El par¨¨ntesi

El relat de les convulses vicissituds que han portat a la convocat¨°ria d¡¯eleccions generals, que han ocupat bona part de l¡¯actualitat pol¨ªtica de l¡¯estiu, ha estat potser molt influenciat per la teatralitat amb qu¨¨ s¡¯han dut a terme les negociacions, que, fet i fet, s¡¯han demostrat fallides. La llarga espera d¡¯un primer moviment de S¨¢nchez, les reunions entre els equips negociadors, les declaracions a la premsa d¡¯uns i uns altres (amb moments narratius realment incisius per part de les ministres socialistes), els documents inexplicablement filtrats i manipulats, la sorprenent ren¨²ncia de Pablo Iglesias a formar part del Govern si ¨¦s que aix¨° era el real obstacle per formar un executiu. Despr¨¦s, la confusa, t¨ªmida i deliberadament curta (va durar poques hores) oferta per a un govern de coalici¨®, que Podem va rebutjar al juliol, amb el convenciment ¨Cde fet, equivocat¨C que amb alguna setmana de marge de m¨¦s es podria perfeccionar, aclarir i millorar. Un agost de calma absoluta i tensa, que un PSOE ja expl¨ªcitament encaminat cap a una convocat¨°ria d¡¯eleccions anticipades en pocs minuts rebutjava un llarg document dels morats que podria haver fixat les bases per a un acord possible. Finalment, l¡¯acceleraci¨® final: la ronda de contactes del Rei, en qu¨¨ es va constatar la falta d¡¯acord, i el moviment in extremis d¡¯Albert Rivera, que, a m¨¦s de funcionar com un recurs per a la campanya electoral, apunta possibles desenvolupaments del futur. Una pel¡¤l¨ªcula alhora trepidant i trist¨ªssima, amb m¨¦s vilans que herois. Per¨°, sobretot, una pel¡¤l¨ªcula incompleta i enganyosa, si es t¨¦ en compte que explica nom¨¦s un fragment de la hist¨°ria i, a m¨¦s, de manera superficial.

Perqu¨¨ la hist¨°ria de com finalment va acabar abruptament aquesta legislatura, b¨¤sicament per voluntat del PSOE ¨Ci m¨¦s enll¨¤ dels errors m¨¦s o menys greus dels altres actors implicats, que segurament van tenir el seu pes¨C t¨¦ a veure amb el que ha passat a Espanya com a m¨ªnim en els ¨²ltims deu anys. Tamb¨¦ t¨¦ a veure amb la manera com el mateix PSOE ¨Cque es vanagloria de ser el partit que m¨¦s s¡¯assembla al pa¨ªs¨C s¡¯hi va enfrontar.

Un rep¨¤s r¨¤pid d¡¯all¨° m¨¦s lluny¨¤: l¡¯¨²ltim govern de Zapatero es va equivocar del tot en no preveure i, sobretot, en amagar els efectes de la crisi econ¨°mica del 2008. El 15-M va ser l¡¯epifenomen d¡¯un descontentament profund que alertava sobre la ruptura de tot un seguit d¡¯equilibris i funcionalitats del sistema a l¡¯hora de saber recollir interessos i necessitats de sectors amplis de la ciutadania i, especialment, de les classes populars i dels joves, els m¨¦s castigats per la crisi. El PSOE no va saber-ho ni va voler-ho entendre (tot i que ¨¦s cert que la prud¨¨ncia de Rubalcaba va impedir que es decid¨ªs reprimir a la Puerta del Sol, com en canvi va passar amb el govern dels millors de Mas a Barcelona). La decisi¨® de canviar aquest mateix estiu del 2011 l¡¯article 135 va ser tota una demostraci¨® de desubicaci¨® i els anys de la primera legislatura de Rajoy van confirmar, encara m¨¦s, una incapacitat creixent de representar el que aleshores era l¡¯electorat socialista. Aix¨ª es va arribar, el 2015, a la gran por del desembre: els milions de vots a Podemos i a les conflu¨¨ncies ¨Ci que van estar a punt de fer un sorpasso al PSOE¨C venien certament de la capacitat de qui va saber embastar aquella proposta pol¨ªtica (conjugant de forma democr¨¤tica i progressiva el descontentament), per¨° tamb¨¦ procedien de la desorientaci¨® total dels socialistes a l¡¯hora d¡¯afrontar la situaci¨®. I, altre cop, va haver-hi un reflex conservador: primer amb l¡¯intent de pacte amb Cs i, despr¨¦s, amb algun episodi gore com la defenestraci¨® de S¨¢nchez i l¡¯abstenci¨® a la investidura de Rajoy.

Va ser en aquest instant quan es va obrir una fase nova, que molts ¨Cfins i tot els que havien deixat de votar socialista¨C, van considerar interessant: la remuntada a la secretaria de S¨¢nchez, al?at per una milit¨¤ncia m¨¦s capa? de veure el que havia passat que els mateixos dirigents. I arribava amb un programa clar, que deixava entreveure el missatge que la majoria social havia manifestat en els ¨²ltims anys: s¡¯entenia que el bipartidisme havia mort, que no es podia transigir amb la corrupci¨®, que les respostes a la crisi havien de ser redistributives i no d¡¯austeritat, i que es tenia i es podia cooperar amb aquells que ¨Camb encerts i errors¨C, havien portat aquesta agenda al Parlament. La moci¨® de censura a Rajoy i l¡¯experi¨¨ncia de govern ¨Cculminada amb un acord de Pressupostos Generals de l¡¯Estat (PGE) que podia ser una base de treball per al futur¨C, indicaven un canvi de rumb i les eleccions de l¡¯abril semblava que podrien avalar-lo. Per¨° a l¡¯estiu ¨Ci de manera absoluta i abrupta¨C el PSOE va decidir tancar el que, en comptes d¡¯una fase, finalment sembla haver estat nom¨¦s un par¨¨ntesi, per tornar deu anys enrere. Ara caldr¨¤ veure si, i fins a quin punt, l¡¯electorat socialista voldr¨¤ acceptar aquest tancament o b¨¦, amb un correctiu, allunyar qualsevol temptaci¨® nost¨¤lgica i mirar finalment cap al futur.

Paola Lo Cascio ¨¦s historiadora i polit¨°loga.