Carlos i els P¨¦rez de Rozas

La mort sobtada de Carlos P¨¦rez de Rozas fa tot just uns dies ¨Cmale?des morts d¡¯amics a l¡¯agost!¨C ens dona peu a evocar no nom¨¦s la seva personalitat irrepetible, sin¨® tamb¨¦ la d¡¯una saga familiar de tres generacions de fotoperiodistes. Sense ells no es pot explicar el periodisme i la fotografia barcelonina dels ¨²ltims 100 anys.

El fundador i patriarca va ser Carlos P¨¦rez de Rozas Masdeu, que va comen?ar la seva activitat com a periodista a la Barcelona de principis dels anys vint. De fam¨ªlia republicana lerrouxista, es va donar a con¨¨ixer sobretot com a gran reporter gr¨¤fic ja als anys trenta, durant la Guerra Civil i la postguerra, fins que va morir sobtadament el 1954, el dia de l¡¯arribada del Sem¨ªramis al port de Barcelona, en el qual tornaven repatriats des de R¨²ssia diversos centenars d¡¯antics membres de la Divisi¨®n Azul. All¨° va ser un gran esdeveniment a Barcelona i a Espanya. Per descomptat, tamb¨¦ hi era, per donar-ne testimoni, l¡¯avi P¨¦rez de Rozas abans de caure fulminat per un infart de miocardi.

La mort sobtada del gran fot¨°graf, a m¨¦s de l¡¯arribada de l¡¯embarcaci¨®, van ser les grans not¨ªcies de l¡¯endem¨¤. Per¨° el patriarca ja tenia descend¨¨ncia, els seus fills Carlos i Kike comen?aven a ser fot¨°grafs molt coneguts a la Barcelona de l¡¯¨¨poca i un altre fill, el Manolo, feia de t¨¨cnic del revelatge de les fotos en una ala de la m¨ªtica casa familiar, situada a la ronda Universitat, molt a prop de l¡¯hist¨°ric edifici de La Vanguardia al carrer Pelai.

Al Carlos i al Kike, dos germans f¨ªsicament molt diferents, te¡¯ls trobaves a tots els esdeveniments ciutadans, tant els rellevants com els menors. En tot cas, el bigoti negre del Carlos i l¡¯aire juvenil del Kike, els dos sempre amb la Leica al coll, no podien faltar al costat de les porteries dels camps del Bar?a i de l¡¯Espanyol, a l¡¯espera de captar l¡¯instant suprem de la rematada a gol. Els P¨¦rez de Rozas han estat una fam¨ªlia de treballadors incansables.

En aquest ambient familiar de periodisme, fotografia i obsessi¨® per la feina, el Carlos no podia estudiar res m¨¦s que no fos periodisme. En aquells temps, a mitjans dels seixanta, nom¨¦s hi havia tres centres per cursar la carrera: l¡¯escola oficial del Ministeri d¡¯Informaci¨® a Madrid, la Facultat de la Universitat de Navarra i l¡¯escola cat¨°lica del CIFC a Barcelona. El Carlos va estudiar en aquesta ¨²ltima i va formar part d¡¯una promoci¨® especialment brillant: Antonio Franco, Xavier Batalla i Margot Rivi¨¨re, entre molts altres, van ser els seus grans referents i amics. Per¨° a banda de la fam¨ªlia i l¡¯escola, el jove Carlos va completar la formaci¨® a la revista Destino, on va entrar de molt jove, amb 22 anys, i va tenir la sort de trobar-s¡¯hi N¨¦stor Luj¨¢n, director de la revista, una personalitat excepcional que el va influir decisivament.

La seva entrada a Destino va ser gr¨¤cies a un oncle seu, Manolo Ribes ¨Ccasat amb una P¨¦rez de Rozas, germana del seu pare¨C, que el va recomanar per ocupar el c¨¤rrec de secretari de redacci¨® que estava vacant. Ribes, a m¨¦s de joier, era el director de publicitat de la revista, molt influent en totes les decisions empresarials de la publicaci¨®, un personatge molt llest, i m¨¦s simp¨¤tic encara, gran amic del N¨¦stor i d¡¯una profunda humanitat. Va confiar en el seu nebot i la va encertar. El Carlos va deixar de ser un bon aprenent de fotoperiodista que continuava la tradici¨® familiar per convertir-se progressivament en el que despr¨¦s va arribar a ser: un mestre del periodisme visual, m¨¦s enll¨¤ del que llavors s¡¯anomenava compaginaci¨®, un periodisme futurista allunyat del vell periodisme. Titulars, destacats, fotos, ubicaci¨® a la p¨¤gina, colors: de la simple lletra impresa a la r¨¤pida visualitzaci¨®. Tamb¨¦ en aquell ambient va con¨¨ixer Paco Noy, que m¨¦s tard va ser director de La Vanguardia. El Carlos va contribuir a redissenyar-la en profunditat fa m¨¦s de 30 anys, i encara dura.

De N¨¦stor Luj¨¢n i d¡¯altres personatges de Destino, com Ricardo Viv¨®, llavors compaginador de la revista, el Carlos va aprendre molt des del punt de vista t¨¨cnic, per¨° potser encara m¨¦s des de l¡¯hum¨¤. El N¨¦stor tenia una personalitat desbordant: humor, intel¡¤lig¨¨ncia, coneixements, ironia morda?, fins i tot mala bava dins d¡¯un sentit gener¨®s de l¡¯amistat. Tota la resta eren, com a m¨ªnim, persones cultes, educades i tolerants. L¡¯entusiasme encomanad¨ªs, la simpatia, la capacitat de treball i la rialla oberta del Carlos, es van comen?ar a forjar entre la seva fam¨ªlia i Destino. Despr¨¦s ell hi va posar tota la resta.