Qu¨¨ se n¡¯ha fet de la noia m¨¦s guapa de COU?

Venint d¡¯un batxillerat en una escola religiosa, amb educaci¨® segregada (nom¨¦s xicots, esclar), formaci¨® de l¡¯esperit nacional, primers divendres, Domund, etc¨¨tera, fer COU el curs 1974-75 a la molt liberal i mixta acad¨¨mia Wellthon, al capdamunt del carrer Aribau de Barcelona, on es van ajuntar alguns dels pitjors elements, m¨¦s entremaliats, estilosos, progres, ¡®pijos¡¯ i m¨¦s divertits de cada casa aquell temps, em va suposar un canvi inexplicable. El primer dia em vaig posar dret com un pal quan el professor va entrar a l¡¯aula, fet que va provocar l¡¯alegria i la riota de tota la classe, fins i tot del mateix mestre, aleshores Gerard Jacas, que ens feia llengua, filosofia i literatura. Jacas, escriptor, poeta, home molt comprom¨¨s pol¨ªticament amb l¡¯esquerra de veritat d¡¯aquells temps del franquisme tard¨¤, i una de les persones que m¨¦s m¡¯han influ?t a la vida, ens descobriria aquest inoblidable curs, digne d¡¯El club dels poetes morts, tot, per¨° amb ¡®tot¡¯ vull dir ¡®tot¡¯: dels presocr¨¤tics a la semiologia, passant per l¡¯existencialisme, l¡¯estructuralisme, Alberti, Neruda, Miguel Hern¨¢ndez i Le¨®n Felipe ¨C¡°Marinero¡±, citava normalment, i a mi m¡¯agradava pensar que es dirigia directament a mi, ¡°t¨² tienes una estrella en el bolsillo/ ?Drop a star!¡±. No s¨¦ qu¨¨ se n¡¯ha fet de Jacas. Aleshores deien que formava part d¡¯un grup anarquista i que havien trobat pistoles desmuntades als testos de la terrassa de casa seva, per¨° sigui on sigui, li envio una salutaci¨® des d¡¯aqu¨ª, amb tot el meu etern agra?ment, tot i que, ben pensat, em vaig mer¨¨ixer m¨¦s que un ¡°B¨¦¡± a la nota final de filosofia, gr¨¤cies el meu fulgurant recorregut: des de creure¡¯m que L¨¦vi-Strauss eren nom¨¦s uns texans fins a llegir-me apassionadament El totemismo en la actualidad.

A l¡¯altre extrem de la meva experi¨¨ncia a la Wellthon, per¨° no menys extraordin¨¤ria, hi havia Mercedes Udaeta. Companya de classe superrossa, era coneguda com la m¨¦s guapa de COU A de lletres (el meu), tot i que aquesta condici¨® podia ser ampliada, sense cap mena de dubte, a la resta dels cursos, a la Wellthon sencera, i ja que hi som, a tota la ciutat i voltants, que llavors arribaven fins al Pach¨¢ de Sitges i el Crac¡¯s de Caldetes. Es dona el cas que jo, en una altra vida molt anterior a la meva atribolada adolesc¨¨ncia, ja havia conegut la Mercedes. Filla del doctor Udaeta, que era amic dels meus pares, hav¨ªem estudiat junts quan ¨¦rem petits, dels 5 als 8 anys, al Col¡¤legi Norma del passeig de Gr¨¤cia. En retrobar-me amb ella a la Wellthon (mentrestant ella havia anat a les Teresianes i s¡¯havia convertit en una preciositat), amb prou feines vaig poder recordar-li, entrebancant-me, com li estirava les trenes i li desordenava, per fer-la enrabiar, la capsa de llapis Caran d¡¯Ache. Que a la classe hi hagu¨¦s noies, i algunes de tan notables com Margarita Cuxart, Liliana Guerin, Sylvana Mestre, Eleonora Furlan o Pepa Mollfulleda, era la repera, per¨° que a m¨¦s hi hagu¨¦s la Mercedes, va convertir aquell COU, amb totes les seves revelacions i aprenentatges del cor i la ment, en una veritable Arc¨¤dia. Per descomptat la compet¨¨ncia era dur¨ªssima. Hi havia nois molts m¨¦s guapos i desperts que jo, com Alberto Freixas i Javier Richard, i com que, a m¨¦s, tenien Vespes, anaven a la moda (moda Gatsby, pantalons de pinces, tirants, camisa sense coll) i estaven menys concentrats en la fenomenologia i els poetes, perqu¨¨ lligaven m¨¦s. En realitat, el meu m¨¤xim acostament a Mercedes Udaeta va ser firmar junts un treball d¡¯hist¨°ria que vaig fer jo sol perqu¨¨ ella, nom¨¦s calia veure-la, tenia coses molt m¨¦s importants per fer. El curs va anar passant, la professora de franc¨¨s es va embolicar amb un alumne (Luis ?lvarez, discj¨°quei a l¡¯Aranya a les hores lliures), a mi em van votar delegat de classe, i va arribar la selectivitat i tamb¨¦ la desbandada.

