La inacci¨® de Torra paralitza la resposta als problemes socials

El Govern de Quim Torra n¡¯ha tingut prou amb 15 mesos per posar en peu de guerra tots els actors socials. Uns i altres l'acusen de no governar o fer-ho amb mesures que provoquen el rebuig de la comunitat implicada. Ja la tardor passada, la inacci¨® pol¨ªtica va fer sortir al carrer els metges, els mossos, els bombers i els docents per reclamar millors condicions laborals i la reversi¨® de les retallades. La falta de Pressupostos per segon any consecutiu i les desavinences entre els partits de l'Executiu (ERC i Junts per Catalunya) han agreujat encara m¨¦s la par¨¤lisi del sector social.

Aquests s¨®n alguns dels comptes pendents del president Torra amb el sector social.

Llistes d'espera. Els efectes del pla de contenci¨® de les llistes d'espera de l'anterior Govern, que es va acabar l'abril de l'any passat, es van esgotar i les llistes han tornat a cr¨¦ixer en m¨¦s de 91.000 persones en nom¨¦s un any. A falta de Pressupostos per incrementar els recursos, el Govern fa ¨²s de l¡¯efici¨¨ncia. Per¨° ¨¦s insuficient, insisteixen els professionals. Els hospitals estan al m¨¤xim, per¨° per operar i atendre m¨¦s pacients, adverteixen els treballadors, calen m¨¦s recursos.

Decret menjador. El Govern tenia previst tirar endavant aquest curs un altre decret per regular els menjadors escolars. Per¨° la norma encara no ha vist la llum. El projecte, que pretenia revisar les tarifes a l'al?a i treure a concurs p¨²blic la gesti¨® dels menjadors, va topar amb l'oposici¨® en bloc dels sindicats i les fam¨ªlies, i Bargall¨® en va ajornar la tramitaci¨®. Encara que la nova normativa s'adaptava a una normativa europea, la comunitat educativa va acusar el Govern d'intentar privatitzar el servei de menjador.

M¨¢s informaci¨®n

Un ter? dels dependents est¨¤ en llista d¡¯espera per rebre la seva ajuda

Lla?os de colors per altres causes ¡°oblidades¡±

Escola inclusiva. El decret de l'escola inclusiva, per escolaritzar a centres ordinaris alumnes amb necessitats educatives especials, va veure la llum fa dos anys, per¨° amb la caixa dels Pressupostos buida, no hi ha recursos disponibles per aplicar totes les mesures que contempla la norma. De fet, els mestres i les fam¨ªlies critiquen que no s'han incorporat els especialistes promesos (1.500). Mentrestant, els alumnes amb necessitats espec¨ªfiques augmenten cada any ¡ªels ¨²ltims tres cursos van passar de 7.719 a 8.803¡ª.

Tarifes del Tercer Sector. Les entitats del Tercer Sector, que gestionen bona part de la cartera de serveis socials, tamb¨¦ es van conjurar per reclamar un increment de les tarifes que el Govern paga pels serveis prestats. La Confederaci¨®, patronal d'aquestes entitats, va advertir que la demanda creix i va reclamar una injecci¨® urgent entre 600 i 900 milions d'euros per atendre el pagament de les millores salarials vinculades als convenis col¡¤lectius, l'actualitzaci¨® a l'al?a de l'¨ªndex de preus al consum (IPC) o l¡¯IVA. Fa 10 anys que les tarifes estan congelades i, encara que les entitats havien pactat un full de ruta amb el Govern per millorar la seva situaci¨®, la resposta de l'Executiu ha estat, segons el sector, ¡°insuficient¡±.

Universitats al l¨ªmit. Fa tot just una setmana, la Universitat de Barcelona (UB) plantejava l'en¨¨sim crit de socors per reclamar m¨¦s recursos per a les universitats, ofegades des de fa anys per les retallades i la falta de recursos. Els centres van demanar a Torra un pla de xoc de 900 milions per revertir la situaci¨® ¡°extrema¡± en qu¨¨ es troben, per¨° el Govern encara no s'ha mogut. Segons el rector de la UB, Joan El¨ªas, el Departament d'Economia (en mans d'ERC) ni tan sols ha incorporat al projecte de Pressupostos per a l'any que ve cap injecci¨® addicional a les Universitats, una cartera gestionada per Junts per Catalunya.

Llei Aragon¨¨s. La llei de Contractaci¨® de Serveis d'atenci¨® a les persones, coneguda com a Llei Aragon¨¨s ¡ªel seu impulsor ¨¦s el vicepresident Pere Aragon¨¨s¡ª, ha posat en alerta els actors socials. Segons els seus detractors, la norma obre la porta perqu¨¨ les empreses privades gestionin serveis educatius, socials i sanitaris (256 d'especificats a la norma) i precaritzar¨¤ les condicions laborals dels treballadors. El Govern ho rebutja i assegura que ¨¦s una norma m¨¦s sensible, que imposa la qualitat del servei per sobre del preu i vigila m¨¦s per si hi ha incompliments. Els partits i les entitats que hi estan en contra no se¡¯n refien i han anunciat mobilitzacions per frenar la llei.

Renda Garantida. La llei de la Renda Garantida de Ciutadania, una prestaci¨® econ¨°mica per a les persones sense recursos, porta m¨¦s de dos anys en marxa, per¨°, a la pr¨¤ctica, no es compleix al 100%. Les entitats socials critiquen les poques sol¡¤licituds que s'accepten i les traves burocr¨¤tiques. A l¡¯espera d'un reglament que desenvolupi la llei ¡ªdespr¨¦s de diversos retards, el Govern diu que estar¨¤ a punt el 2020¡ª, l'oposici¨® al Parlament ha tornat a presentar una proposici¨® de llei ¡ª¨¦s la segona vegada que han de rec¨®rrer a aquest mecanisme¡ª per ampliar l'acc¨¦s a la prestaci¨®.