Pol¨¨mic premi Nobel

La concessi¨® d¡¯un dels dos premis Nobel de Literatura d¡¯enguany, atorgat a Peter Handke, ha despertat una allau de cr¨ªtiques per part d¡¯una llarga colla d¡¯escriptors, homes de lletres i intel¡¤lectuals d¡¯arreu del m¨®n, especialment d¡¯Europa. Entre els que han posat el crit al cel figuren Salman Rushdie ¡ªque va qualificar d¡¯¡°idiota¡± l¡¯escriptor austr¨ªac, cosa que etimol¨°gicament nom¨¦s vol dir ¡°home privat o particular¡±, Joyce Carol Oates o el soci¨°leg Slavoj Zizek.

Durant la darrera guerra dels Balcans, Handke es va alinear amb S¨¨rbia ¡ªque era la pot¨¨ncia dominant, com es va demostrar al llarg d¡¯aquella contesa¡ª, va escriure en defensa dels serbis una s¨¨rie d¡¯articles molt di¨¤fans, i, no content amb aix¨°, va assistir a l¡¯enterrament de Slobodan Milosevic ¡ªacusat pel tribunal de l¡¯Haia de crims de guerra¡ª, mort en estranyes circumst¨¤ncies durant el proc¨¦s judicial. Per aix¨° han al?at la veu, igualment, els damnificats per la matan?a de Srebenica, per la qual ja ha estat condemnat a cadena perp¨¨tua un dels comandants serbis amb m¨¦s responsabilitat, Ratko Mladic. Els c¨¤rrecs presentats contra ell, que es van fer extensius al president, inclo?en la figura del genocidi.

Se senten veus en defensa de Handke que afirmen que el Nobel que li han concedit no ho ¨¦s de la pau, sin¨® de literatura, i que una cosa ¨¦s la qualitat liter¨¤ria de l¡¯obra d¡¯un escriptor, i una altra les seves opinions pol¨ªtiques. Per¨° hi ha determinades opinions pol¨ªtiques, com sap tothom en aquesta Espanya tan carregada de franquistes irreductibles, que fan planar una sospita molt fonamentada sobre la categoria moral d¡¯una persona: aquest ¨¦s el cas de Handke.

Fins al segle XVIII va ser rar que els homes de lletres es pronunciessin p¨²blicament sobre q¨¹estions pol¨ªtiques: hi ha, aix¨° s¨ª, els precedents de Dante, que es va haver d¡¯exiliar, i els de Maquiavel o Coluccio Salutati, ja en plena ¨¨poca humanista: tots florentins. A Giordano Bruno el van cremar. Al Segle de les Llums, els savants i els philosophes van comen?ar a prendre partit per determinades causes, com va passar amb Voltaire ¡ªque les autoritats franceses van enviar a la Bastilla¡ª, i amb bona part dels enciclopedistes. I aix¨ª va succeir tamb¨¦ durant els segles XIX i XX.

Per¨° no tothom va ser un Zola o un Proust, per exemple, defensors de Dreyfus en aquell cas fam¨®s que va dividir la societat francesa. Thomas Mann va coquetejar amb la idea d¡¯una Alemanya imperial durant la guerra de 1914 ¡ªdespr¨¦s va execrar Hitler, ¨¦s cert¡ª; Sartre va defensar l¡¯estalinisme fins gaireb¨¦ el final de la seva vida ¡ªno Camus, que no tenia res de dogm¨¤tic, i que va rebre el Nobel, com Sartre, premi que aquest va rebutjar, per¨° del qual va demanar l¡¯import econ¨°mic al cap d¡¯un temps¡ª; Claudel i Val¨¦ry, tamb¨¦ a Fran?a, van posar-se al costat del mariscal P¨¦tain, que equivalia a posar-se al costat dels invasors alemanys; Bertrand Russell, per contra, sempre va estar contra totes les guerres, en especial la del Vietnam, i contra totes les injust¨ªcies. Orwell va venir a Espanya, com milers de voluntaris internacionals, a defensar la causa de la Rep¨²blica.

I qu¨¨ em direu del cas espanyol? Unamuno va criticar severament Primo de Rivera, i aquest el va enviar a l¡¯exili, a Fuerteventura; despr¨¦s va exultar la Segona Rep¨²blica, per¨°, veient que les coses no anaven com havia suposat, va desdir-se i va aprovar l¡¯al?ament del general Franco; despr¨¦s, en veure que aquell r¨¨gim, tan assass¨ª com el de Milosevic, matava una colla d¡¯amics seus molt innocents, va criticar el r¨¨gim militar al paranimf de Salamanca, el van desposseir per segona vegada del c¨¤rrec de rector de la universitat, i va quedar-se casa durant els escassos mesos que encara va viure. No van ser falangistes, afiliats al SEU ¡ªel sindicat franquista d¡¯estudiants¡ª, un Aranguren o un Valverde? S¨ª, ho van ser. Despr¨¦s van veure com anaven les coses, com tanta altra gent, i van convertir-se en uns dem¨°crates, comunistes i tot, de qualitat. Gunther Grass, a Alemanya, va ser de les joventuts hitlerianes ¡ª¨¦s clar que aix¨°, als anys anteriors al III Reich, era quasi tan innocent com ser miny¨® de muntanya¡ª i despr¨¦s va detestar el nazisme. C¨¦line ¨¦s com l¡¯op¨°sit de Paul Celan: l¡¯un antisemita ferotge, l¡¯altre un dels grans delators de la barb¨¤rie nazi, per¨° tots dos enormes valors literaris. Borges va ¡°confraternitzar¡± amb Pinochet tot acceptant un doctorat honoris causa en un Xile sotm¨¨s a la tirania.

La llista de les persones que han tingut determinades idees pol¨ªtiques ¡ªd¡¯un signe o del signe contrari¡ª i que han fet una obra valuosa seria interminable: ¨¦s com si l¡¯element est¨¨tic i l¡¯element moral no haguessin d¡¯anar per for?a de bracet. Per¨° sempre ser¨¤ molt respectable l¡¯actitud d¡¯aquells que, per aquesta mena de raons, decideixen no llegir mai m¨¦s ni una p¨¤gina d¡¯un o altre escriptor involucrat en causes pol¨ªtiques i morals que no comparteixen.