El retaule d¡¯anada i tornada de Sert

Despr¨¦s d¡¯abandonar Espanya al final de la Guerra Civil i instal¡¤lar-se als Estats Units, Josep Llu¨ªs Sert (1902-1983), un dels arquitectes m¨¦s destacats del segle XX, va construir per mig m¨®n edificis tan bonics com sobris i senzills, realitzats amb materials barats i respectant sempre l¡¯entorn. Des de blocs de pisos fins a habitatges unifamiliars, ambaixades, pavellons com el de la Rep¨²blica per a l¡¯Exposici¨® de Par¨ªs del 1937, centres d¡¯art com la Fundaci¨® Maeght, al costat de Ni?a, i la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona. Tamb¨¦ els habitatges que va construir per a ell i la seva inseparable dona, Ramona Long¨¢s, la Moncha.Primer a Long Island, prop de Manhattan, i des del 1958, despr¨¦s de ser nomenat, arran de la dimissi¨® del m¨ªtic Gropius, deg¨¤ de la Facultat de Disseny de la Universitat de Harvard, a Cambridge, Massachusetts, una casa que ben aviat va ser considerada exemple d¡¯arquitectura racionalista, conceptual i moderna.

Sert va omplir aquell habitatge ¡ªque va aixecar com si fos una domus romana, al voltant de tres patis interiors¡ª amb una estudiada col¡¤lecci¨® d¡¯obres d¡¯art signades per amics, com Joan Mir¨®, Alexander Calder, Le Corbusier, Fernand L¨¦ger i Andr¨¦ Masson; per¨° tamb¨¦ d¡¯art precolomb¨ª i antiguitats, com un impressionant retaule g¨°tic del segle XV. Segons Mar¨ªa del Mar Arn¨²s, autora de Ser(t) arquitecto (Anagrama, 2019), ¡°el arquitecto compr¨® este retablo de la escuela aragonesa de San Juan Bautista como homenaje a Moncha, que era ma?a¡±. En les fotografies en qu¨¨ la parella mostra casa seva en revistes d¡¯arquitectura es veu l¡¯obra presidint un immens menjador que va acollir les m¨²ltiples i famoses festes i recepcions que feien als seus amics i en qu¨¨ la Moncha sorprenia amb una de les seves exquisides paelles.

El 1982, quan a Sert li van diagnosticar un c¨¤ncer, la parella ve decidir tornar a Barcelona despr¨¦s d¡¯haver donat bona part de la seva col¡¤lecci¨® d¡¯art al Fogg Museum de Harvard: sis obres de Mir¨®, tres de L¨¦ger, dues de Le Corbusier i un joc d¡¯escacs de Calder, segons enumera Arn¨²s. Per¨° hi va haver altres obres que els Sert no van lliurar a Harvard, com el retaule que despr¨¦s de la mort de l¡¯arquitecte la seva v¨ªdua va donar a la ciutat de Barcelona, en concret al Museu d¡¯Art de Barcelona, avui el MNAC, on es conserva. A m¨¦s del retaule, la companya de l¡¯arquitecte va entregar tamb¨¦ a la Fundaci¨® Joan Mir¨® dues obres: Femme, que Mir¨® va pintar i dedicar a la parella l¡¯octubre del 1974 amb una emotiva frase: ¡°A Moncha i Josep Llu¨ªs, de tot cor¡±, com es pot llegir al revers de la tela, i Composici¨®, una obra del 1935 signada pel seu vell amic L¨¦ger.

Per¨° la Moncha no va estar sola en aquesta operaci¨® de retorn de les obres. La van ajudar persones com l¡¯arquitecte Jaume Freixa, alumne i col¡¤laborador de Sert des que va estudiar un m¨¤ster de Harvard, una relaci¨® que va fer que el gran arquitecte el nomen¨¦s un dels seus tres marmessors quan va morir, el mar? del 1983. ¡°Tot aix¨° tornar¨¤, em deia Sert sobre aquestes obres, mentre recordava que ja havia donat a la Fundaci¨® Mir¨® El Corcovado, una enorme escultura de Calder¡±, explica Freixa, que ha presidit la fundaci¨® barcelonina dedicada a Mir¨® entre el 2009 i el mar? d¡¯aquest any.

