La m¨²sica ¨¦s tamb¨¦ un record

Si no fos perqu¨¨ nom¨¦s fa 30 anys, podr¨ªem dir que el BAM es va acomiadar de La Merc¨¨ 2019 recordant els seus ancestres. Van arribar des de Leeds, s'anomenen The Wedding Present, i en un acte cada vegada m¨¦s recurrent en el m¨®n del pop, vigilat per la seva pr¨°pia mem¨°ria amb la conseq¨¹ent recreaci¨® en el seu passat, l'aniversari de Bizarre, 30 n'ha fet l'¨¤lbum, va ser un dels punts centrals de l'¨²ltima nit de festes. Els que van arribar per canviar el m¨®n, tots els joves ho han pensat, pocs han aconseguit que el m¨®n no els canvi? a ells, aquells que van saltar a la fama amb George Best, un disc basat en una ruptura emocional, com explica detalladament el documental Something Left Behind, tornaven a Barcelona amb les can?ons del seu segon disc per fer moure sense parar amb les seves guitarres nervioses i les seves melodies de joventut inquieta. No es pot dir que semblava no haver passat el temps, per¨° s¨ª afirmar que David Gedge, capdavanter d'un grup pel qual han passat gaireb¨¦ 20 membres en les seves diferents etapes, encara mant¨¦ el nervi que un dia li va permetre manifestar-se alegrement en p¨²blic.

A partir d'aquest punt de la nit, el ball es va fer amo dels escenaris del BAM, particularment amb Charlotte Adig¨¦ry, una belga d'origen del Carib que va desdibuixar els perfils tradicionals de can?¨® per plantejar una mena de sessi¨® cont¨ªnua en la qual els ritmes podien aconseguir els 120 bpm (per entendre'ns, nombre d'accents r¨ªtmics per minut). Aquest escenari, Joan Coromines, ha vist renovada la seva estructura aquest any i ja ¨¦s t¨¨cnicament un escenari m¨¦s que competent. M¨¦s tard, a la contigua ?ngels l'electr¨°nica del duo holand¨¨s Weval va tancar el BAM, un festival dins de la Merc¨¨ que aquest any ha coronat l'iconoclasta amb Conan Osiris, tot un personatge, Mar¨ªa Jos¨¦ Llergo, si tot va b¨¦ se sentir¨¤ parlar d'aquesta cantant de flamenc m¨¦s enll¨¤ dels circuits dels m¨¦s seguidors o Duckwrth, un excitant raper californi¨¤. En realitat s'ha fet just¨ªcia al cartell de les festes, protagonitzat per una persona negra de la mateixa manera que la m¨²sica negra en totes les seves variants ha pautat la m¨²sica del BAM, el festival de les descobertes, i de bona part de La Merc¨¨.

Pel que fa a la germana gran del BAM, la programaci¨® general de La Merc¨¨, ha tornat a posar les coses al seu lloc. Pau Riba va rebre el seu homenatge al Di¨°ptria en un concert que va resultar molt millor que el que va oferir el mes d'abril a Barnasants. Tamb¨¦ va rebre el seu homenatge el posse?dor de la rauxa pausada, com va definir Sisa a Pascal Comelade, que es va acomiadar dels escenaris a la Catedral en un concert tan juganer com popular, amb aquells sons enfonsats en la tradici¨® per¨° tocats amb el fr¨¤gil i iconoclasta esperit infantil. De la mateixa manera, el guitarrista flamenc Chicuelo va ser profeta a prop de la seva terra, ell ¨¦s de Cornell¨¤, i Baloji, al Moll de la Fusta, escenari que aquest any han compartit Merc¨¨ i BAM en no disposar del de Rambla del Raval, va evidenciar el poder del hip-hop afric¨¤. Com a comiat, una espl¨¨ndida Melanie Di Biasio, substituta d'Oumou Sangare, va tancar la Catedral amb un concert magn¨ªfic d'artista continguda i dominadora capa? d'atrevir-se amb l'I'm Gonna Leave You, de Nina Simone. Per la seva banda, el previ concert de Luis Pastor va deixar en l'aire la sospita que per m¨¦s que la hist¨°ria es repeteixi, Pastor ¨¦s censurat avui igual que durant el franquisme, l'evoluci¨® de la m¨²sica no cessa, per la qual cosa aferrar-se a formes que van tenir sentit mantenint formalment un discurs de protesta dels setanta nom¨¦s condueix al fet que les noves generacions considerin el passat com una batalleta dels seus avis. L'art de Pastor ¨¦s leg¨ªtim, per¨° la seva utilitat no va m¨¦s enll¨¤ dels ja conven?uts.