Al cap de 44 anys he tornat a veure Mercedes Udaeta. Em va arribar a la redacci¨® un llibre seu i vam quedar per comentar-lo. Jo hi vaig anar amb ganes de saber qu¨¨ se n¡¯havia fet i per reactivar la nost¨¤lgia d¡¯aquell any tan decisiu com lluny¨¤. Pr¨¨viament em vaig llegir el llibre, la qual cosa em va permetre descobrir els inesperats rumbs que ha agafat la vida de la meva excompanya de pupitre. Ha passat per un proc¨¦s de desvetllament, tal com ella l¡¯anomena, s¡¯ha relacionat amb grans mestres budistes tibetans, n¡¯ha apr¨¨s, i ha desenvolupat el seu propi m¨¨tode d¡¯alliberament i curaci¨® espiritual. A mi, que vinc d¡¯una tradici¨® diferent en qu¨¨ el meu lama favorit continua sent Lobsang Rampa i els meus mestres del Tibet els aventurers Alexandra David-N¨¦el, Francis Younghusband, Michael Harrer (que, per cert, va desemmascarar el murri Lobsang) i Michel Peissel, tot aix¨° em queda molt lluny, tot i que cadasc¨² s¡¯ho sap. A M¨¦todo Tagdrol (Ediciones Dharma) la Mercedes hi explica els beneficis que comporta el contacte amb una s¨¨rie d¡¯objectes sagrats, rel¨ªquies, que ha anat reunint, alguns els ha rebut fins i tot del Dalai-Lama. Durant la trobada, ens mov¨ªem en realitats separades. Ella intentava explicar-me amb una paci¨¨ncia infinita i encant el seu sistema, karma i txakres inclosos, i jo obsessionat per parlar de COU.

La vida de Mercedes ha estat complicada. Ho explica a la primera part del seu llibre, que ¨¦s molt sincera i autocr¨ªtica i a mi m¡¯ha descobert el revers fosc d¡¯aquella lluminosa i brillant joveneta que vaig con¨¨ixer amb 18 anys. Em va sorprendre ¨Ctenint en compte la poca atenci¨® que parava a les classes de literatura¨C veure que el seu llibre arrenca amb ecos de Tolst¨®i: ¡°No hi ha ni una sola fam¨ªlia que no sigui complexa. En moltes s¡¯hi amaga la por, la inseguretat, la r¨¤bia, la falta de consci¨¨ncia i connexi¨® amb l¡¯¨¦sser.¡± Escriu que la seva experi¨¨ncia familiar va ser terrible i que li va produir una profunda solitud i la va deixar emocionalment tocada. Apunta que la relaci¨® amb la seva mare era dolenta i la seva infantesa, infeli?. Quina ll¨¤stima no haver-la pogut ajudar aquells anys de Caran d¡¯Ache, per¨° jo tamb¨¦ tenia les meves coses. Despr¨¦s, diu, va ser una persona del tot ¡°convencional¡±, interessada en els nois (no en tots, en dono fe) i en si mateixa, falta de base. ¡°Als 17 anys me¡¯n vaig anar de casa i vaig comen?ar el meu cam¨ª d¡¯errors fins que vaig con¨¨ixer el lama Zapoa Rimpoch¨¦, el mestre que em va salvar la vida.¡± En el nucli de la seva infelicitat hi havia la relaci¨® amb el seu primer marit, amb qui va viure 12 anys despr¨¦s de fugir de la seva fam¨ªlia a Eivissa. I en el de la seva recuperaci¨® i redirecci¨®, una paraula: compassi¨®.

La trobada, al bar de la biblioteca de Lesseps que queda a prop del centre que dirigeix i on aplica el seu m¨¨tode (dels antics bars del voltant de la Wellthon no en queda ni un), no va tenir cap dramatisme. Ella va demanar un te i jo un cacaolat i un d¨°nut. Me la vaig escoltar mentre explicava com alg¨² es pot desprendre de la por i la r¨¤bia i dissipar la foscor dels records dolorosos i els traumes del passat. ¡°Quan pots posar nom al que t¡¯ha passat ho pots resoldre¡±. Jo per part meva li vaig parlar d¡¯aquells dies remots, dels meus descobriments i il¡¤lusions i del que havia fet amb els generosos dons que aquell COU va vessar sobre nosaltres. ¡°En saps¡±, em va recon¨¨ixer ella. ¡°No recordo gaireb¨¦ res de llavors¡±. M¨¦s tard va viure un temps amb Alberto Freixas, que va tenir una mort tr¨¤gica. Va estudiar Arts i Oficis. I no va deixar de preguntar-me per Javier Richard, cosa que em va causar una absurda gelosia retroactiva de 44 anys. Alguna cosa devia llegir en la meva expressi¨® contrita perqu¨¨ va dir: ¡°La gent ¨¦s molt desgraciada i m¨¦s a l¡¯octubre¡±. Per¨° encara m¡¯esperava una revelaci¨® m¨¦s dolorosa: no es recordava gens de mi, m¡¯ho va confessar. I jo que fins i tot li havia posat el seu malnom, Mus, al meu gat. Va observar amb un somriure la meva ganyota pretesament a l¡¯estil Bogart, mastegant el d¨°nut com si fossin gla?ons. ¡°No val per res el que vas ser, sin¨® el que ets ara¡±, va sentenciar. I la tarda no havia caigut mai sobre dues persones tan diferents i distants.