L¡¯alarmisme no millora la seguretat

Barcelona est¨¤ vivint una crisi, per¨° no pr¨°piament de seguretat. ?s una crisi d¡¯aquestes que crea la postmodernitat, en la qual les percepcions i els discursos compten m¨¦s que les dades i els fets. Les paraules creen marcs mentals de refer¨¨ncia, de vegades distorsionats, que constrenyen el debat p¨²blic. L¡¯alarmisme no ¨¦s l¡¯instrument m¨¦s bo per abordar els problemes de seguretat. Tampoc no ho ¨¦s la instrumentalitzaci¨® partidista. Haur¨ªem d¡¯anar amb compte de no crear una din¨¤mica d¡¯exageraci¨® que acabi anant en contra de la mateixa ciutat. Sempre que es polititza, el debat de la seguretat beneficia la dreta. En un clima d¡¯incertesa, despr¨¦s d¡¯una crisi que ens ha deixat socialment exhausts, generar inquietud sempre pot resultar electoralment rendible. Per¨° la resposta que planteja la dreta sempre acaba al mateix lloc: m¨¦s vigil¨¤ncia i penes m¨¦s dures. Rarament va a les causes. L¡¯Escola de Crimin¨°legs de Catalunya ha intentat posar seny al debat alertant sobre el perill dels discursos criminalitzadors, perqu¨¨ acostumen a focalitzar-se sobre els col¡¤lectius m¨¦s vulnerables.

No es tracta, per descomptat, de negar la realitat, per¨° s¨ª d¡¯abordar-la en la seva complexitat. La preocupaci¨® t¨¦ bases reals per¨° l¡¯alarma que s¡¯ha desencadenat durant les ¨²ltimes setmanes t¨¦ bona part de construcci¨® mediaticopol¨ªtica. Fins al 2017 el nombre de delictes denunciats romania m¨¦s o menys estable. Per¨° aquell any es va observar un increment del 17,7% respecte de l¡¯any anterior. L¡¯an¨¤lisi de les dades va permetre observar que majorit¨¤riament eren furts protagonitzats per carteristes que operen al metro i a les zones tur¨ªstiques i de lleure. No passa nom¨¦s a Barcelona. El turisme atreu carteristes, i si a m¨¦s a m¨¦s ¨¦s una ciutat amb economia i projecci¨® global, l¡¯¨¨xit tamb¨¦ atreu criminalitat organitzada.

Una combinaci¨® negativa, en la qual es van alinear la congelaci¨® de les plantilles policials, la desviaci¨® de recursos de seguretat a la prevenci¨® del terrorisme i els efectes de la sent¨¨ncia 481/2017 del Tribunal Suprem que impedia aplicar la reincid¨¨ncia m¨²ltiple als carteristes va provocar una esp¨¨cie de tempesta perfecta que va tenir un r¨¤pid reflex en les enquestes de victimitzaci¨®. Per¨° aquest problema est¨¤ encarrilat. Hi haur¨¤ m¨¦s Mossos d¡¯Esquadra i m¨¦s vigil¨¤ncia a les zones de m¨¦s risc, s¡¯ha obert un segon jutjat per a delictes menors i es planteja un canvi legislatiu que permeti perseguir amb m¨¦s efic¨¤cia els carteristes. Perqu¨¨ una cosa ¨¦s que no s¡¯apliqui la reincid¨¨ncia m¨²ltiple a lladres ocasionals moguts potser per la necessitat, i una altra que aix¨° es tradueixi en impunitat per a uns professionals del robatori organitzat.

Imatges com la de la baralla amb una catana als carrers del Raval havien creat el marc propici per a un fenomen de sobreexposici¨® medi¨¤tica de tot all¨° relacionat amb la seguretat. La utilitzaci¨® d¡¯aquest problema com a arma per desgastar l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va actuar com a catalitzador de l¡¯espiral que hem vist aquest estiu. Cap ciutat no resisteix que cada incident violent sigui objecte de recompte i es converteixi en titular de portada.

Per¨° hi ha dades preocupants. Els robatoris amb viol¨¨ncia han augmentat un 30% i tamb¨¦ els homicidis. Caldr¨¤ observar amb deteniment si es tracta d¡¯un fenomen puntual o reflecteix un canvi de tend¨¨ncia. La mort d¡¯una jove de 26 anys al Port Ol¨ªmpic, apunyalada per qui havia intentat robar-li el m¨°bil, va posar el focus sobre un fenomen que resulta especialment inquietant: la viol¨¨ncia gratu?ta, innecess¨¤ria o desmesurada. Des que el 24 de juny va morir una diplom¨¤tica coreana per l¡¯empenta d¡¯un carterista, s¡¯han produ?t a Barcelona onze morts violentes. No s¨®n poques. En tot el 2018 se¡¯n van produir 10 i des de principis d¡¯any, en sumem 15. De les que han tingut lloc durant l¡¯estiu, dues han estat protagonitzades per encaputxats que es dirigien a executar la v¨ªctima i quatre han estat el resultat de baralles i venjances. A m¨¦s a m¨¦s, una dona sueca va ser trobada morta sota un tr¨¤iler a Can Tunis i alg¨² va matar un matrimoni octogenari a casa seva.

De vegades es produeixen concentracions estad¨ªstiques, i aquest podria ser el cas. Per¨° tamb¨¦ podria ser que s¡¯estigu¨¦s covant un substrat social propici a la viol¨¨ncia gratu?ta o merament reactiva. Si aix¨ª fos, haur¨ªem d¡¯esbrinar per qu¨¨. Anar a les causes. Les pol¨ªtiques han d¡¯anar encaminades a prevenir abans que a reprimir. El c¨¤stig sempre arriba massa tard. La pol¨ªtica de toler¨¤ncia zero que va popularitzar l¡¯alcalde Rudolph Giuliani en el seu pla de xoc per a Nova York ¨¦s un esl¨°gan amb m¨¦s efic¨¤cia psicol¨°gica que preventiva. Calma i crea confort als qui tenen por i se senten amena?ats, per¨° no incideix sobre les causes i f¨¤cilment pot conduir a una espiral de populisme penal. Cap ciutat no ha aconseguit erradicar totalment la delinq¨¹¨¨ncia. Encara que pos¨¦ssim un policia a cada cantonada. La noia del Port Ol¨ªmpic va ser apunyalada al costat d¡¯un gu¨¤rdia de seguretat.