Falcones: ¡°Dedico el llibre als malalts i als qui els suporten, que s¨®n els que els estimen¡±

Al frontis d¡¯El pintor d¡¯¨¤nimes, l¡¯autor dedica el llibre als malalts de c¨¤ncer i als que han de ¡°cuidar-los i aguantar-los¡±. Falcones va ser diagnosticat de la malaltia durant el proc¨¦s d¡¯escriptura, que va compaginar amb els durs tractaments i les seves seq¨¹eles. Ens vam veure fa un parell de setmanes als salons d¡¯un lux¨®s hotel de Madrid. Tot i con¨¨ixer les seves circumst¨¤ncies, xoca de primeres el seu aspecte, bastant m¨¦s fr¨¤gil que a les fotos; i la seva veu, bastant m¨¦s reposada que la usualment entusiasta xerrameca pr¨°pia de l¡¯autor en promoci¨®. Potser ¨¦s que la bossa i la vida adquireixen una altra dimensi¨® en el seu cas.

Ildefonso Falcones: amb aquest nom, un est¨¤ predestinat a una cosa ¨¨pica. O l¨ªrica.

Estava predestinat a patir-lo. ?s pitjor: em dic Ildefonso Mar¨ªa Falcones de Sierra. El professor deia el meu nom i els companys em miraven malament. A partir d¡¯all¨¤, la meva vida ha estat intentar triomfar.

Des de la seva tendra infantesa?

B¨¦, vaig ser esportista, genet, i all¨¤ volia ser el primer. El segon ¨¦s el primer perdedor. Despr¨¦s, com a advocat, has de guanyar plets, sent¨¨ncies. Tot aix¨° ¨¦s tenir ¨¨xit, triomfar.

Ho va aconseguir? Triomfar, vull dir.

B¨¦, ara el que pretenc ¨¦s arribar al p¨²blic m¨¦s ampli possible. Aix¨° ¨¦s l¡¯¨¨xit en la novel¡¤la.

Aix¨° diuen tots els best-sellers.

Espavilat

Aix¨ª, com molts dels seus personatges, es veu Ildefonso Falcones (Barcelona, 60 anys), venedor de deu milions de llibres des de L¡¯esgl¨¦sia del mar. Ara presenta El pintor d¡¯¨¤nimes (Grijalbo), un relat ambientat a la Barcelona modernista. Hisenda li reclama ¡°injustament¡± 4,5 milions d¡¯euros. Per¨° ara la seva principal batalla ¨¦s contra el c¨¤ncer.

?s que continuo volent ser un best-seller, tot i que encara hi ha gent que em pregunta si no vull ser literari abans que comercial.

Creu que el que ¨¦s literari no pot ser comercial, i viceversa?

N¡¯hi ha, per¨° generalment cal recon¨¨ixer que no ¨¦s aix¨ª. M¡¯agradaria recon¨¨ixer-m¡¯hi en els dos, per¨° prefereixo continuar reconeixent-me com a comercial. Nom¨¦s pretenc divertir la gent. La meva novel¡¤la ¨¦s purament d¡¯amor, passi¨® i emocions. No intento ensenyar res a ning¨², ni donar lli?ons, ni transcendir. Sents alguns autors que diuen que cal ensenyar la gent a llegir, i aix¨° em fa posar els p¨¨ls de punta.

Potser els seus llibres els hi fan posar a ells. Nota la mirada de superioritat dels literats?

Noto que em trepitgen el cap, si poden. Alguns em miren des de l¡¯altura de D¨¦u, per¨° estic encantat. Que segueixin, no em preocupa.

Barcelona ¨¦s un personatge m¨¦s de la seva novel¡¤la. Qu¨¨ t¨¦ de musa per a vost¨¨?

Barcelona, fins al moment en qu¨¨ la crisi i l¡¯enquistament de la societat ¨¦s tan greu, oferia una universalitat fant¨¤stica per a una novel¡¤la. L¡¯¨¨poca del modernisme que hi retrato, per exemple, ¨¦s fascinant.

Sempre barreja epopeies personals i col¡¤lectives.

Cal enlla?ar-les. El context, sobretot a les meves novel¡¤les, que s¨®n hist¨°riques, ¨¦s molt important, perqu¨¨ aconsegueix traslladar el lector a aquella ¨¨poca, i els personatges s¨®n els que aconsegueixen que reconegui passions universals. Per aix¨° s¨®n fonamentals els editors, que veuen la novel¡¤la des de fora i t¡¯avisen si et passes o no arribes.

Els fa cas?

Per descomptat, s¨®n professionals. En tres anys d¡¯escriure una novel¡¤la, de vegades, perds una mica el nord. Un personatge no actuava aix¨ª fa 100 p¨¤gines. O se te¡¯n va la m¨¤ donant m¨¦s informaci¨® de la necess¨¤ria. Llavors, la meva editora em renya i gaireb¨¦ sempre t¨¦ ra¨®. Ens barallem molt¨ªssim, per¨° ¨¦s molt interessant.

Va deixar la seva carrera d¡¯advocat per escriure. Tenia matal¨¤s?

Mai no he tingut matal¨¤s. La meva fam¨ªlia era burgesa per¨° el meu pare va morir quan tenia 16 anys i vaig treballar en un bingo per pagar-me la carrera. Sempre he estat a la corda fluixa. Ara ¨¦s quan m¨¦s es mou. A baix hi ha l¡¯abisme i has d¡¯estar agafat de peus i mans. Com es troba? B¨¦, lluitant. L¡¯important ¨¦s que hi hagi possibilitat de lluitar.

Per qu¨¨ ha fet p¨²blica la seva malaltia al seu propi llibre?

Primer, perqu¨¨ ¨¦s una realitat que t¡¯impacta. Escriure la novel¡¤la en aquest estat ¨¦s complicat i quan acabes dius, ¡°ostres ho he aconseguit¡±. ?s un ¨¨xit. Aconsegueixes triomfar sobre la malaltia, sobre la debilitat, sobre la desesperaci¨®, sobretot.

Sobre la por?

Sobre una por i una exasperaci¨® tremendes. Entra una variable a la teva vida, que ¨¦s la mort. Saps que et pots morir sa, per¨° ¨¦s aix¨° els passa als altres. Malalt, panses a tenir-la present i, de vegades, som injustos amb els que ens envolten. Incloem en la nostra pena i sofriment els que ens volen ajudar. Per aix¨° dedico el llibre als malalts i a qui els suporten, que s¨®n els qui els estimen.

Fa mal la ll¨¤stima dels altres?

En alguns, s¨ª. Que una persona es compadeixi de tu no ¨¦s humiliant. ?s comprensible i normal, per¨° preferiria una altra actitud.

Quina actitud l¡¯ajuda?

La normalitat, la d¡¯aqu¨ª no passa res, l¡¯humor. L¡¯altre dia, uns amics preguntaven a la meva dona com estava, i ella els va contestar: t¨¦ met¨¤stasi, per¨° ¨¦s genial. Aquesta normalitat i humor.

Qu¨¨ ¨¦s el futur, ara?

El futur, estant malalt, ¨¦s avui. I dem¨¤. Els terminis es dilueixen. Quan tens fills, sobretot, has de pensar a llarg termini: qu¨¨ faran, on arribaran. Tots aquells terminis se¡¯t van descomponent. El dia 14 m¡¯operen, tinc dues setmanes davant meu.