La nova viol¨¨ncia al carrer que desborda Barcelona

Divendres a la tarda d'un dia d'agost a Barcelona. Un grup de mitja desena de joves s'abraona sobre un turista per treure-li el rellotge al passeig mar¨ªtim de Joan de Borb¨®. Un mosso?de pais¨¤ arriba a temps per barrar el pas a un dels nois. El jove es resisteix a la detenci¨® i tots dos, lladre i policia, acaben amb alguns morats. Al turista se l'enduen a l'hospital, probablement amb una m¨¤ trencada. La policia recupera el rellotge, que est¨¤ trencat, per¨° la resta de la colla s'ha esfumat del lloc, entre ells, tamb¨¦ l'autor material del robatori.

Aquesta ¨¦s la delinq¨¹¨¨ncia que han d'abordar els Mossos d'Esquadra a Barcelona. ¡°?s un nou paradigma. S¨®n grups de joves que van a ca?ar¡±, expliquen fonts policials, que els atribueixen bona part de l'augment dels robatoris violents que es cometen al centre de Barcelona (uns 40 al dia tenint en compte els que es produeixen al carrer, en establiments i les estrebades). ¡°?s la seva forma de vida¡±, afegeixen.

La policia catalana va engegar al maig un equip espec¨ªfic ¡ªbatejat com a Poli¨¨dric¡ª que es dedica a seguir els passos d'aquests joves, la majoria migrants no acompanyats menors d'edat i d'altres que ja han fet els 18 anys. L'an¨¤lisi de la seva feina llan?a un top 22 de joves que acumulen de mitjana 15 detencions o den¨²ncies, segons dades que es van presentar en la darrera Junta Local de Seguretat de Barcelona. Alguns d'aquests sumen m¨¦s de 30 arrestos.

El gruix de la delinq¨¹¨¨ncia s¨®n uns 365 furts al dia

¡°?s molt dif¨ªcil actuar contra ells¡±, expliquen fonts policials. No es poden aplicar par¨¤metres habituals de lladres amb reparticions de tasques, una m¨ªnima planificaci¨® i estudi de l'objectiu. O dels carteristes amb experi¨¨ncia, que saben com robar per evitar la viol¨¨ncia. Pul¡¤lulen pel centre de la ciutat i, quan els ve de gust, roben tots junts. ¡°D'un grup de vuit, en pots atrapar tres, potser ni tan sols s¨®n els autors materials o no recuperes el que han robat¡±, indiquen aquestes mateixes fonts. Aix¨° complica objectivar la prova de c¨¤rrega contra ells en els atestats i que es pugui aconseguir la pres¨® preventiva. Nom¨¦s un 10% dels detinguts per robatoris violents aquest any han entrat a la pres¨® preventiva (165 de 1.529 detinguts fins al 14 d'agost).

Nom¨¦s un 10% dels detinguts per robatoris violents entra a la pres¨® preventiva

Els robatoris violents al carrer generen gran inseguretat a Barcelona, per¨° s¨®n el 3,6% de tots els delictes (115.014 fins al juny, un 9% m¨¦s). El gruix de la delinq¨¹¨¨ncia a la ciutat s¨®n furts (la meitat del total), amb uns 365 al dia de mitjana. Els robatoris amb viol¨¨ncia en domicilis, en canvi, s'han redu?t un 16%.

¡°Barcelona t¨¦ un problema i no es pot amagar¡±, explica Josep Cid, coordinador d'estudis de Criminologia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). Per¨° considera que a la resta d'Espanya tamb¨¦ hi ha una lleugera tend¨¨ncia d'augment de delinq¨¹¨¨ncia, amb un 8,5% m¨¦s de robatoris amb viol¨¨ncia fins al mar?, segons les dades de l'¨²ltim balan? de criminalitat disponible del Ministeri de l'Interior. Tamb¨¦ creix la viol¨¨ncia sexual, per¨° els experts ho atribueixen a un increment de les den¨²ncies perqu¨¨ hi ha m¨¦s sensibilitzaci¨®.

Per¨° Barcelona encap?ala, amb difer¨¨ncia, les males dades sobre delinq¨¹¨¨ncia (2018 va tancar amb un 17% m¨¦s de delictes). Cid no dubta que en part es deu a ¡°la degradaci¨® de les condicions de vida¡± al barri del Raval, al centre de la ciutat (a Ciutat Vella es cometen la meitat de tots els furts i els robatoris violents). ¡°Cal fer pol¨ªtica per evitar-ho, lluitar perqu¨¨ no se segueixi degradant i que els ve?ns s'hi impliquin¡±, insisteix el coordinador d'estudis de Criminologia. I subratlla que ¨¦s delicat que ¡°delinquir es vegi com una oportunitat al barri¡±.

¡°?s molt dif¨ªcil actuar contra aquests grups¡±, expliquen fonts policials

Diego Torrent, doctor en Sociologia de la Universitat de Barcelona, assegura que no hi ha ¡°un altre fenomen criminogen alternatiu que vari? tant com per explicar les xifres¡± de Barcelona que no sigui el de l'arribada de menors migrants, amb un sistema d'acolliment ¡°desbordat¡± que intenta ¡°pal¡¤liar l'exclusi¨®¡±. La majoria no delinqueix, per¨° els qui ho fan (12%) s¨®n molt reincidents, segons dades dels Mossos.

I per qu¨¨ no es nota en altres ciutats que tamb¨¦ reben aquests joves? Torrent apunta als ¡°desordres ambientals i socials que se superposen¡± a Barcelona, com el turisme o la venda ambulant, que ¡°han pogut crear un entorn menys cohesionat, i han afeblit el control social informal¡±.