Pla-Vicens, text i context

L¡¯obra i la traject¨°ria intel¡¤lectual de dos grans homenots com Josep Pla i Jaume Vicens Vives els va reservar un lloc a l¡¯Olimp de la intel¡¤lectualitat catalana, fet que sovint ha afavorit la seva utilitzaci¨® de manera arbitr¨¤ria, excessiva i, de vegades, poc rigorosa. Ultra aix¨°, l¡¯epistolari de dues figures implicades en la vida pol¨ªtica i cultural del pa¨ªs, i amb una visi¨® ben esmolada de la realitat, aporta llum a un per¨ªode fosc, el de la segona d¨¨cada del franquisme. Aix¨ª ho vam considerar Josep Maria Mu?oz a Jaume Vicens i Vives (1910-1960): Una biografia intel¡¤lectual (1997), i Cristina Gatell i Gl¨°ria Soler a Amb el corrent de proa. Les vides pol¨ªtiques de Jaume Vicens Vives(2012).

La recerca per a la confecci¨® d¡¯aquests treballs va permetre reunir, gr¨¤cies a la generositat de la fam¨ªlia Vicens i de Frank Keerl Pla, un conjunt epistolar entre Pla i Vicens de 39 cartes i sis postals, que es van publicar parcialment dins l¡¯?lbum Jaume Vicens i Vives (Mu?oz, 2010), a l¡¯exposici¨® del 2010 amb motiu del centenari de l¡¯historiador, i en la seva totalitat a Gatell i Soler. Els que hem tractat d¡¯establir la traject¨°ria intel¡¤lectual i pol¨ªtica de Vicens Vives sempre hem reconegut la tasca pionera de Josep Clara, Pere Cornell¨¤, Francesc Marina i Antoni Simon, que van compilar en dos volums (1994 i 1998) l¡¯epistolari de l¡¯historiador.

La publicaci¨® de Josep Pla i Jaume Vicens Vives L¡¯hora de les decisions. Cartes 1950-1960 (Destino, 2019) posa de relleu q¨¹estions d¡¯inter¨¨s. D¡¯una banda, i en contrast amb la visi¨® que s¡¯ha tendit a donar-se¡¯n, cal considerar el car¨¤cter poc in¨¨dit de les cartes, la major part ja publicades a les obres esmentades, mentre que les refusades es van considerar mancades de rellev¨¤ncia hist¨°rica. ?s el cas, per posar-ne dos exemples, del telegrama enviat per Pla nom¨¦s per confirmar una trobada a Roses, o la postal de Vicens amb dues paraules: ¡°Bon Nadal¡±. Les altres peces in¨¨dites s¨®n articles a la premsa, algunes cartes intercanviades amb l¡¯editor Cruzet, amb Josep Quint¨¤ o amb Florentino P¨¦rez Embid, director general d¡¯Informaci¨®, amb el prop¨°sit que algun llibre de l¡¯autor empordan¨¨s aconsegu¨ªs superar la censura. L¡¯¨²nica ep¨ªstola realment in¨¨dita, la d¡¯un jove Alfons Quint¨¤ i Sadurn¨ª a l¡¯amic del seu pare Josep Pla, t¨¦ inter¨¨s per la morbositat del personatge i per la indec¨¨ncia de l¡¯amena?a d¡¯un xantatge personal.

La publicaci¨® porta a preguntar-nos sobre l¡¯oportunitat i l¡¯inter¨¨s de l¡¯edici¨® d¡¯epistolaris i la seva pres¨¨ncia copiosa dins el panorama editorial. En l¡¯edici¨® dels intercanvis epistolars hauria de prevaler sempre l¡¯inter¨¨s hist¨°ric, que resultar¨¤ rellevant en funci¨® de la informaci¨® que aporti i no pel ress¨° medi¨¤tic de les persones que signin les missives. La comprensi¨® i la v¨¤lua d¡¯un determinat material epistolar rau en la seva capacitat per relacionar els personatges, el que s¡¯hi diu (de manera expl¨ªcita o impl¨ªcita) i els fets que s¡¯hi esmenten amb les circumst¨¤ncies que els envolten.

Els epistolaris esdevenen eina de comprensi¨® d¡¯un personatge o d¡¯un moment hist¨°ric quan la publicaci¨® de les missives va acompanyada d¡¯un estudi que tingui en compte les mancances del material que l¡¯historiador t¨¦ entre les mans. Una carta deixa const¨¤ncia escrita d¡¯un estat d¡¯¨¤nim i d¡¯un pensament puntuals, que han volgut ser compartits durant un breu instant, per¨° que no tenen motiu per mantenir-se al llarg del temps. Aix¨° es fa encara m¨¦s evident quan es dona la doble circumst¨¤ncia d¡¯un epistolari com el que ens ocupa, caracteritzat per la curta durada que imposa la mort primerenca de l¡¯historiador i per la confusa situaci¨® de canvi pol¨ªtic de finals dels cinquanta, quan l¡¯intercanvi epistolar adquireix el seu to m¨¦s pol¨ªtic. Com va escriure Joaquim Molas, Vicens ens va ajudar a recuperar el nostre passat hist¨°ric i la nostra tradici¨® historiogr¨¤fica en termes cr¨ªtics, i a posar-los en relaci¨® amb el context general. Qualsevol aproximaci¨® a la seva correspond¨¨ncia hauria de seguir aquestes mateixes premisses.