No ens enganyem, era populisme

No ens enganyem. Era populisme. I ho era des del primer dia. Un populisme que dissimulava i que no volia dir el seu nom. Per¨° que coincidia en tot amb les caracteritzacions del populisme m¨¦s acurades, degudament catalogades pels polit¨°legs. Rebuig d¡¯una elit que s¡¯havia separat del poble. Mitificaci¨® del poble com a inst¨¤ncia salvadora. Antipluralisme resultant de la divisi¨® entre nosaltres i vosaltres. Aproximaci¨® antipol¨ªtica i antipartidista a l¡¯organitzaci¨® dels ciutadans. Tend¨¨ncia conspiranoica a l¡¯hora d¡¯explicar les dificultats pol¨ªtiques. Interpretaci¨® determinista i messi¨¤nica de la Hist¨°ria. Capacitat persuasiva al voltant de la idea de relat i de postveritat. Exaltaci¨® d¡¯una democr¨¤cia directa que t¨¦ un moment culminant i salv¨ªfic en un vot plebiscitari amb capacitat per capgirar definitivament el curs de les coses. I, fins i tot, una tend¨¨ncia dif¨ªcilment reprimida al culte al l¨ªder, tot i que els temps actuals siguin precisament de gran mediocritat i de crisi en els lideratges.

Tot aix¨° i molt m¨¦s hi va ser des del primer moment, degudament ocult, negat o tergiversat per l¡¯aparell de propaganda, potent, efica?, professional, i per la utilitzaci¨® del Govern i de les institucions d¡¯autogovern per part del moviment que volia trencar amb la institucionalitat constitucional i estatut¨¤ria catalana. El proc¨¦s no tan sols ha reunit totes les caracter¨ªstiques pr¨°pies del populisme, sin¨® que els seus dirigents, a m¨¦s, s¡¯han esfor?at a reunir-les, com si seguissin un manual o una plantilla, tal com s¡¯observa en l¡¯an¨¤lisi de les operacions propagand¨ªstiques m¨¦s reeixides, entre les quals destaquen la construcci¨® del dret a decidir, la fabricaci¨® de l¡¯unionisme com a ideologia enemiga o la manipulaci¨® de la hist¨°ria al voltant del mite de 1714.

Hi ha, com a m¨ªnim, tres elements originals del populisme nacionalista catal¨¤, el qual ja podem denominar nacionalpopulisme, tot seguint la caracteritzaci¨® de Roger Eatwell i Matthew Godwin (Nacionalpopulismo. Por qu¨¦ est¨¢ triunfando y de qu¨¦ forma es un reto para la democracia, Pen¨ªnsula). La primera ¨¦s la dualitat de l¡¯organitzaci¨® i de l¡¯impuls, des de la institucionalitat auton¨°mica i des de les organitzacions de la societat civil. No ¨¦s un moviment que arriba al poder, com ha succe?t arreu, sin¨® un poder que descobreix el moviment, un populisme per tant de doble impuls, des de dalt i des de baix, i, en conseq¨¹¨¨ncia, d¡¯una tracci¨® i uns recursos, p¨²blics i privats, molt m¨¦s potents.

El segon ¨¦s que el seu rebuig de les elits, fonamental en tot populisme, en el cas catal¨¤ es focalitza, encara que no exclusivament, en les elits espanyoles. A les elits catalanes, que existeixen i que tenen prou poder, fins i tot a nivell espanyol, se les ha de neutralitzar, evitar que estiguin en contra si ¨¦s que no poden decantar-se a favor, una tasca a la qual dedica bona part de les seves energies el president Artur Mas, la personalitat polivalent capa? d¡¯adaptar-se a l¡¯escenari que calgui, ja sigui d¡¯organitzar un nou pacte de les elits o de dirigir el poble cap a l¡¯?taca independentista. L¡¯actitud tan criticada, d¡¯una banda i de l¡¯altra, de la classe empresarial catalana, els seus silencis perllongats, la seva passivitat i la seva sobtada reacci¨® de fugida despr¨¦s de l¡¯1 d¡¯octubre, tenen directament a veure amb la peculiar relaci¨® que s¡¯estableix entre el poble catal¨¤ al?at i les seves elits, que s¨®n i no s¨®n catalanes i s¨®n i no s¨®n espanyoles.

