Quan un periodista ¨¦s portada

No hi ha res que porti m¨¦s al des¨¤nim en vida que veure ara mateix Carlos P¨¦rez de Rozas?mort, potser perqu¨¨ ning¨² se'l va imaginar mai quiet, ni tan sols adormit, com si fos un periodista de pel¡¤l¨ªcula, de vegades fins i tot de dibuixos, o si es vol de c¨°mic, d'aquells que no tenen edat, sempre presents i persuasius, dels que no parlen ni caminen sin¨® que sedueixen i salten per anunciar les not¨ªcies, com ha de ser per honrar el millor ofici del m¨®n, en paraules de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez. Tenia una vitalitat i una gr¨¤cia que s'encomanaven, sovint imitat, mai imitador, ¨²nic malgrat ser un m¨¦s del clan P¨¦rez de Rozas.

Ning¨² explicava les hist¨°ries com el Carlos. Vivia la vida per ser protagonista de la portada, el retrat del diari, la s¨ªntesi de les millors informacions del dia, el resum que navega per la xarxa per ser acarat pel m¨®n editorial a Europa i a Am¨¨rica. No ¨¦s estrany que es mogu¨¦s extraordin¨¤riament b¨¦ amb els adjectius i la grandiloq¨¹¨¨ncia, expressiu per naturalesa, sempre superlatiu, sobretot amb Messi. Tenia c¨°mplices a la majoria de redaccions del m¨®n i alhora resultava igual de proper per als seus amics que per als que acabava de con¨¨ixer en un bar de Barcelona.

Davant del dubte, s'imposava l'optimisme del Carlos. Professor de tecnologia-compaginaci¨® ja des del 1976, les diferents universitats el reclamaven ara per animar els alumnes m¨¦s esc¨¨ptics, reclutar els extraviats o captar els aspirants a partir del relat m¨¦s am¨¨ possible fins i tot sobre una cursa de cavalls; els programes audiovisuals el citaven per agitar les tert¨²lies m¨¦s avorrides sobre el Bar?a; els editors li feien consultes com a director d'art per excel¡¤l¨¨ncia; i ning¨² era m¨¦s americ¨¤ quan es tractava de parlar de beisbol, l'esport preferit de la fam¨ªlia, o tamb¨¦ de la NFL.

Tenia tant poder de convicci¨® que parlava amb els anglesos sense saber angl¨¨s i exigia les millors aules per exposar els seus?powerpoints malgrat les seves dificultats per manejar-se amb les noves tecnologies davant la sorpresa dels inform¨¤tics i la complicitat dels estudiants de Blanquerna. No ¨¦s una q¨¹esti¨® d'aparen?a, sin¨® que per la seva manera de ser desbordava tanta passi¨® que dissimulava qualsevol mancan?a, capa? de presumir tamb¨¦ de ser un bon jugador de golf i un excel¡¤lent company de taula, allunyat de les picabaralles, disposat a quedar b¨¦ amb tothom, a fer-te la vida f¨¤cil, sempre rialler al Camp Nou.

El dia a dia resultava tan agra?t i excitant al seu voltant que a partir d'ara costar¨¤ trobar consol tret que el seu germ¨¤ Emilio i el seu amic Antonio Franco es posin a fer de Carlos. Encara a risc que tamb¨¦ els exploti el cor, necessitem continuar creient que encara queden periodistes de pel¡¤l¨ªcula per seguir somiant en l'aventura del periodisme, una professi¨® de risc que envelleix i envidua a una velocitat vertiginosa quan es queden quiets personatges imparables com Carlos P¨¦rez de Rozas. Fins i tot deixen de tenir sentit els v¨ªdeos de Muhammad Ali.