El S¨ªndic d¡¯Aran: ¡°Tenim una depend¨¨ncia massa alta del turisme¡±

Paco Boya (Les, Vall d'Aran, 1960) va assumir al juny el c¨¤rrec de s¨ªndic de la Vall d'Aran. Veter¨¤ dirigent socialista, ja va ser cap del govern aran¨¨s, el Consell General d'Aran, entre el 2007 i el 2011. Tamb¨¦ va ser diputat al Parlament i senador. ?s, juntament amb N¨²ria Mar¨ªn, un dels dos catalans a l'executiva federal del PSOE, i responsable de pol¨ªtica de muntanya del partit.

Pregunta. La Vall d'Aran ha estat focus de l'atenci¨® medi¨¤tica durant els anys del proc¨¦s pel m¨ªnim pes que hi t¨¦ l'independentisme. Per qu¨¨ passa aix¨°?

Resposta. Hi ha molts motius que sumen. N'hi ha un, que ¨¦s el component hist¨°ric. L'Aran sempre ha estat lligat a la corona catalanoaragonesa o a la monarquia espanyola. Aix¨° ha deixat un p¨°sit hist¨°ric que fa que les manifestacions pol¨ªtiques, tant les de fa un segle com les de la democr¨¤cia, no hagin estat mai favorables a la independ¨¨ncia. Tenir una identitat pr¨°pia tamb¨¦ ens ha situat en una ¨°rbita diferent, i els partits independentistes no han tingut gaire afeccions. ERC a la Vall ¨¦s totalment anecd¨°tica pel que fa a representaci¨®; Converg¨¨ncia Democr¨¤tica Aranesa (CDA) havia tingut pes per¨° la deriva independentista tampoc l'ha afavorit. La societat a la Vall est¨¤ formada una mica d'al¡¤luvi¨®, de gent vinguda d'arreu, ¨¦s una societat molt plural. La reacci¨® d'aquesta societat ha estat de defensa davant l'independentisme. I tamb¨¦ hi ha una ra¨® econ¨°mica: el turisme que ve ¨¦s d'arreu d'Espanya, tamb¨¦ de Fran?a, per¨° sobretot d'Espanya.

P. Que l'aran¨¨s sigui la llengua vehicular a les escoles de la Vall, i no el catal¨¤, ¨¦s un factor per a aquesta identitat desmarcada del nacionalisme catal¨¤?

¡°Tenir una identitat pr¨°pia tamb¨¦ ens ha situat en una ¨°rbita diferent, i els partits independentistes no han tingut gaire afeccions¡±

R. No crec que l'escola tingui un pes pol¨ªtic determinant, tampoc a Catalunya; aix¨° es diu per¨° ho poso en dubte. Una altra cosa s¨®n els paradigmes socials; aquests paradigmes poden situar-se en la independ¨¨ncia, en aquest pa¨ªs fant¨¤stic, imaginari, on tot funcionar¨¤ millor. L'Aran no se'ls ha acabat de creure perqu¨¨ amb la Generalitat hem tingut situacions de molta confrontaci¨®. Ens ha costat moltes vegades conv¨¨ncer la Generalitat que l'Aran havia d'assolir el grau d'autonomia que correspongu¨¦s a all¨° que havia tingut hist¨°ricament.

Hi ha hagut situacions complexes. Per exemple, no hi ha sintonia entre el Consell?i la Generalitat pel que fa a la llengua. L'aran¨¨s no compta ni com a m¨¨rit ni com a puntuaci¨® complement¨¤ria per a la gent que t¨¦ coneixements d'aran¨¨s. No t¨¦ cap sentit que el fet de tenir les titulacions en aran¨¨s, una llengua oficial de Catalunya, no sigui un m¨¨rit. Tamb¨¦ insistim en el trasp¨¤s de les compet¨¨ncies en mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, les delegacions de Catalunya R¨¤dio i de TV3. I hem hagut de reiterar i reiterar que nosaltres a la llengua li diem aran¨¨s i no li diem occit¨¤. La Generalitat ha fet del nom una q¨¹esti¨®.

P. Vost¨¨ demana millores als accessos de Baqueira Beret i aposten per acollir els Jocs Ol¨ªmpics d'Hivern del 2030. Mentrestant, la Generalitat ha hagut de rescatar la gran majoria d'estacions d'esqu¨ª de Catalunya. S¨®n aix¨° inversions per a un sector que est¨¤ condemnat a morir d'aqu¨ª a no gaire?

R. El canvi clim¨¤tic ¨¦s un repte, per¨° de moment veiem que les innivacions a l'Aran s¨®n abundants. L'esqu¨ª, m¨¦s que el canvi clim¨¤tic, afronta l'envelliment de la gent que el practica. Baixa la taxa de nous esquiadors perqu¨¨ els gustos de la gent jove estan canviant.

