Eventualitat d¡¯un desgel

De tots aquells minit¨°tems nacionalistes que pretenien representar l¡¯esperit de Salvador Espriu i de Jaume Vicens Vives, la majoria n¡¯abjuraren quan comen?¨¤ el surfeig del proc¨¦s. Ara n¡¯hi ha que hi voldrien retornar, per¨° o b¨¦ no en saben prou o, com sol succeir en tots els nacionalismes, temem que se¡¯ls tingui per tra?dors. Al nacionalisme irland¨¨s no li manquen tra?cions i fratricidis. De manera simb¨°lica o real, hi ha El delator de Liam O¡¯Flaherty o l¡¯assassinat de Michael Collins. Mentrestant, la societat catalana, fracturada, ha malm¨¨s moltes energies. Arriba ara la possibilitat d¡¯un lent¨ªssim desgel que signifiqui desdir-se de la unilateralitat i acceptar amb matisos inclusius la via constitucional? Amb els precedents m¨¦s a m¨¤, ¨¦s probable que s¡¯opti pel m¨¨tode de l¡¯ambival¨¨ncia i aix¨° pot ser l¡¯error de tota una generaci¨® penjada del clau ganxo de la insurrecci¨® pendent, de la nost¨¤lgia per l¡¯epopeia de la secessi¨®.

Que molts pol¨ªtics emboliquin la troca per integrar-se en la fase de desgel pot ser part del seu ofici, per¨° com queda la integritat intel¡¤lectual dels periodistes, escriptors, polit¨°legs, historiadors, que intentin fer el gir pel sistema de la cortina de fum? Ara mateix, la llista de figures medi¨¤tiques que alternen el fred i la calor es va allargant, despr¨¦s d¡¯uns anys de molta febre adelerada, excloent i unidimensional. Sense rigor i fair play general, no hi hauria cap garantia de res.

El nacionalisme, com el socialisme dogm¨¤tic, tamb¨¦ cau en presumpcions fatals. Si cap govern t¨¦ prou informaci¨® sobre una societat a fi de planificar-la, com podien el secessionistes de Catalunya dibuixar un Estat de qualsevol manera i despr¨¦s dir que tot era un joc? Com que ning¨² se¡¯n fa intellectualment responsable, la societat catalana n¡¯ha de pagar les conseq¨¹¨¨ncies, institucionals, pol¨ªtiques, econ¨°miques i c¨ªviques. En tot cas, un desgel no vol dir eliminar les difer¨¨ncies sin¨® ¡ªsegons la f¨®rmula cl¨¤ssica¡ª trobar un marc de comunicaci¨® fluida i leg¨ªtima que asseguri la regulaci¨® de qualsevol discrep¨¤ncia. S¨®n de preveure reubicacions, metamorfosis, opcions de nova planta, per¨° si nom¨¦s s¨®n t¨¤ctica vindran dies de m¨¦s confusi¨® i p¨¨rdua d¡¯oportunitats col¡¤lectives. Al Fossar de les Moreres, escamots ultres seguiran idolatrant cada any la hist¨°ria inventada. Seria una an¨¨cdota compatible amb una Catalunya estable que retorna a la bandera quadribarrada i no confon Espanya amb un depredador jur¨¤ssic.