s una de les meves preocupacions. L'altra ¨¦s que anem cap a una societat m¨¦s a?llada, on la gent est¨¤ m¨¦s sola que mai i interactua m¨¦s amb les m¨¤quines i menys amb les persones¡±, vaticina Kathleen Richardson, professora d'?tica i Cultura de Robots i Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial a la Universitat de Montfort (Regne Unit). Una societat que ha extraviat el sexe ¡°real¡±, aquest on es barregen els murmuris, la mem¨°ria i, sobretot, el desig.