¡°Indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un b¨¦ social¡±

Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que tamb¨¦ va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigaci¨®, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla despr¨¦s de la trucada de la consellera de Cultura, Mari¨¤ngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Despr¨¦s va venir la decisi¨® d¡¯escollir-la presidenta, la quarta ¡ªprimera dona¡ª d¡¯aquest organisme creat el 2009 despr¨¦s de la reclamaci¨® del sector per renovar les pol¨ªtiques culturals, i que, despr¨¦s de la llei ¨°mnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, compet¨¨ncies i pressupost.

Pregunta. Qu¨¨ queda d¡¯aquell organisme fundat fa 10 anys?

Resposta. Una voluntat i una consci¨¨ncia de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. ?s veritat que la figuraci¨® inicial era m¨¦s te¨°rica que pr¨¤ctica, perqu¨¨ la configuraci¨® del Govern i de la conselleria de Cultura s¨®n les que s¨®n, i potser no es va pensar l¡¯encaix ideal. Amb la llei ¨°mnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d¡¯equipaments, i d¡¯altres es van deixar m¨¦s obertes. En els dos ¨²ltims anys, despr¨¦s de la dimissi¨® de consellers i la seva no-substituci¨®, s¡¯ha viscut una gran indecisi¨® fins que la consellera de Cultura va decidir endre?ar el CoNCA.

P. S¡¯assemblar¨¤ al de la primera etapa.

R.?A finals d¡¯octubre s¡¯acabar¨¤ una lectura cr¨ªtica de la llei, per treure-li tot el potencial. Aix¨ª veurem el que s¡¯ha fet i el que no s¡¯ha fet, i per qu¨¨.</CS>

¡°Entre les nostres prioritats hi ha la professionalitzaci¨® i el paper de l¡¯administraci¨® local en el cost de la cultura¡±

P.?Hi haur¨¤ gaires canvis?

R.?De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perqu¨¨ la for?a del CoNCA ¨¦s la seva unanimitat i la seva unitat.

P.?Li ha faltat visibilitat al CoNCA?

R.?Absolutament, i, d¡¯alguna manera, tamb¨¦ identitat, cosa que ha fet que el sector tingu¨¦s la percepci¨® que el CoNCA nom¨¦s es dedicava als premis nacionals, per¨° s¡¯ha fet molta feina.

P.?Es recuperaran funcions?

R.?Es potenciar¨¤ la pres¨¨ncia del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d¡¯atorgar subvencions a la creaci¨®. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participar¨¤ amb l¡¯Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l¡¯Institut Catal¨¤ de les Ind¨²stries Culturals (ICEC). ?s un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals s¨®n assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagn¨°stics de l¡¯estat de la cultura.

P.?Els diagn¨°stics han estat ¨²tils?

R.?No ho sabem. Farem un informe d¡¯avaluaci¨® dels deu anys del CoNCA per veure la incid¨¨ncia pr¨¤ctica d¡¯aquests treballs. ?s fonamental per saber on som i introduir canvis.

P.?El CoNCA s¡¯ha vist com un rival de la conselleria?

R.?Ha estat una lectura personalitzada, per¨° el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. ?s un tema d¡¯encaix.

P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria?

R.?La llei diu que s¡¯adscrigui al Departament de Cultura. L¡¯important no ¨¦s on sigui, sin¨® el compliment de funcions.

P. Quins s¨®n els temes en qu¨¨ es vol incidir?

R.?Sobretot en la professionalitzaci¨® de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost.

¡°No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d¡¯Economia; far¨¤ molt de mal¡±

P. Com valora les retallades en els ¨²ltims anys a Cultura?

R.?Negativament. No pot ser d¡¯altra manera. En els ¨²ltims anys s¡¯han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l¡¯Educaci¨®, un b¨¦ social, el m¨¦s extens i gener¨®s. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perqu¨¨ sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que ¨¦s el mateix, el retorn social de la cultura, i aix¨° ¨¦s molt greu.

P.?Qui n¡¯¨¦s el culpable?

R.??s un tema que s¡¯ha d¡¯assumir des del Govern que sigui, per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s de pol¨ªtica financera del Departament d¡¯Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perqu¨¨ el Ministeri d¡¯Economia s¡¯hi ha negat. M¡¯indigna que al segle XXI no hi hagi consci¨¨ncia que la cultura ¨¦s un b¨¦ social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura ¨¦s tan v¨ªctima com nosaltres. Tamb¨¦ reivindiquem que l¡¯administraci¨® local canvi? i prioritzi la cultura i els b¨¦ns culturals.

P.?El CoNCA tamb¨¦ ha patit retallades.

R.?S¨ª. Pocs dies despr¨¦s de prendre possessi¨® es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que ten¨ªem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l¡¯¨²ltim trimestre. Quan hi ha retallades el m¨¦s afectat ¨¦s el tercer, el carrer, i aix¨° ¨¦s el que no pot ser. La situaci¨® ¨¦s molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d¡¯Economia, que ha fet molt de mal a tots.

P.??s el problema principal?

R.?Ara s¨ª. La cultura catalana ¨¦s tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, per¨° li falla l¡¯alimentaci¨® econ¨°mica, que ¨¦s fonamental. ?s un tema peremptori i urgent que s¡¯ha d¡¯enfocar.

P.?Com veu la cultura d¡¯aqu¨ª cinc anys?

R. M¡¯agradaria que el pressupost per a la cultura compl¨ªs les r¨¤tios europees del 2% o m¨¦s, per¨° no estem en aquest cam¨ª. Tamb¨¦ que la llei del CoNCA s¡¯hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar m¨¦s del triple del que ha donat fins ara.