Freixa recorda que l¡¯operaci¨® que es va iniciar el 1984 no va estar exempta de problemes. ¡°La Moncha comen?ava a tenir problemes de mem¨°ria per¨° va signar l¡¯auto-ritzaci¨® per transportar les obres a Barcelona des de Boston. Per¨° Charles Haar, de la Harvard Law School, una mica descurat, es va equivocar en la documentaci¨® i quan les obres van arribar a Barcelona van romandre uns quants mesos en un contenidor del port. Quan un inspector finalment va obrir el contenidor i es va veure que hi havia dues caixes que contenien aquestes obres van trucar a Ainaud de Lasarte [director dels Museus d¡¯Art de Barcelona] i de seguida es va posar en contacte amb mi¡±, recorda.

En la documentaci¨® d¡¯aquesta operaci¨® que es conserva a l¡¯arxiu de la Fundaci¨® Joan Mir¨® es pot veure la carta de Haar (apoderat de la Moncha als Estats Units) adre?ada a l¡¯advocat Juan Ravent¨®s Pascual (l¡¯apoderat a Espanya) en la qual s¡¯assenyala com les obres van arribar en dues caixes, una amb les dues pintures i una altra amb el retaule dividit en sis taules, una operaci¨® i transport que va tenir un cost de 650 d¨°lars. Tamb¨¦ com, el gener del 1985, la Fundaci¨® va acceptar la donaci¨® que va fer Ramona Long¨¢s ¡°en mem¨°ria del seu marit¡±. Un tercer document conservat, del 23 de maig del 1985, fa refer¨¨ncia a la donaci¨® d¡¯¡°un altar-tr¨ªptic¡± en ¡°mem¨°ria del seu marit¡± al Museu d¡¯Art de Barcelona. Al MNAC asseguren que no hi ha cap document sobre aquesta entrega.

El retaule dedicat a Sant Joan Baptista (de 209 per 185 cent¨ªmetres) es coneix des que el va difondre el 1941 el gran expert nord-americ¨¤ Chandler R. Post, quan estava en mans d¡¯un antiquari madrileny, Juan Lafora. Post el va atribuir al Mestre de Siresa o al seu cercle. El 1971, un altre gran estudi¨®s, Josep Gudiol, el va atribuir al Mestre de Belmonte, una ads-cripci¨® que comparteixen experts com Albert Velasco en un treball recent centrat en aquest pintor del g¨°tic final aragon¨¨s, mentre que altres, com Guadaira Mac¨ªas, mantenen que aquesta obra va ser realitzada per un an¨°nim aragon¨¨s.

Del que no hi ha cap mena de dubte ¨¦s que Sert nom¨¦s va comprar part del retaule, perqu¨¨ abans havia estat dividit en dues parts i s¡¯havia separat el cos de la predel¡¤la, la part inferior. Segons Velasco, la compra es va produir posteriorment al 1950, ja que hi ha una imatge d¡¯aquell any a l¡¯Institut d¡¯Art Hisp¨¤nic on apareix sencer. Velasco assenyala que va ser l¡¯antiquari Joan-Anton Maragall el que va vendre a la Sala Par¨¦s el retaule a Sert i la predel¡¤la a Ricardo Vi?as Geis, un fabricant de teles bibli-¨°fil i amant dels teixits antics. La predel¡¤la va estar en mans de la fam¨ªlia de Geis fins fa uns anys, quan es va tornar a treure al mercat. Des de llavors la t¨¦ Palau Antiguitats, de manera que hi ha la possibilitat, si s¡¯adquireix, que el retaule torni a recuperar la seva identitat primig¨¨nia, una cosa molt excepcional en aquest tipus d¡¯obres que acaben sempre fragmentades en cada una de les taules per vendre¡¯s millor.

Tot plegat segurament no entra en els plans immediats del MNAC. Des de que la Moncha va donar el retaule el 1985 al museu no s¡¯ha exposat mai i continua a la reserva, potser perqu¨¨ es tracta d¡¯una producci¨® que ve de l¡¯Arag¨®, com la generosa companya de Sert.