¡°Un director no ha d¡¯assajar amb por, per¨° hi ha coses que ja no es poden permetre¡±

El nou director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel (Barcelona, 1976), ha trigat 10 mesos des del seu nomenament, el 18 de gener, a concedir entrevistes. Ho justifica perqu¨¨ es considera una persona prudent i poc amic de fer gala de personalisme en el c¨¤rrec, i per la necessitat de donar un descans al Lliure despr¨¦s de la muntanya russa professional i emocional que va suposar la crisi que va portar a la sortida de Llu¨ªs Pasqual de la direcci¨® del teatre. Martel, cordial i amable encara que amb una reserva i una prevenci¨® que poden semblar jesu¨ªtiques, ens rep a l'entrada de la seu del Lliure a Montju?c i ens condueix fins al seu despatx en una de les torres. El seu ambient de treball ¨¦s for?a sobri i fins i tot monacal, cosa que casa amb la seva figura eixuta i el seu aire una mica malenconi¨®s que no desentonarien en l'enterrament del comte d'Orgaz. Entre la muni¨® de coses pr¨°pies que Martel ha col¡¤locat per personalitzar el despatx (¡°no trigaria gens a recollir-ho tot si me n'he d'anar¡±) destaquen un cartell teatral itali¨¤ del 1930 emmarcat ¨Cdel Teatre Colonna, anunciant L¡¯imbecille de Pirandello¨C i un programa de Moby Dick, el preci¨®s espectacle per a nens que va dirigir al Lliure amb escenografia de Frederic Amat, dedicat per l'artista. Sobre la taula de treball, gran i comunit¨¤ria, s'hi poden veure, potser per casualitat, sengles llibres dedicats al treball de Fabi¨¤ Puigserver i Ros Ribas, dos hist¨°rics del Lliure. Martel contesta totes les preguntes, tot i que en algunes prefereix fugir d'estudi. ¡°Un director no ha d'entrar mai amb por en una sala d'assajos, per¨° hi ha coses que ja no es poden permetre¡±, dir¨¤ en relaci¨® amb l'acusaci¨® de maltractaments a l'actriu Andrea Ros durant els assajos del Rei Lear que va portar a la dimissi¨® de Pasqual. Martel demana ¡°estabilitat¡± per poder dur a terme el seu programa de renovaci¨® del Lliure i davant de la inquietud generada per una primera part de la programaci¨® molt radical i innovadora, sense els grans noms vinculats hist¨°ricament al Lliure, tranquil¡¤litza que ¡°ja vindran¡±, i avan?a que per a la segona part de la temporada es prepara un muntatge de Les tres germanes, de Tx¨¦khov, dirigit per Julio Manrique.

M¨¢s informaci¨®n

Juan Carlos Martel, nou director del Teatre Lliure

El Lliure minimitza la figura del director per trencar amb el passat

El Teatre Lliure es dinamita per reinventar-se

Pregunta. Quin inici de temporada, amb Falaise, totes les entrades esgotades. Deu estar content.

Resposta. Ha estat una sorpresa meravellosa perqu¨¨ no ten¨ªem clar que tant de p¨²blic fos sensible a la proposta de Bar¨® d¡¯Evel, que ¨¦s extremadament po¨¨tica. Hi havia molt de risc en pretendre omplir tants dies les 750 localitats. Per¨° ha funcionat, tenim programadors internacionals molt interessats en l'espectacle i molts espectadors estrangers. Malauradament no el podrem prorrogar, perqu¨¨ la companyia t¨¦ compromesa una gira. A veure si poden tornar per tancar-la aqu¨ª...

P.?Al teatre de Gr¨¤cia tamb¨¦ va b¨¦ C¨¤sting Giulietta, que vost¨¨ dirigeix...

R. S¨ª, tamb¨¦ omplim. Deixi'm matisar, cal dir-ho, que s¨®n projectes heretats, compromisos previs adquirits, encara que nosaltres hem assumit els riscos del temps d'exhibici¨® i el format de sala, ¨¦s a dir, la capacitat de p¨²blic.

P. Ja li ha pres la mida al Lliure?

R. Em vaig adaptant. Estic en un proc¨¦s d'aprenentatge. Per¨° tinc molt clar el que he vingut a fer aqu¨ª, construir un Lliure per a tots i per a totes, ampliant la cultura en els marges i sense renunciar a l'excel¡¤l¨¨ncia est¨¨tica. I amb tres eixos indispensables, que s¨®n la societat, la cultura i l'educaci¨®. Aix¨° ha d'estar en tots els projectes. El mapa ¨¦s diferent: fa 20 anys hi havia un 2% d'emigraci¨®, ara hi ha un 20%. Hem de respondre als canvis. M'agrada molt el mar i la met¨¤fora que aqu¨ª anem amb rumb fix per¨° vent variable. O arribarem a port o ens enfonsarem. Intentarem navegar, trampejar i gaudir.

P. En un vaixell el capit¨¤ ¨¦s la llei i el seu comandament ¨¦s absolut. Vost¨¨ no ha optat per una direcci¨® d'aquest estil.