El tercer punt diferencial ¨¦s la forma d¡¯exclusi¨® que practica el nacionalpopulisme independentista. D¡¯exclusi¨® sempre n¡¯hi ha d¡¯haver, sigui el populisme de dretes o sigui d¡¯esquerres. Amb la peculiaritat que el de dretes exclou l¡¯estranger, l¡¯immigrant o el ciutad¨¤ de religi¨® diferent a la majorit¨¤ria, en un esquema obertament etnicista i xen¨°fob, mentre que el d¡¯esquerres exclou a qui fa el joc a l¡¯statu quo i a les elits i no s¡¯adhereix a la unanimitat de la construcci¨® del poble. En el nostre cas, aix¨° passa despr¨¦s de comminar-lo a donar suport al dret a autodeterminaci¨®, ja sigui emmascarat com a dret a decidir, ja sigui com a suposat dret hum¨¤ fonamental.

El populisme d¡¯esquerres, que ¨¦s el que ha proporcionat la matriu al proc¨¦s, m¨¦s que excloure, margina i silencia, tot i que el resultat que ha obtingut, en els set anys del proc¨¦s, ha estat l¡¯aparici¨® d¡¯un populisme catal¨¤ sim¨¨tric, m¨¦s dret¨¤ per¨° d¡¯identitat espanyola, que construeix els mateixos mites sobre les elits, el poble i fins i tot l¡¯antipol¨ªtica, per¨° al voltant d¡¯una identitat contraposada. No podem oblidar que el cam¨ª populista ¨¦s el que correspon a les pol¨ªtiques de la identitat, oposades a les pol¨ªtiques de ciutadania, i en aix¨° Catalunya aporta una original¨ªssima, i tamb¨¦ preocupant, acumulaci¨® de populismes de dretes i d¡¯esquerres al voltant de les identitats espanyola i catalana: despr¨¦s de Ciutadans, creaci¨® exclusivament catalana, encara ha aparegut Vox, amb una empremta fortament reactiva que l¡¯independentisme tamb¨¦ ha intentat negar.

Al costat de tota aquesta caracteritzaci¨®, el primer senyal o el senyal m¨¦s superficial que acreditava l¡¯arrel populista del proc¨¦s sembla gaireb¨¦ un joc infantil. El va donar el mateix Artur Mas ja el 2012 amb un cartell electoral del qual segur que es va penedir. Amb els bra?os al?ats, atenent la demanda del poble, semblava Charlton Heston caracteritzat com a Mois¨¨s a la superproducci¨® de Hollywood Els deu manaments. En aquella imatge inicial i premonit¨°ria hi era tot: el poble, el dest¨ª, el cabdill, la voluntat, o fins i tot la rebuscada reminisc¨¨ncia del fam¨®s El triomf de la voluntat, la pel¡¤l¨ªcula de 1935 de Leni Riefensthal. Primer signe de populisme, doncs, per¨° signe sencer, total, on no falta res. Fins i tot l¡¯home fort que sol culminar la traject¨°ria populista, identificat amb La voluntat d¡¯un poble, que ¨¦s el que deia l¡¯esl¨°gan per a aquelles eleccions en qu¨¨ el president de la Generalitat demanava una majoria indestructible per tal de desafiar la majoria absoluta de Mariano Rajoy i comen?ar el viatge ¡°en rumb desconegut¡±.

El populisme emmascarat que Mas anava teixint volia contrarestar el populisme d¡¯esquerres que es va manifestar el 15-M, tamb¨¦ a Catalunya, i que va crear una profunda preocupaci¨® a les files nacionalistes. No hi havia senyeres, a les concentracions dels indignats. Amb prou feines s¡¯hi parlava catal¨¤. Al damunt, hi va haver l¡¯assalt al Parlament de Catalunya com a instituci¨® simbolitzadora de l¡¯establishment, quan Artur Mas i el Govern van haver de fugir en helic¨°pter, en tota una apoteosi del rebuig de la pol¨ªtica, dels partits i de les institucions.

En els fets, Mas ha fet tots els papers de l¡¯auca: ha fet d¡¯elit europeista defensora del rigor i de les retallades, en perfecta coordinaci¨® amb el PP espanyol, i ha fet de l¨ªder disposat a trencar amb l¡¯statu quo i a obrir-se als acords amb els moviments populistes d¡¯esquerres oposats a la disciplina europea. Ha pactat amb Esquerra i ha est¨¨s la m¨¤ o s¡¯ha sotm¨¨s a la CUP. Ha volgut conv¨¨ncer i mantenir tranquil¡¤les les elits catalanes i espanyoles, per¨° tamb¨¦ ha buscat alian?a populista amb les esquerres.

