Sortir del t¨²nel

Des del principi de l¡¯aposta independentista, el 2010-2012, el que observaven amb el cap fred el desenvolupament de la crisi pol¨ªtica catalana veien clar que els sobiranistes entraven en un atzucac. Sab¨ªem llavors, i es va comprovar l¡¯octubre del 2017, que al final del carrer¨® hi havia un alt i insalvable mur de formig¨® armat i que s¡¯hi estavellarien. Els independentistes fa dos anys llargs que es neguen a extreure les ineludibles conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta crua realitat. No hi ha sortida per a aquesta via, no n¡¯hi ha hagut mai. Amb un agreujant: Com b¨¦ saben els que llegeixen llibres d¡¯hist¨°ria, les revolucions derrotades no deixen mai les coses tal com estaven abans de la batalla, sin¨® pitjor. De vegades molt pitjor.

En el camp independentista hi abunden encara ara dirigents i publicistes que llegeixen malament la situaci¨® en qu¨¨ estan i la interpreten com un empat, o fins i tot com una pausa, un moment de descans per recuperar l¡¯al¨¨ i reagrupar efectius per a un nou envit. Persisteixen en el m¨¦s fatal dels seus errors inicials, l¡¯equivocada avaluaci¨® de la relaci¨® de forces entre partidaris i detractors de la independ¨¨ncia.

Aquest ¨¦s el desastr¨®s i inapel¡¤lable balan? de la substituci¨® de l¡¯autonomisme per l¡¯independentisme que es va dur a terme el 2012: dirigents a la pres¨® o expatriats, partits escap?ats, regressi¨® de l¡¯autonomia, greu erosi¨® dels consensos socials, culturals i pol¨ªtics del catalanisme i p¨¨rdua de tot tipus d¡¯influ¨¨ncia a Espanya. En suma, minimitzaci¨® de Catalunya. Totes les apel¡¤lacions a l¡¯ast¨²cia llan?ades pel primer estrateg del gir de l¡¯autonomisme cap a l¡¯independentisme, Artur Mas, sonen ara a simple il¡¤luminisme.

Per¨° no s¡¯acaba aqu¨ª. Despr¨¦s de la tempesta, el paisatge que apareix ¨¦s el que constituir¨¤ la realitat quotidiana catalana durant molt de temps: queda consolidada, escrita a la pedra com les taules dels 10 manaments, la concepci¨® del r¨¨gim d¡¯autonomia com a mera descentralitzaci¨® administrativa. Tot el que ¨¦s pol¨ªtic, absolutament tot, es decideix a Madrid. Quan es van aprovar la Constituci¨® i l¡¯Estatut catal¨¤ era possible creure que el seu desenvolupament donaria autonomia pol¨ªtica a Catalunya, el Pa¨ªs Basc, potser Gal¨ªcia. Durant les d¨¨cades seg¨¹ents es va lliurar el dur forcejament perqu¨¨ el trasp¨¤s de poder decisori de l¡¯Administraci¨® central de l¡¯Estat a Catalunya i les altres comunitats fos real i fos pol¨ªtic, no nom¨¦s administratiu. La reforma estatut¨¤ria del 2006 que va iniciar el Govern de Pasqual Maragall era un intent d¡¯avan?ar en aquesta via en clau de sincera fraternitat hisp¨¤nica. Va ser torpedinat, es va frustrar, i tot seguit va ser derrotat l¡¯autonomisme catal¨¤. La revolta subseg¨¹ent, liderada pels sobiranistes, va portar al deliri de la proclamaci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia del 2017. Tamb¨¦ va fracassar. Per¨° el resultat no ha estat tornar al 2006, sin¨® al 2003. ?s a dir, al moment en qu¨¨ el catalanisme va considerar que l¡¯autonomia del 1979 estava tan desgastada i malmesa, que ja no responia als reptes d¡¯una Catalunya que volia autonomia pol¨ªtica; autogovern, no descentralitzaci¨®. Una crisi constitucional: l¡¯autonomia que Catalunya vol no ¨¦s aquesta. La que t¨¦ no ¨¦s la que ha votat.

Seria erroni i injust atribuir exclusivament la responsabilitat d¡¯aquesta crisi als dirigents dels partits catalans. ?s obvi que la dreta espanyola que el 1978 renegava del t¨ªtol VIII de la Constituci¨® l¡¯ha aprofitat per fer realitat els seus plantejaments de llavors, que s¨®n els que ara s¡¯apliquen a Catalunya. Per¨° aix¨° no treu que una de les moltes preguntes que en aquests moments correspon formular ¨¦s aquesta: alg¨² creu que els l¨ªders independentistes que han portat el pa¨ªs a aquest vergony¨®s desastre han de continuar al capdavant dels seus partits com si tot els hagu¨¦s sortit b¨¦? Sabem que en empresonar-los i perseguir-los se¡¯ls ha convertit en m¨¤rtirs de la seva causa. I que per descomptat els partits poden ser dirigits des de la pres¨® o l¡¯exili. Per¨°, encara que sigui aix¨ª, i un cop vistos els resultats obtinguts per la seva gesti¨®, una m¨ªnima dec¨¨ncia pol¨ªtica els obliga a cedir el pas a altres lideratges. A altres idees. A altres maneres d¡¯actuar. Aix¨° ¨¦s aix¨ª fins i tot si s¡¯accepta que la proclamaci¨® d¡¯independ¨¨ncia de l¡¯octubre del 2017 no era m¨¦s que un desesperat intent de la majoria parlament¨¤ria sobiranista del moment i del president Carles Puigdemont per for?ar una negociaci¨® amb el Govern d¡¯Espanya encaminada a recuperar almenys els continguts de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia del 2006 retallats el 2010 pel Tribunal Constitucional.

Fins i tot acceptant aquesta interpretaci¨® benvolent de la crisi, ¨¦s urgent sortir del bucle i donar a Catalunya l¡¯oportunitat que l¨ªders nous i frescos, amb nous plantejaments, busquin la sortida a aquest t¨²nel on mai hauria d¡¯haver-se ficat.