D¡¯intel¡¤lectuals i pol¨ªtics

Retornen a Par¨ªs. Josep Tarradellas ha pagat la difer¨¨ncia perqu¨¨ Merc¨¨ Rodoreda l¡¯acompanyi al vag¨® de primera. El 28 de desembre de 1948 han assistit a l'enterrament de Pompeu Fabra, traspassat a Prada, al Conflent, el dia de Nadal. Durant el llarg trajecte la conversa salta d'un tema a l'altre fins que s'atura en un, la relaci¨® dels intel¡¤lectuals i la pol¨ªtica.

Transcorreguda gaireb¨¦ una d¨¨cada, Tarradellas no pot oblidar un dinar a soles amb el fil¨°leg, segurament a Montpeller, el 28 de juny de 1939. Aleshores Fabra es va vantar de defensar els pol¨ªtics amb responsabilitats durant la Guerra Civil davant les cr¨ªtiques en augment que aquests rebien en un exili que comen?ava dif¨ªcil i pen¨®s. A l'hora del caf¨¨ Tarradellas li va respondre que no era necessari que defens¨¦s els que havien donat la cara perqu¨¨ aquests es defensaven sols. I, sobretot, li va fer notar que ell tamb¨¦, com a director general de Cultura, havia compartit responsabilitats de govern.

A Tarradellas el molestava molt que intel¡¤lectuals com Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Llu¨ªs Nicolau d'Olwer, Ventura Gassol, Josep Pous i Pag¨¨s i tants d¡¯altres ¡ªi aix¨ª ho va anotar al seu dietari¡ª poguessin entrar i sortir de la pol¨ªtica a pler i pretendre mantenir-se al marge quan el que passava els despla?a, com si la situaci¨® no els afect¨¦s. Ara l q¨¹esti¨® se li plantejava de nou amb la mort del fil¨°leg.

No satisfet per com han acabat la conversa, Tarradellas remet dies despr¨¦s una carta a Rodoreda, el 14 de gener de 1949. Ho fa amb l'excusa de comentar un sonet de l'escriptora, per¨° el que busca ¨¦s posar el colof¨® a un di¨¤leg que l¡¯ha deixat insatisfet i que li interessa en particular, molt m¨¦s que a ella. La vol conv¨¨ncer de la necessitat que els escriptors, els intel¡¤lectuals en general, romanguin en el seu camp i ¡°no es llancin a la pol¨ªtica¡± com si fossin uns ¡°predestinats¡±.

Encara que no creu que passi gaire a Fran?a, a Alemanya o al Regne Unit, Tarradellas, pol¨ªtic a seques, pot arribar a comprendre que es doni en aquests pa?sos. Per¨° no a Catalunya, on ¡°hi ha massa coses per fer i per refer perqu¨¨ ens permetem aquest luxe dels grans pobles¡±. I que els intel¡¤lectuals practiquin aquesta ¡°doble acci¨®¡± ho ent¨¦n com un ¡°c¨¤ncer que va devorant les nostres possibilitats per al dia de dem¨¤¡±.

En les seves reflexions Tarradellas establia molt b¨¦ la teoria, per¨° no es plantejava quins eren els condicionants que porten l'intel¡¤lectual a buscar aquest doble perfil. I ¨¦s que, d'entrada, perqu¨¨ aquest intel¡¤lectual pugui consolidar-se i actuar s¨®n necess¨¤ries dues premisses b¨¤siques de la societat en la qual aflora. La primera, que se l¡¯identifiqui i reconegui com a far. No per coincidir-hi, sin¨® per tenir-lo com un referent a partir del qual reflexionar i despr¨¦s treure¡¯n conclusions pr¨°pies. La segona, que l'estructura econ¨°mica li permeti una independ¨¨ncia professional al marge, precisament, dels pol¨ªtics, dels partits i dels governs, amb sous en condicions a les universitats o en centres de pensament i d'investigaci¨® finan?ats al marge dels diners p¨²blics o amb una discrecionalitat d'aquests limitada.

Dues condicions que no es donaven ni en la Segona Rep¨²blica, ni en l'actualitat. ?s per aix¨° que l'intel¡¤lectual, com a consciencia cr¨ªtica independent, avui a Catalunya ¨¦s una figura escassa. A la societat se li ven garsa per perdiu amb massa freq¨¹¨¨ncia. Amb facilitat a qui ha escrit un llibre aviat se¡¯l considera un intel¡¤lectual i en alguns casos amb un grapat de tuits i articles n'hi ha prou perqu¨¨ sigui aix¨ª.

La mateixa condici¨® d'estat petit o prov¨ªncia gran, a m¨¦s, planteja un sostre de vidre, que porta l'intel¡¤lectual de veritat que busca reconeixement i incid¨¨ncia social a transitar per aconseguir-la cap a entitats i organismes parap¨²blics, mal anomenats ¡°societat civil¡±. Finalment, en general aquesta figura no compta amb un suport econ¨°mic que li permeti generar opini¨® al marge dels poders. ?s per aconseguir-ho que li costa tan poc caure pel pendent i aproximar-se a un b¨¤ndol concret, fins i tot un partit, i es converteix en definitiva en intel¡¤lectual org¨¤nic.

La resposta severa de Tarradellas a Fabra, la conversa i colof¨® a Rodoreda, no era la mania banal d'alg¨² preocupat perqu¨¨ determinades figures ¡ªque no li podien fer ombra en pol¨ªtica¡ª no entressin a la seva cleda. Era una q¨¹esti¨® central de la nostra societat, que no hem resolt i en la qual persisteix aquesta ¡°doble acci¨®¡±, sovint funesta. Avui per a aquestes figures pretendre mantenir-se al marge dels uns, dels altres i dels del mig i generar pensament cr¨ªtic de manera lliure ¨¦s una temeritat per al seu sosteniment diari, per¨° tamb¨¦ ¡ªi aix¨° no es vol veure¡ª per a la societat en general. Perqu¨¨ quan aquestes figures, esclaves dels condicionants esmentats, es converteixen en mers altaveus de la pol¨ªtica desapareix el contrapoder que amb la seva carta de navegar pot evitar que tots nosaltres acabem contra els esculls.