Paraules carregades de futur

Les moltes an¨¤lisis jur¨ªdiques sobre la sent¨¨ncia que ha condemnat els l¨ªders independentistes publicades aquests dies, en la premsa d¡¯¨¤mbit estatal i catal¨¤, que ofereixen visions molt diferents de la resoluci¨® finalment presa pel Tribunal Suprem, coincideixen en un punt. M¨¦s enll¨¤ de si es considera correcta l¡¯aplicaci¨® del delicte de sedici¨®, aix¨ª com les penes que van associades a la sent¨¨ncia, molts consideren que les decisions judicials que s¡¯han pres respecte a Carme Forcadell semblen excessives. B¨¤sicament perqu¨¨ el mateix judici s¡¯ha encarregat de demostrar que ella no va estar present en moltes de les reunions en qu¨¨ es van prendre decisions que finalment han portat la Fiscalia a voler fer seure al banc dels acusats els pol¨ªtics independentistes. Aix¨° podria donar lloc a moltes consideracions al voltant de les din¨¤miques de funcionament de les relacions entre els dirigents pol¨ªtics favorables a la independ¨¨ncia que van protagonitzar els infaustos fets del setembre i de l¡¯octubre. I el retrat, em temo, no seria gaire afalagador.

Carme Forcadell, la presidenta de l¡¯ANC que va convertir aquella organitzaci¨® en molt poderosa (quantitativament i qualitativament) i que en el moment m¨¦s ¨¤lgid (i tamb¨¦ menys comprom¨¨s i dif¨ªcil, tot sigui dit) del proc¨¦s exigia al president Mas que pos¨¦s les urnes, va acceptar formar part de les llistes de Junts pel S¨ª el 2015. Una vegada va ocupar l¡¯esc¨®, va rebre l¡¯enc¨¤rrec de presidir la Cambra que havia de procedir a la desconnexi¨®. Ara mateix es troba empresonada a la pres¨® de Mas Enric i t¨¦ al davant un futur dif¨ªcil. Segurament molta gent considera que el seu paper els dies 6 i 7 de setembre hauria pogut i hauria hagut de ser un altre, m¨¦s cur¨®s amb el respecte dels tr¨¤mits parlamentaris i els drets de les minories (tal com recull, d¡¯altra banda, una sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional). I, malgrat tot, en aquests dies tan convulsos, resulta m¨¦s interessant deixar de mirar pel retrovisor i llegir amb atenci¨® les declaracions recents que va fer fa pocs dies en una entrevista recollida per Catalunya R¨¤dio. Des de la seva posici¨® personal, objectivament complicada, diu com a m¨ªnim tres coses definitivament importants.

En primer lloc, diu textualment: ¡°No vaig plorar quan vaig rebre la sent¨¨ncia, vaig plorar quan vaig veure les escenes de viol¨¨ncia a les nostres ciutats [...] S¡¯ha de condemnar sense pal¡¤liatius i r¨¤pidament. La gent t¨¦ el dret a sortir de casa sense que li cremin el cotxe o a portar els fills a l¡¯escola¡±. A difer¨¨ncia d¡¯alguns que ara tenen responsabilitats institucionals a la Generalitat, es mostra segura, contundent: no hi ha espai per a la viol¨¨ncia a la nostra societat, per cap ra¨®, es pensi el que es pensi, i aix¨° ha de quedar clar r¨¤pidament.

En segon lloc, diu: ¡°No vam tenir empatia amb la gent que no ¨¦s independentista [...] hi ha molta gent que no ¨¦s independentista que defensa les llibertats i els drets¡±. Aquest missatge resulta extremadament important perqu¨¨ trenca sense embuts aquella capitalitzaci¨® de la ra¨® democr¨¤tica que ha funcionat aquests anys com un formidable mecanisme d¡¯exclusi¨® cap a tots aquells que no han (o no hem) compartit el projecte independentista.

I finalment: ¡°Els presos i les preses no podem ser el centre. No hem de ser excusa ni tampoc moneda de canvi. Cal mirar pel b¨¦ del pa¨ªs, de tot el pa¨ªs i de tota la gent que viu aqu¨ª. Aix¨° ser¨¤ bo per a nosaltres. Les emocions no ajuden a raonar b¨¦¡±. Amb aquestes paraules, alhora que censura l¡¯¨²s que molts (d¡¯una i altra banda) han fet de les persones preses i de les seves dif¨ªcils condicions en el regateig pol¨ªtic curt, fa una crida a anar m¨¦s enll¨¤ per afrontar el conflicte de manera racional i tenint com a horitz¨® el benestar de tota la ciutadania.

Rebuig frontal a la viol¨¨ncia, reconeixement de l¡¯altre i empatia, oposici¨® a la instrumentalitzaci¨® dels dirigents presos per al retorn a una pol¨ªtica que tingui en compte interessos, raons i emocions del conjunt de la ciutadania del pa¨ªs.

Les paraules de l¡¯expresidenta del Parlament ¨Cm¨¦s enll¨¤ del que es pugui opinar d¡¯ella i la seva traject¨°ria¨C constitueixen ara un compendi de sentit com¨² en temps convulsos. Amb el valor de formular-se incloent-hi una autocr¨ªtica valenta ¨Cpotser la primera tan di¨¤fana¨C per part de qui va tenir responsabilitats en la construcci¨® narrativa del proc¨¦s independentista a partir del 2012 i va participar directament en els fets que van culminar ara fa dos anys. Paraules importants, especialment tenint en compte de qui i d¡¯on venen, en un moment en qu¨¨ l¡¯acusaci¨® de tra?ci¨® est¨¤ a l¡¯ordre del dia. Paraules que segurament puguin ajudar a curar ferides i recompondre molt del que s¡¯ha trencat. Per¨° que no es malbaratin ancorant-les en el passat. Perqu¨¨ per sobre de tot s¨®n paraules que en el dia d¡¯avui estan carregades de futur.