Pol¨ªtics amb coratge

Quina classe de pol¨ªtic vull ser? Molts dels que han fet professi¨® de la pol¨ªtica mai no s'han formulat aquesta pregunta. John F. Kennedy se la va fer quan ja era senador, gaireb¨¦ una d¨¨cada despr¨¦s de comen?ar la seva carrera pol¨ªtica. Un episodi en va ser determinant. A finals de 1954 el senat nord-americ¨¤ va condemnar les (males) pr¨¤ctiques del republic¨¤ Joseph McCarthy. John va ser l'¨²nic senador dem¨°crata que es va abstenir en la votaci¨® contra el promotor de la ca?a de bruixes anticomunista. Encara que no estava d'acord amb els seus m¨¨todes, no li¡¯n faltaven motius.

McCarthy era un bon amic del patriarca dels Kennedy. Bobby, germ¨¤ de John, treballava amb el republic¨¤, que era, com la saga de Boston, cat¨°lic. Si s¡¯hi enfrontava, podia enutjar un n¨²mero gens menyspreable dels seus votants, els cat¨°lics de Massachusetts a qui en part representava. Malgrat aix¨°, a JFK cada vegada li resultava m¨¦s dif¨ªcil respondre a la recurrent pregunta de la premsa i aviat va entendre que s'havia equivocat.

El rerefons moral de la q¨¹esti¨® el va portar a prendre m¨¦s consci¨¨ncia sobre la independ¨¨ncia pol¨ªtica i a lamentar la seva decisi¨®. Fins a quin punt i per quin motiu un pol¨ªtic pot arriscar la seva carrera? Per provar de respondre a aquest i molts altres interrogants, John, de salut molt prec¨¤ria, va aprofitar una llarga convalesc¨¨ncia el 1955, despr¨¦s d'un parell d'operacions d'esquena, per escriure un llibre sobre el tema.

El seu estret col¡¤laborador Ted Sorensen i el professor Jules Davids de la Universitat de Georgetown van reunir el material i van preparar un esborrany d'un assaig centrat en vuit senadors que durant la hist¨°ria dels Estats Units havien resistit tota mena de pressions, arriscant les seves carreres, prenent mesures impopulars contra els seus electors, partits i estats per tirar endavant pol¨ªtiques en qu¨¨ creien.

John va editar el text i li va donar el toc final, dictant les seves contribucions, des del seu retir a Hyannis, Cape Cod. Profiles in Courage es va publicar el 1956 i immediatament es va convertir en un best-seller. L'any seg¨¹ent, amb la deguda cuina, va obtenir el premi Pulitzer. Al marge de les hist¨°ries particulars el suc del volum es troba en la seva introducci¨®. Kennedy hi expressava que una naci¨® que oblida el coratge que abans s'ha abocat en la seva vida p¨²blica ¨¦s improbable que el demandi a la pol¨ªtica present.

Tamb¨¦ afegia que era clau que els electors sabessin a quines pressions es veien sotmesos els pol¨ªtics per a jutjar-los millor. Descrivia tres elements que d¡¯entrada constrenyien la seva actuaci¨® ¨Cser estimats i reconeguts, ser reelegits, la pressi¨® dels grups d'inter¨¨s. John advocava per acordar reformes per m¨ªnimes que fossin, allunyant-se dels extremismes que mai no queden satisfets perqu¨¨ no es compleixen totes les seves expectatives, per construir alguna cosa. ?L'acord no ¨¦s sin¨°nim de covardia?, sentenciava.

Kennedy tamb¨¦ plantejava que l'afany per continuar al candeler portava molts a acomodar-se i a desenvolupar l'h¨¤bit f¨¤cil de combregar amb l'opini¨® popular. En canvi ell creia que els pol¨ªtics no havien de ser mers sism¨°grafs d'aquesta per traslladar-la simplement al parlament, sin¨® que lluny de sentir-se lligats a cada impuls de l'electorat havien d'actuar com consideressin i ja en serien jutjats en els nous comicis. La democr¨¤cia, expressava, ¡°no es basa simplement en l'esperan?a sovint frustrada que l'opini¨® p¨²blica s'identificar¨¤ sempre i sota qualsevol circumst¨¤ncia amb l'inter¨¨s general¡±. El pol¨ªtic havia de decidir al marge d'enquestes, d'editorials, de peticions enverinades i de la creixent influ¨¨ncia dels professionals de les relacions p¨²bliques, sostenia.

La pol¨ªtica, segons ell, ¡°¨¦s el bell art de conciliar, equilibrar i interpretar les forces i faccions de l'opini¨® p¨²blica¡± per permetre que els governs funcionin, cosa que no ¨¦s tasca f¨¤cil. Kennedy, en el seu cam¨ª a la Casa Blanca, va tenir enormes dificultats per conciliar la seva actuaci¨® pol¨ªtica amb el que havia plasmat al paper, per¨° encara que ell mateix l'incompl¨ªs, el seu text ¨¦s valu¨®s.

A Espanya i a Catalunya, en aquest estiu de marasme i pressupostos prorrogats insostenibles, despr¨¦s d'un cicle pol¨ªtic esgotador i inacabat, convindria que els pol¨ªtics en actiu llegissin la introducci¨® de JFK. Sense necessitat de fer-ho amb un pensament na?f, sense que ni ells ni els electors esperin que els bons prop¨°sits es poden complir en la seva totalitat, cosa que sempre porta a la malenconia, per¨° tenint-ho com a meta.

No s¨®n m¨¦s de vint p¨¤gines, accessibles a Internet, que malgrat centrar-se en el sistema pol¨ªtic nord-americ¨¤ amb elecci¨® directa podrien fins i tot formar part dels equips de benvinguda de cada nova legislatura en els nostres parlaments. Els que fa anys que s¨®n a la brega hi podrien pensar i com li va passar a Kennedy, descontent per la seva actuaci¨® amb McCarthy, podrien tenir la seva revelaci¨® despr¨¦s de l'enfonsament de la tardor del 2017. Als nous diputats els donaria un horitz¨® i, sense haver d'esperar cap frac¨¤s o cap revelaci¨®, podrien preguntar-se quina classe de pol¨ªtics volen ser. Potser un amb coratge?

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.