50 anys fent pinya

No pot presumir de ser dels set fundadors dels Castellers de Barcelona, els que el juliol de 1969 van decidir crear una colla castellera fora de la zona tradicional d'aquestes construccions: Tarragona i Vilafranca. Pere Rovira es va sumar al primer grup al cap dos mesos, al setembre, quan la colla va actuar en la inauguraci¨® de la sastreria Modelo, a la Rambla. ¡°Barcelona no era una pla?a castellera, per¨° som la quarta colla m¨¦s antiga en continu?tat, despr¨¦s de la Vella de Valls, el Vendrell i Vilafranca¡±, diu aquest casteller de 66 anys.

Rovira en tenia llavors 16, vivia al barri de Navas i era ve¨ª d'un dels set fundadors originaris de Vilafranca, Ramon Sala, membre d'una saga dels Castellers de Vilafranca: ¡°Eren uns entusiastes dels castells, i cal recon¨¨ixer que al comen?ament ens van ajudar molt un grup de 30 o 40 castellers de Vilafranca¡±. Al contrari del que es pugui pensar, no van triar la camisa vermella que distingeix els Castellers de Barcelona: totes les colles anaven de vermell, inclosa la de Vilafranca, que despr¨¦s va canviar al verd en homenatge a les vinyes del Pened¨¨s.

M¨¢s informaci¨®n

La primera colla castellera de Madrid celebra la seva posada de llarg

El mite dels ¡®castells¡¯, a la punta dels dits

La Colla Vella de Valls triomfa en el Concurs de Castells de Tarragona

Per¨°, m¨¦s enll¨¤ dels adults, ?d'on traurien els fundadors la canalla, els nens dels ¨²ltims pisos? A Santa Coloma de Gramenet vivia l¡¯avi Porta, un casteller de Tarragona que en les seves estones lliures agafava nanos que jugaven al riu Bes¨°s i es posaven a fer castells. Eren temps en qu¨¨ als assajos no hi havia xarxes, un element que ha perm¨¨s que les colles fessin un salt qualitatiu els ¨²ltims temps, perqu¨¨ permet assajar sense perill construccions molt inestables com les torres o els pilars (d'un i dos castellers per pis).

Aix¨ª que Santa Coloma va ser el planter de la canalla dels Castellers de Barcelona i, de fet, la relaci¨® amb la ciutat ve?na va ser tan estreta que durant anys la meitat dels castellers eren d'all¨¤ i l'altra meitat de la capital. Fins i tot un dia a la setmana s¡¯entrenava a Santa Coloma. ¡°All¨° va ser una gran tasca social i d'integraci¨®¡±, recorda Rovira. El 1984 es va produir la primera escissi¨® de la colla: ¡°La nostra canalla de Santa Coloma se¡¯n va anar¡±, recorda.

Al bar del local dels Castellers de Barcelona, al carrer de Bilbao, s'afegeix a la conversa Jaume Montolio, l'actual cap de colla. El seu c¨¤rrec ¨¦s el que vindria a ser l'entrenador, i l'ha exercit en quatre etapes diferents. A la pla?a o als assajos, es concentra, va per feina, es mostra exigent per¨° afectu¨®s amb els seus, i crida com si mai no s'hagu¨¦s quedat af¨°nic. Actualment, la participaci¨® a la colla oscil¡¤la entre el centenar de persones que durant l'any van als assajos i les 300 que hi participen per la Merc¨¨.

Montolio sap que les ¨¨poques de gl¨°ria i declivi en el m¨®n casteller ¡°s¨®n c¨ªcliques¡±. I despr¨¦s del boom que es va registrar entre el 2012 i el 2016, ¡°ara hem baixat tots de nivell¡±. ¡°Colles que han fet castells de gamma extra aquest any no n¡¯han fet ni un de nou pisos¡±, constata. Les fites dels de Barcelona se les sap de mem¨°ria: 4 de 9 amb folre el 1998; 3 de 9 amb folre el 2000; i un 9 de 8 amb nom¨¦s un enxaneta el 2014.

Ha plogut molt des d¡¯aquells primers ¨¨xits. Avui a Barcelona hi ha set colles castelleres. ¡°?s una pena; seria l¨°gic que n¡¯hi haguessin dues, tres... per¨° set, ¨¦s excessiu¡±, valora. I alerta que en un panorama tan atomitzat, ¡°fer castells de nou pisos a Barcelona t¨¦ molt m¨¨rit¡±.

La colla de Barcelona va ser la primera d'acabar amb tres tradicions del m¨®n casteller, recorda Montolio: ¡°Vam treure els castells de la zona tradicional, no vam pagar i vam tenir castelleres¡±. La primer d'aquestes dones va ser Carme Mac¨ªas. ¡°Era el 1984, jo tenia 13 anys i el Pere era el cap de colla, vam anar els sis germans i el Pere no sabia que entre tot hi era jo, una noia. Primer els va resultar estrany, per¨° en dos mesos est¨¤vem aixecant el 4 de 8 (vuit pisos de quatre persones) amb la participaci¨® de tres nenes¡±.

Mac¨ªas continua fent castells tot i que va marxar de Barcelona. ¡°Fer castells ¨¦s el millor i a m¨¦s ¨¦s una barreja brutal: d'edats, de barris, de maneres de pensar, de cultures, de classes socials, permet que hi participin persones amb discapacitat, que s'hi integrin migrants... per¨° a la pla?a anem tots a una: pinya i amunt!¡±. Com s'ha fet sempre, encara que als assajos hi hagi xarxes, es facin servir aplicacions per col¡¤locar cada casteller o es difonguin les seves actuacions per les xarxes socials.