El populisme de Mas volia contrarestar el d¡¯esquerres del 15-M, que cre¨¤ profunda preocupaci¨® als nacionalistes

Aquell moment triat per l¡¯envit contra el Govern de Rajoy no podia ser m¨¦s significatiu: l¡¯estiu del 2012, quan Espanya es trobava a punt de ser intervinguda pels homes de negre de la troika europea i Catalunya sense liquiditat i necessitada de les injeccions del govern de Madrid per tal de mantenir el funcionament de la seva administraci¨®. Va ser un aut¨¨ntic moment populista, escenificat en el reconeixement per part del president Mas de la subordinaci¨® a les entitats convocants de les manifestacions, l¡¯ANC i ?mnium Cultural, i en la ren¨²ncia a l¡¯actitud cr¨ªtica dels intel¡¤lectuals del proc¨¦s, Xavier Rubert de Vent¨®s i Salvador Giner fonamentalment, tan ben retratada per Jordi Amat, quan es van concentrar a la tornada de Madrid a la pla?a de Sant Jaume per donar suport al president (La confabulaci¨® dels irresponsables; Anagrama).

Per¨° n¡¯hi havia molts altres, de senyals, i de caracter¨ªstiques que tendien a minimitzar-se, amb l¡¯ajut exculpatori dels que consideren que el concepte de populisme amaga m¨¦s que no pas ensenya, ¨¦s a dir, que serveix per buscar falses explicacions als problemes i per perpetuar l¡¯statu quo en lloc d¡¯ajudar a trobar alternatives a les seves propostes. Fins al punt que el seu ¨²s s¡¯ha fet sospit¨®s, com si no fos possible ni hi hagu¨¦s autoritzaci¨® per trobar semblances entre Trump, Johnson, Salvini i Orban i, sobretot, els nacionalpopulistes nostrats, Mas, Torra, Puigdemont, tot i la coincid¨¨ncia d¡¯arguments, d¡¯actituds i de toxicitat.

Ho va explicar molt b¨¦ el mateix Mas quatre anys despr¨¦s en un article a La Vanguardia de t¨ªtol expl¨ªcit i sint¨¨tic: El nostre sobiranisme no ¨¦s populista (4 de desembre del 2016). El gros del sobiranisme, deia Mas curant-se en salut, no era populista perqu¨¨ era europeista, defensava acollir immigrants, volia ¡°mantenir corrents de solidaritat ¡ªtamb¨¦ amb Espanya¡±, s¡¯esfor?ava en el compliment de les normes de rigor europees, i volia pagar el deute i seguir a l¡¯euro, un cat¨¤leg que ha anat canviant a mesura que la CUP ha anat agafant les regnes.

Ara el negacionisme del populisme ha deixat de funcionar. Tot est¨¤ ben clar. Es fa dif¨ªcil de confondre, no tant per una sobtada lucidesa dels observadors com per l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯evid¨¨ncies incontestables. Se l¡¯identifica a fora i es reconeix a dins. En s¨®n autoritzats testimonis dos intel¡¤lectuals independentistes tan caracteritzats com Salvador Card¨²s i Francesc-Marc ?lvaro. En un article al diari Ara, titulat L¡¯independentisme populista (2-9-19), Card¨²s assegura que el populisme independentista ¡°ja ¨¦s un fet, encara que de dimensions dif¨ªcils de mesurar¡±, i adverteix que ¡°pot acabar sent el corc que (...) el porti si no a la derrota definitiva s¨ª a un incert ajornament de la vict¨°ria final que quedaria per a futures generacions¡±.

Card¨²s critica ¡°la idealitzaci¨® de la noci¨® poble, en nom del qual es parla en va i cadasc¨² li fa dir el que vol¡±, subratlla la gravetat ¡°de l¡¯antipartidisme¡± i destaca el paper de les emocions, que fan ¡°veure conspiracions per tot arreu¡±, tot i que el retret m¨¦s destacat ¡ªper cert, una mica tocatard¨¤¡ª ¨¦s que ¡°simplifica la realitat i crea falses expectatives¡±. ?s entranyable el seu esfor? autocr¨ªtic, que arriba a recon¨¨ixer el costum de ¡°veure la palla a l¡¯ull dels altres i no la biga en el propi¡±.

