El sobiranisme homenatja l¡¯1-O a la guia de carrers

Vilagrasseta es va avan?ar a tots, fins i tot al refer¨¨ndum. Aquest poble de 27 habitants del terme de Montoliu de la Segarra va inaugurar la pla?a de l'U d'Octubre el 26 de juliol del 2017, dos mesos abans que es fes?la consulta de l'1-O. El ple de l'Ajuntament de Montoliu donava per fet que la data seria hist¨°rica. Des d'aleshores, m¨¦s de 120 municipis catalans, un 12% del total, han incl¨°s en el nom d'instal¡¤lacions p¨²bliques o a la guia de carrers l'homenatge a l'1-O. Aquests carrers, places, jardins o biblioteques tamb¨¦ volen recordar, amb altes dosis d'¨¨pica, les c¨¤rregues policials que hi va haver aquell dia. La decisi¨® dels consistoris ¨¦s un fet inaudit perqu¨¨ es tracta d'un homenatge a un esdeveniment que va ser declarat il¡¤legal pel Tribunal Constitucional.

L'Institut Cartogr¨¤fic i Geogr¨¤fic de Catalunya (ICGC), ¨°rgan que dep¨¨n de la Generalitat i responsable del registre del mapa urb¨¤ catal¨¤, no facilita encara les dades oficials sobre el total de localitats que tenen un espai p¨²blic dedicat a l'1-O. Miquel Parella, responsable de topon¨ªmia de l'ICGC, destaca que les dades que aporta el blog Cronovies s¨®n molt precises. Aquest blog, gestionat per l'expert Antoni Palmarola, t¨¦ registres de 104 vies p¨²bliques que ja han estat batejades amb el nom de l'U d'Octubre o que est¨¤ aprovat que tinguin aquest nom. Parella opina que va ser durant la Transici¨® la darrera ocasi¨® en qu¨¨ hi va haver una modificaci¨® tan nombrosa en el nomencl¨¤tor de Catalunya: ¡°Des dels vuitanta, el que es produ?en eren canvis puntuals, o la introducci¨® de noms en ampliacions urban¨ªstiques. Potser aix¨° de l'1-O ¨¦s el canvi m¨¦s notable des de la Transici¨®¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Llums a Montserrat per l¡¯1 d¡¯octubre

Cronovies no recull com a m¨ªnim 15 casos de municipis que ja han introdu?t o aprovat la novetat de l'1-O a la guia de carrers, fet que suposa que el nombre total ja supera els 120 pobles. Si s'hi sumen les instal¡¤lacions municipals que han estat rebatejades en record de l'1-O, com biblioteques o pavellons esportius, prop de 130 espais p¨²blics homenatgen actualment a Catalunya la consulta il¡¤legal.

Un dels carrers que Cronovies no inclou a la llista ¨¦s el de Sarral, un municipi de la Conca de Barber¨¤ amb 1.500 habitants. El carrer es va inaugurar el 30 de setembre del 2018 i l'alcalde d'aleshores, Josep Amill, va subratllar l'esfor? que van fer els ve?ns per impedir que la policia confisqu¨¦s les urnes: ¡°Va venir la Gu¨¤rdia Civil per¨° tothom va venir a guardar l'urna perqu¨¨ no ens la prenguessin. Hi va haver molta estona de forcejaments i quan van entrar, que va ser quasi perqu¨¨ els vam deixar entrar, no van trobar l'urna, i vam poder votar per all¨° que tots anhelem: la llibertat¡±. La consulta de l'1-O es va convocar per procedir a partir dels seus resultats a la declaraci¨® d'independ¨¨ncia del 27 d'octubre del 2017, una altra acci¨® declarada il¡¤legal pel Tribunal Constitucional. M¨¦s de 2,2 milions de persones van participar en l'1-O, segons la Generalitat.

La darrera pla?a que s'ha estrenat de l'1-O ha arribat aquest dilluns, a Vic. Ben aviat Lleida tindr¨¤ la seva pla?a de l'1-O despr¨¦s que aix¨ª ho aprov¨¦s el ple de l'Ajuntament del juliol amb els vots a favor d'ERC, Junts per Catalunya i els Comuns, amb l'abstenci¨® del PSC i la posici¨® en contra de Ciutadans i el PP. La pla?a de Lleida que dur¨¤ el nom de l'1-O se situa davant del centre d'atenci¨® prim¨¤ria de Cappont, on la Policia Nacional va colpejar persones que dificultaven l'acc¨¦s al punt de votaci¨®. Vuit caps policials estan sent investigats per les c¨¤rregues a 27 col¡¤legis electorals de Barcelona.

La introducci¨® de places en espais on hi va haver intervencions amb viol¨¨ncia per part d'unitats de la Gu¨¤rdia Civil i de la Policia Nacional s¨®n les m¨¦s freq¨¹ents. ?s el cas de Sant Carles de la R¨¤pita, on no nom¨¦s hi ha una pla?a de l'U d'Octubre, sin¨® que tamb¨¦ s'hi va instal¡¤lar una escultura amb aquest missatge: ¡°En homenatge als rapitencs i rapitenques que davant de la repressi¨® van defensar el dret a les llibertats i el dret a vot¡±. A Aiguaviva, un petit poble de Girona, tamb¨¦ els antidisturbis tamb¨¦ van intervenir per intentar confiscar l'urna; la pla?a Constitucional va ser rebatejada el 2018: ¡°Aquesta pla?a rep el nom d'U d'Octubre com a testimoni i reconeixement a tota la gent que va fer possible la celebraci¨® del refer¨¨ndum de l'1-O i que va defensar, de forma pac¨ªfica i amb coratge, el seu dret de vot davant de la brutal repressi¨® policial que es va viure aquell dia¡±.

Lleida ser¨¤ despr¨¦s de Girona la segona capital de prov¨ªncia catalana amb un vial dedicat a l'1-O. Les comarques amb domini d'ajuntaments socialistes, com el Barcelon¨¨s o el Baix Llobregat, s¨®n les que menys reconeixement de l'1-O han fet en el seu nomencl¨¤tor. Les comarques m¨¦s actives han estat les gironines. A la pla?a de l'U d'Octubre de Girona, abans pla?a de la Constituci¨®, s'hi va instal¡¤lar una placa dedicada al ¡°digne comportament del poble i el seu coratge¡± davant ¡°la brutal agressi¨® de les forces de seguretat espanyoles¡±. Damunt d'aquestes paraules hi ha els peus de l'est¨¤tua d'una nena. L'escultura, del 1991, ¨¦s un tribut a la Constituci¨® i reprodueix Maria del Mar Cabeza, una gironina que va n¨¦ixer el 6 de desembre del 1978, dia en qu¨¨ la Carta Magna va ser ratificada en refer¨¨ndum. Al plebiscit del 1978, a la prov¨ªncia de Girona va participar el 72% del cens; d'aquest, un 89% va votar a favor de la Constituci¨®.