R. Cal recordar que el capit¨¤ tamb¨¦ ¨¦s el que s'enfonsa amb el vaixell.

P. I a qui se li amotina la tripulaci¨®, com a Pasqual.

R. A Pasqual no se'l va carregar la tripulaci¨®, van ser les xarxes socials tamb¨¦. I el fet de no tenir la confian?a del seu equip. Se'n va anar ell, per qu¨¨ t'has de quedar on no et volen?

P. Com ¨¦s que no es va poder arreglar aix¨° de Pasqual?

R. ?s la pregunta que em faig: per qu¨¨ es va tancar el di¨¤leg.

P. Al seu parer, hi va influir la pol¨ªtica?

R. Va ser un compendi de tot. Pasqual havia perm¨¨s fer coses a favor del proc¨¦s, fins i tot col¡¤locar lla?os grocs en butaques en algunes funcions. Per¨° no personalitzem, ja som en una altra ¨¨poca. Ni en la de Pasqual ni en la de Rigola, en qu¨¨ tot girava al voltant d'ells. Una manera molt strehleriana de funcionar. Aix¨° ja no ¨¦s aix¨ª ara.

P. Com est¨¤ l'ambient a la casa?

R. Els treballadors? B¨¦, encara que no puc parlar per cadascun dels 67. ?s una casa intel¡¤ligent, que ha viscut diversos processos de canvis i ara en viu un de molt gros, que inclou la modificaci¨® dels estatuts, l'elaboraci¨® d'un codi deontol¨°gic intern, d'un contracte programa... aviat tenim eleccions per al comit¨¨ d'empresa. Tamb¨¦ s'est¨¤ canviant la manera de treballar, a la recerca d'una metodologia m¨¦s transversal, per equips, aspirem que la gent sigui m¨¦s creativa i no esperi tant directrius. La majoria dels treballadors estan en la cinquantena, molts van entrar a treballar fa 20 anys, amb 30, en l'etapa d'?lex Rigola. Ells m'ensenyen com s'ha funcionat a la casa tot aquest temps, hi ha di¨¤leg. Necessitem agilitat, efic¨¤cia. Ens hem posat tots a la mateixa casella de sortida. Ara cal construir.

P. Ha tingut contestaci¨®?

R. Vaig arribar aqu¨ª sent home, exajudant de Pasqual i vist com a continuista, aix¨ª que... Per¨° m'ho prenc com que la gent estima molt el Lliure i aixeca passions.

P. Qu¨¨ va passar, al seu parer, amb Pasqual?

R. Coneixem el Llu¨ªs. Jo era fora quan va passar. Pasqual havia de renovar i llavors l'Andrea va publicar el seu post i tots es van comen?ar a expressar. El que es veu ¨¦s la punta de l'iceberg d'una situaci¨®. No tinc dist¨¤ncia encara per valorar qu¨¨ va passar i aqu¨ª dins no ho hem parlat, se't menja el dia a dia, l'aire condicionat que s'espatlla a Gr¨¤cia, un artista irani¨¤ a qui li neguen el visat per venir. Hi ha poc temps per mirar enrere. Encara estem en transici¨®. En tot cas, el Lliure arrossega ferides des del 76.

P. L'any que va n¨¦ixer vost¨¨. Van n¨¦ixer alhora.

R. S¨ª, tenim la mateixa edat. El Lliure neix com un grup d'amics que treballen junts, aquest nucli de franctiradors que van cofundar el teatre i que barrejaven la creaci¨® amb la vida. Jo aqu¨ª em perdo. ?s un per¨ªode vital que jo ¨°bviament no vaig viure, no hi vaig participar. Per¨° hi ha una frase de Fabi¨¤ Puigserver, que no vaig con¨¨ixer, que deia que el teatre es dirigeix des de l'escenari, i que ¨¦s una cosa que jo comparteixo. M'ha arribat de Fabi¨¤ que s'ha de ser agosarat, valent i que has d'aspirar sempre a l'excel¡¤l¨¨ncia art¨ªstica. Aix¨° dona car¨¤cter i significat al Lliure, la personalitat dels seus fundadors. No obstant aix¨°, no cal oblidar que Rigola ¨¦s tamb¨¦ hist¨°ria del Lliure, amb totes les seves iniciatives, els Radicals Lliures, la influ¨¨ncia alemanya, els espectacles internacionals...

P. Podr¨ªem parlar de la metaf¨ªsica del Lliure, la seva ¨¤nima, si es vol, aix¨° que posa tan nerviosos els qui no entenen que no se'l consideri simplement un teatre.