?lvaro encara ho ha explicat de manera m¨¦s extensa i completa en el seu llibre autocr¨ªtic (Assaig general d¡¯una revolta, P¨°rtic), en el qual ell mateix sembla fer-se eco del seu anterior llibre autoindulgent, titulat Perqu¨¨ hem guanyat. La critica liberal i realista als populismes, tan necess¨¤ria per evitar que creixin i prenguin posicions irreversibles, comen?a a arribar tot just ara al m¨®n independentista, i mereix que se la rebi amb respecte i amb encoratjaments. ?s millor tard que mai. Un independentisme que s¡¯adscrigui als principis de ciutadania i no als d¡¯identitat ¨¦s el que necessita el moviment per sortir de l¡¯atzucac. Bona part del problema ¨¦s estrictament identitari, d¡¯una part de la poblaci¨® que definitivament no est¨¤ disposada a ser identificada com a espanyola, una q¨¹esti¨® que les pol¨ªtiques de ciutadania de la Constituci¨® de 1978 havia resolt moment¨¤niament, i que despr¨¦s van deixar de funcionar.

Nom¨¦s ¨¦s un primer pas, certament, que es limita a l¡¯autoflagel¡¤laci¨® en les q¨¹estions m¨¦s ¨°bvies, denunciades des de fa molt de temps, gaireb¨¦ des del comen?ament, pels creadors d¡¯opini¨® exclosos per l¡¯unanimisme independentista dels seus debats entotsolats. La cr¨ªtica ¡ªl¡¯autocr¨ªtica¡ª ha d¡¯avan?ar molt m¨¦s. Ha d¡¯arribar a la idea mateixa d¡¯independ¨¨ncia, la divinitat oculta de la religi¨® del proc¨¦s, confosa amb un projecte pol¨ªtic que, a l¡¯hora de la veritat, s¡¯ha vist que era nebul¨®s o potser inexistent.

L¡¯esquerda que pateix avui la societat catalana encara es pot obrir molt m¨¦s. Sobretot si aquestes veus autocr¨ªtiques no troben ress¨° ni serveixen per eixamplar els espais de la democr¨¤cia deliberativa, ara destru?ts, on puguin tornar a trobar-s¡¯hi tots. Tots, no les parts que designin els uns i els altres per fer-les passar pel tot. Cal anar m¨¦s lluny i cal fer cas a les autocr¨ªtiques, tot i que encara estiguin mentalment colonitzades per la necessitat autojustificativa que els demana traslladar la culpa, tota o en part, a l¡¯enemic secular. ?s significativa la falta d¡¯autonomia intel¡¤lectual que obliga a buscar sistem¨¤ticament arguments sim¨¨trics que compensin el reconeixement for?at dels propis errors i que impedeix atrevir-se a pensar autocr¨ªticament i a la vegada amb independ¨¨ncia.

?s un encert l¡¯aparici¨® entre els m¨¦s autocr¨ªtics d¡¯una certa voluntat de realisme pol¨ªtic, que obliga a analitzar amb cura la correlaci¨® de forces i a evitar els miratges i les il¡¤lusions. I tamb¨¦ ho ¨¦s l¡¯evoluci¨® del proc¨¦s des de l¡¯il¡¤liberalisme en una direcci¨® obertament liberal, que condueix a fugir de les pol¨ªtiques identit¨¤ries i en favor de la idea de ciutadania. Si tot aix¨° s¡¯hagu¨¦s sabut fa set anys, no s¡¯hauria hagut de comen?ar el proc¨¦s, el disbarat. Ara que ja ho sabem, potser seria hora de mirar de redre?ar-lo, i urgentment, abans que torni a fugir del tot de les mans i acabi arru?nant el pa¨ªs.

Hem superat o estem a punt de superar la fase de la immaculada concepci¨® de la naci¨® sense pecat original. Quan tot havia de ser planer i pac¨ªfic. Quan hi havia molta pressa i calien dates i fulls de ruta. Quan es donava per fet que es mantindria la unitat civil i que es fugiria dels extremismes. Quan havia de ser un cam¨ª democr¨¤tic impecable i la refer¨¨ncia europea es mantindria s¨°lidament, inclosa la disciplina del d¨¨ficit. Per¨° encara falta molt per fer. Som lluny, encara molt lluny, de l¡¯?taca de la recuperaci¨® de la ra¨® i de la conc¨°rdia.