La ciutat que porten al cor

Barcelona ¨¦s la segona ciutat m¨¦s poblada d¡¯Espanya i la desena d¡¯Europa. Quan hi van arribar els meus besavis, entre finals del segle XIX i principis del XX, a la ciutat hi vivien mig mili¨® de persones. Avui, els residents de la urbs s¨®n 1,6 milions i els de tota l¡¯¨¤rea metropolitana superen els tres milions. Amb un PIB per c¨¤pita de 37.100 euros, la comarca del Barcelon¨¨s, de la qual formen part cinc grans ciutats tan enganxades entre si que semblen siameses, ¨¦s una de les m¨¦s riques d¡¯Europa. El seu producte interior brut per habitant supera la mitjana europea (30.860 euros). El que vull dir ¨¦s que Barcelona no sembla, en principi i per motius de benestar, llibertats, educaci¨® o capacitat de generar riquesa, el lloc propici per a la revolta, per sortir a cremar-ho tot. I s¨®n tantes les identitats d¡¯aquesta ciutat que costa distingir les p¨¤tries dels qui fan cua al metro o demanen hora a l¡¯ambulatori.

Sempre he pensat, des de petita, que vivia en un lloc privilegiat. No, la meva fam¨ªlia no formava part de l¡¯alta burgesia. Uns eren petits fabricants del Poblenou, dels que vivien a les seves cases f¨¤brica, dedicats a soldar metalls des que sortia el sol. Uns altres, comerciants disposats a sobreviure als temps. Tots dos grups familiars i professionals van sobreviure, amb algunes baixes, a tot: a la guerra (mantenint les f¨¤briques obertes), a la postguerra i a la fam, al tancament del comer? tradicional (el seu) i a l¡¯arribada dels turistes. Van vendre llavors les seves f¨¤briques i tallers, que es van convertir en garatges per a camions, i es van desfer de les botigues de teles; van assumir que, venent xeviot al metre, no els quedava marge. Els seus fills van obrir bars i apartaments al Castelldefels dels seixanta, i van servir copes als turistes alemanys, els van netejar les habitacions. Sempre en fam¨ªlia, sense subvencions, sense queixes. Alguns van prosperar, altres menys. Jo els observava, espantada de tantes anades i vingudes, buscant un lloc tranquil on amagar-me a no fer res. Per¨° els diumenges, quan els meus avis em portaven a la pla?a Catalunya, al teatre o a veure passar les Golondrinas davant de l¡¯est¨¤tua de Colom, sempre vaig notar en aquells senyors i senyores de Barcelona l¡¯alegria d¡¯estar vius, d¡¯aprendre. Ells em van ensenyar tot el que era important. Hi havia tantes coses per veure, escoltar i llegir! A cap se li va passar pel cap ¨Cni durant els bombardejos de la Guerra Civil¨C fugir o tancar els seus tallers.

Barcelona era la ciutat del seu cor. ?s tamb¨¦ la meva. Per aix¨° entenc que continu? venint gent de tot arreu. I tot i que ara ja no tenim f¨¤briques ¨Cel 2018 el nostre sector industrial va tenir creixement negatiu del -0,4%¨C continua augmentant el sector serveis. La nostra poblaci¨® no disminueix de manera significativa si comparem s¨¨ries estad¨ªstiques llargues. Hi ha per¨ªodes buits, amb caigudes, provocats per les guerres o les crisis econ¨°miques, per¨° ni tan sols la p¨ªndola o l¡¯augment del treball de les dones ¨Csigne inequ¨ªvoc de prosperitat social i cultural¨C han impedit que mantingu¨¦ssim la poblaci¨® dins de xifres estables. Venen. Continuen venint. Per aix¨° parlar avui d¡¯una identitat, de nom¨¦s una, en una megaciutat com la nostra ¨¦s impossible.

¡°Que no se n¡¯assabenta, senyora?¡± ¡°Que es tracta d¡¯Espanya, dels feixistes espanyols, d¡¯una sent¨¨ncia injusta?¡± ¡°Que ho tornarem a fer¡±... Els escolto, les seves veus em brunzeixen a les orelles, mentre continuo teclejant i revisant les p¨¤gines d¡¯estad¨ªstiques de l¡¯Inem, de l¡¯Idescat, de la Uni¨® Europea. La comparaci¨® ¨¦s tossuda. No hi ha motiu per a una revoluci¨® independentista, anarquista o antisistema; ni tan sols hi ha anarquistes, per aix¨° venen de pa?sos com It¨¤lia, que s¡¯ha especialitzat en la guerrilla urbana. Una Europa curiosa, la del benestar.

No vull banalitzar el que ha passat. Quan vaig veure que homes i dones irats treien amb pics i pales les llambordes de la Via Laietana, aquella avinguda que va iniciar la modernitat urban¨ªstica a la meva ciutat, em van venir ganes de bufetejar aquells joves plens d¡¯adrenalina. Fins i tot vaig passar per davant d¡¯un contenidor cremat i ni tan sols vaig poder insultar la parelleta que s¡¯hi feia un selfie. Vaig tornar a casa, caminant, respirant fondo, perqu¨¨ m¨¦s que en p¨¤tries crec en aquesta ciutat que es lleva cada dia disposada a seguir endavant. I m¡¯he adonat que som molts els barcelonins que li volem demanar al Govern de Catalunya que, abans d¡¯organitzar noves marxes sobre Barcelona, miri al seu voltant, ens intenti veure. No som independentistes. Ni feixistes. Volem que es respecti la Constituci¨® i som igual de pac¨ªfics que les fam¨ªlies que van venir des d¡¯altres llocs ¨Chi tenen tot el dret¨C a dir-nos que volen la independ¨¨ncia. Deixeu estar els Tsunamis i expliqueu els vostres objectius al Parlament catal¨¤. Discutiu amb la resta de representants, no els menystingueu amb resolucions que nom¨¦s busquen desafiar l¡¯Estat espanyol. Necessitem que torni la pol¨ªtica. Convoqueu eleccions. Aquest pa¨ªs necessita un president i un govern que manin, que ens vegin a tots.