R. El Lliure es diferencia d'altres teatres en el fet que ¨¦s una au F¨¨nix que es renova escoltant la societat, i sempre sota la premissa fundacional, que ¨¦s fer un teatre d'art per a tothom, com Strehler al Piccolo de Mil¨¤. Forma part de l'ess¨¨ncia del Lliure, que hi hagi gent que se l'estimi i que l'odi?. El teatre catal¨¤ no s'ent¨¦n sense el Lliure i aix¨° de vegades ha molestat. Estatut¨¤riament ¨¦s una fundaci¨® privada amb vocaci¨® de teatre p¨²blic, que significa que gestionem nosaltres per¨° que rep aportacions de diverses institucions. Aix¨° es tradueix en la manera de comportar-nos. Avui dia, el 2019, hem de ser exemplars. Estar en sintonia perfecta amb el que la societat exigeix d'una fundaci¨® de les nostres caracter¨ªstiques. Hem de respondre sempre com a instituci¨® i no de manera personal. I oferir transpar¨¨ncia m¨¤xima, no hi pot haver cap dubte.

P. Qu¨¨ opina del sou de Pasqual?

R. Estava per sota del nivell europeu i no suposava cap il¡¤legalitat, per¨° era ¨¨ticament reprovable per la situaci¨® econ¨°mica que viv¨ªem aqu¨ª, aquests 250.000 euros del 2013, l'any de l'ERO...

P. Creu que Pasqual va fer alguna cosa impr¨°pia en l'assumpte d'Andrea Ros?

R. He treballat amb tots dos i puc dir coses bones i dolentes dels dos. Pasqual hi posa molta passi¨® i l'Andrea tamb¨¦. Puc imaginar la situaci¨®. I ¨¦s una cosa que ara mateix no es podria permetre. Ara b¨¦, cap creador ha d'entrar amb por en una sala d'assaig, per¨° hi insisteixo, hi ha situacions que no s'han de permetre. Potser no es va saber parar a temps.

P. Tornaran a treballar al Lliure?

R.?L'Andrea de moment no, Pasqual tampoc. Per¨° aquesta casa no ha censurat mai ni censura. Pasqual t¨¦ una muntanya per muntar el teatre Soho a M¨¤laga i vindr¨¤ al Romea amb N¨²ria Espert i Lorca. No me l'imagino no tornant a dirigir aqu¨ª.

P. Vol preservar la llegenda, el llegat diguem-ne espiritual del Lliure?

R. No crec que sigui q¨¹esti¨® del que jo vulgui. Jo vaig guanyar un concurs per dirigir el teatre amb un programa que ¨¦s el que haig de complir. Dit aix¨°, ¨¦s obvi que vinc d'on vinc, he treballat amb Pasqual, ho porto en vena i jo soc aix¨°. He treballat aqu¨ª, no vinc de Par¨ªs. El meu programa preveu la continu?tat i escoltar el present. Amb mi el Lliure ¨¦s el mateix piano amb tecles afegides i tocant una altra cosa. Sobre la tradici¨®, m'acullo a la definici¨® de Mahler, que ¨¦s la transmissi¨® del foc i no la veneraci¨® de les cendres.

P. Se li ha criticat que a la programaci¨® que ha ofert de la temporada hi falten les figures del Lliure de sempre. Els Jordi Bosch, Emma Vilarasau, Andreu Benito...

R. Vindran. La programaci¨® del primer semestre presentada era una declaraci¨® d'intencions. Responia tamb¨¦ a una sostenibilitat econ¨°mica. Jo no va arribar en una situaci¨® normal, els pressupostos ja estan tocats. Pasqual feia els seus c¨¤lculs i no estava previst que marx¨¦s. Si normalment et queda un 43% del pressupost per arrencar la temporada jo estic per sota del 20%. Haig de reorganitzar els recursos. Jo tamb¨¦ vull veure actors i actrius que han desenvolupat la seva carrera aqu¨ª. Per al segon semestre projectem unes Tres germanes, de Tx¨¦khov, dirigides per Julio Manrique, aix¨ª que tranquils. Alguns abonats desconfien de la programaci¨® perqu¨¨ veuen coses que desconeixen, per¨° hi han de confiar. Que recordin que el Lliure va fer en els seus inicis Leonci i Lena, que ning¨² sabia qu¨¨ era, i la gent hi anava.

P. Pasqual era partidari inicialment de tancar el teatre de Gr¨¤cia, i vost¨¨?

R. Pots no ser nost¨¤lgic com ell, per¨° al Lliure de Gr¨¤cia ¨¦s on batega tot, jo el defenso, i a m¨¦s ¨¦s patrimoni de la fundaci¨® privada. Si la cosa va malament, sempre podem tornar all¨¤.

P. Com va amb les institucions p¨²bliques?

R. Al principi una mica a l'expectativa, a veure qu¨¨ ¨¦s aix¨° que els venia. Ara hi ha bona comunicaci¨®. Sempre a l'espera de les eleccions. Torno a insistir que necessitem estabilitat.

P. S'ha sentit menystingut?

R. No, ni per la professi¨® ni pels pol¨ªtics. Tampoc ho permetria. Una altra cosa ¨¦s el que puguin pensar.

P. S'aturar¨¤ el Lliure quan surti la sent¨¨ncia del proc¨¦s?

R. En principi no. Com a reflex de la societat, al Lliure hi ha molts colors i sensibilitats i si molta gent de la casa para, haurem de parar. Per¨° com a instituci¨® cultural no anir¨¤ a la vaga.