P. D'aqu¨ª a 50 anys, la neu ser¨¤ abundant? Han calculat quant de temps li queda a l'economia vinculada a l'esqu¨ª?

R. D'aqu¨ª a 50 anys segur que no. El que hem de fer ¨¦s conduir les estacions amb una idea en qu¨¨ la muntanya ha de trobar altres formes d'esbarjo. Les estacions han d'anar reciclant tot all¨° que ofereixen a l'hivern i anar augmentant les propostes d'estiu. L'Aran ha de fer un pla estrat¨¨gic per veure quins s¨®n els nostres objectius per al 2030. Ens hem de plantejar les claus de futur per als territoris de muntanya. L'Aran pot ser mod¨¨lic en aquest sentit perqu¨¨ es din¨¤mic, pel seu autogovern. Cal retenir el nostre talent, aprofitar b¨¦ els nostres recursos, cuidar l'equilibri natural. Se'ns ha d'identificar per salut i benestar, que l'Aran sigui capa? d'oferir un atractiu de salut per als que necessiten fugir de la ciutat. Tamb¨¦ ens hem convertit en un referent en l'esport. Tenim un calendari de curses internacionals de muntanya, de ciclisme de muntanya, tenim un centre de tecnificaci¨® de l'esqu¨ª, tenim una veta oberta en medicina de l'esport.

¡°Ens ha costat conv¨¨ncer la Generalitat que l¡¯Aran havia d¡¯assolir el grau d¡¯autonomia que havia tingut hist¨°ricament¡±

P.?Tot aix¨° compensaria a temps una hipot¨¨tica p¨¨rdua del negoci depenent de l'esqu¨ª?

R. La conversi¨® s'ha de fer, i tenim un cert termini, no s¨¦ si gaire llarg, per¨° el tenim. El problema ¨¦s que tenim una depend¨¨ncia massa alta del turisme. Per aix¨° cal retenir el talent, i aix¨° ¨¦s v¨¤lid per a tots els territoris de muntanya d'Espanya. Per aix¨° cal fixar la pres¨¨ncia de les universitats al territori i la definici¨® de plans estrat¨¨gics amb uns objectius econ¨°mics i de recursos, com fan a Su?ssa i a ?ustria per definir uns sectors espec¨ªfics.

P.?Quin model a Europa t¨¦ vost¨¨ al cap?

R. El model de Chamonix (Fran?a) ens agrada molt, i all¨¤ ¨¦s m¨¦s important el turisme d'estiu que el d'hivern. Els Alps tenen 60 milions de turistes, i 40 milions s¨®n a l'estiu.

P. Per¨° a Chamonix gaireb¨¦ no s'hi deixa construir m¨¦s...

R. ?s veritat, i aqu¨ª tamb¨¦ hem de fer una reflexi¨®, per¨° l'urbanisme no ¨¦s l'¨²nica pe?a clau. Cal retenir talent. Per exemple, tenim una empresa d'uns joves aranesos que han dissenyat a la Vall uns mesuradors de crescudes dels rius. I al meu poble, Les, dos joves hi han instal¡¤lat el seu estudi d'arquitectura. Hi ha un potencial enorme en l'¨¤mbit de la gastronomia i de la producci¨® d'aliments de muntanya.

¡°Tenir una autopista no ¨¦s garantia de res¡±

P.??s partidari de convertir en autovia la carretera N-230, entre Lleida i la frontera francesa a la Vall d'Aran, com havia plantejat el Govern central?

R. He enviat una carta fa poc al ministre de Foment [Jos¨¦ Luis ?balos] perqu¨¨ nosaltres no necessitem una autovia a la Vall d'Aran. Creiem que seria l¨°gic que l'autovia A-14 arribi a Benabarri, i d'all¨¤ en amunt que hi hagi ampliacions a tres carrils en algunes zones, pel tr¨¤nsit perill¨®s de camions.

P.?Vost¨¨ ha defensat la necessitat de connectar el m¨®n urb¨¤ i les zones rurals. Una autovia no seria una decisi¨® en aquest sentit?

R. Tenir una autopista no ¨¦s garantia de res, hi ha zones on ha servit perqu¨¨ la gent marx¨¦s. L'Aran no pot ser una zona de pas, ha de ser una zona per anar-hi. El transport pesant ens est¨¤ posant en una tessitura molt complicada: ser una reserva de biodiversitat, com vol Europa, i al mateix temps tenir una carretera amb 600 camions al dia; les dues coses no s¨®n compatibles.