Handke, Nobel

La concessi¨® del premi Nobel a Peter Handke ha tornat a obrir una de les falles que esquerda una pila de discussions liter¨¤ries: la relaci¨® entre els posicionaments ideol¨°gics dels autors i l¡¯excel¡¤l¨¨ncia est¨¨tica de la seva obra. Com ja haureu anat llegint aquests dies, a Handke se li retreu la posici¨® que va adoptar al llarg de la Guerra dels Balcans, en la qual va caure sempre del costat de S¨¨rbia fins i tot quan S¨¨rbia va ser responsable del genocidi m¨¦s massiu que, fins al moment, havia tingut lloc a Europa des de la Segona Guerra Mundial. M¨¦s de vuit mil persones, dones i nens inclosos, van ser massacrats a Srebrenica, que havia estat declarada ¡°¨¤rea segura¡± per part de l¡¯OTAN i que vigilaven centenars de cascos blaus, per part de l¡¯Ex¨¨rcit de la Rep¨²blica S¨¨rbia. Que el mar? del 2006 Peter Handke assist¨ªs a l¡¯enterrament de Slobodan Milosevic va suposar un esc¨¤ndol maj¨²scul, que va acabar en el rebuig del premi Heine que li havia concedit la ciutat de D¨¹sseldorf. Despr¨¦s s¡¯hi sumen declaracions de tota mena, que encara empitjoren el retrat de Handke, des dels textos que publica sobre el cas (Un viatge d¡¯hivern als rius Danubi, Save, Mor¨¤via i Drina, i Just¨ªcia per a S¨¨rbia, del 1995 i 1996 respectivament), on una bona colla de lectors, cr¨ªtics i intel¡¤lectuals van trobar una negaci¨® indirecta del genocidi, fins a la comparaci¨® dels serbis amb els jueus a Auschwitz, durant els bombardejos de 1999, que va excusar apel¡¤lant al seu franc¨¨s deficient.

Handke no ¨¦s el primer autor can¨°nic les idees pol¨ªtiques del qual poden resultar inc¨°modes, per dir-ho suaument. Davant d¡¯aix¨°, el consol cl¨¤ssic acostuma a passar per separar autor d¡¯obra, abandonar l¡¯autor a la brevetat de la carn, i abra?ar la bellesa de les p¨¤gines escrites. I no hi falta ra¨®: la ideologia de l¡¯autor no coincideix necess¨¤riament amb la de l¡¯obra, i condemnar la segona per la primera ¨¦s un error. D¡¯altra banda, sempre m¡¯ha semblat que aquest tall entre autor i obra t¨¦ alguna cosa de consol r¨¤pid, i delata una certa diluci¨® del que demanem a la literatura. Una certa exemplaritat, potser. O la capacitat d¡¯influir estructuralment en el m¨®n. Aqu¨ª, a sobre, s¡¯hi ha de sumar l¡¯exemplaritat que carrega un Nobel, que presenta el premiat com alg¨² tocat per una qualitat mod¨¨lica. Premiar Handke, fins a cert punt, ¨¦s validar-lo; definir els l¨ªmits d¡¯aquesta validaci¨® ¨¦s el problema.

Elias Canetti, en una confer¨¨ncia sobre l¡¯ofici de l¡¯escriptor, evocava la figura d¡¯un jove poeta que estava conven?ut que, si era vertaderament un poeta, hauria hagut d¡¯evitar la guerra. Les vegades que he citat aquest passatge (a classe, on fos), sempre hi hagut alg¨² que reia, amb una certa sufici¨¨ncia, davant de la ingenu?tat de la demanda. Com m¨¦s va, m¨¦s penso que, en aquesta rialla, hi ha alguna veritat fumuda sobre el lloc en qu¨¨ hem situat la literatura. Si ¨¦s el lloc des del qual ha decidit l¡¯Acad¨¨mia Sueca, es veur¨¤, potser, m¨¦s endavant.