Richard Gere, patr¨® de premsa

?s incomprensible que la BBC, la mateixa BBC que va fer s¨¨ries com House of cards, la bona, la del 1990, o State of play, del 2003, caigui en arguments tan simples en les seves s¨¨ries de ficci¨® sobre el periodisme contemporani. Va punxar amb Press. I ha tornat a fer-ho amb Motherfatherson, en qu¨¨ Richard Gere interpreta un gran patr¨® de la premsa. La cosa (atenci¨®, esp¨°ilers) va d¡¯un magnat nord-americ¨¤, Max, i el seu fill, que porta el diari brit¨¤nic de la companyia. El seu enfonsament vital fa que el pare torni a agafar les regnes del diari. Els autors de la s¨¨rie fan un dibuix senzillet del poder. Massa descarat, lluny de la realitat, en qu¨¨ els m¨¦s dolents gaireb¨¦ mai ho semblen.

Per enfonsar el primer ministre, a qui havia donat suport, perqu¨¨ guanyi la candidata populista d¡¯un partit pr¨¤cticament feixista, el diari s¡¯inventa que el fill del pol¨ªtic segueix webs de terrorisme isl¨¤mic. Un grup neonazi assassinar¨¤ el xaval. Una part de la societat convertir¨¤ Max en c¨°mplice de l¡¯assassinat, per¨° ell defensar¨¤ impert¨¨rrit la moralitat de la seva conducta. Al final d¡¯aquesta primera temporada, deixa el diari en mans de la seva exesposa, amb la qual ha estat enfrontat, i pot canviar la l¨ªnia del diari. Max s¡¯instal¡¤lar¨¤ amb la seva nova c¨°njuge a M¨¨xic (es va rodar a Sevilla), amb el beb¨¨ de tots dos, que ser¨¤ l¡¯hereu de les propietats i, potser, de l¡¯ambici¨® del seu pare. Tot explicat a pinzellades, en qu¨¨ es barreja l¡¯¨²s pol¨ªtic dels mitjans amb les tensions familiars. A la s¨¨rie, Richard Gere no sembla conven?ut del seu personatge, cansat, ho ha dit ell, com a actor que ha estat sis mesos de rodatge amb el mateix paper.

No ¨¦s l¡¯¨²nica s¨¨rie que ¨²ltimament s¡¯ha apropat a la figura d¡¯un gran cap dels mitjans. ?s curi¨®s que, tot i haver-hi un documental sobre Roger Ailes (Divide y triunfar¨¢s, a Movistar), la s¨¨rie La voz m¨¢s alta (Movistar), sobre la vida del mateix personatge, tamb¨¦ tingui un cert aire de documental, com si volguessin donar autenticitat al que expliquen. Estrenada aquest any a Showtime, els set cap¨ªtols els protagonitza un Russell Crowe recobert de l¨¤tex per assemblar-se a l¡¯ob¨¨s fundador i cap de Fox News. ?s el millor m¨¨rit, la proximitat f¨ªsica de l¡¯actor al personatge real, d¡¯una s¨¨rie que al cr¨ªtic de The Guardian li va semblar ¡°una mala perruca¡±. Tampoc n¡¯hi ha per tant. Ailes va crear la Fox News i va organitzar la tropa informativa de l¡¯anomenat ¡°periodisme patri¨°tic¡±, en qu¨¨ no es tracta de buscar la veritat sin¨® de salvar la p¨¤tria, la seva i la dels seus amics. Fins i tot quan comandava Fox News, es veu a la s¨¨rie com arreglava els discursos de Donald Trump. Proposava als seus televidents un Estats Units buc¨°lics, que havien de t¨¦mer als seus enemics, particularment els de dins, com Obama. El propietari de l¡¯emissora, Rupert Murdoch, sentia incomoditat amb les campanyes mentideres d¡¯Ailes, per¨° Fox News era l¨ªder i li feia guanyar molts diners. I Murdoch va callar fins que va esclatar el llargu¨ªssim historial d¡¯assalts sexuals d¡¯Ailes a les seves treballadores que, amb un no, s¡¯hi jugaven la feina. Una d¡¯elles ho va denunciar i moltes altres s¡¯hi van afegir, en un anticipat MeToo. Quan el seu protegit Trump guanyava les prim¨¤ries republicanes, Ailes va marxar acomiadat de la Fox. Va morir al cap d¡¯un any. La vida d¡¯aquest predador posa f¨¤cil la construcci¨® narrativa. No hi ha cap altre llu?ment que explicar tots els draps bruts: les seves coaccions a les locutores al despatx, les consignes informatives sense pudor, l¡¯espionatge als seus empleats, la conxorxa amb els pol¨ªtics de la seva l¨ªnia ideol¨°gica, etc.

T¨ªtols menors a l¡¯ombra d¡¯una bona s¨¨rie sobre un altre magnat dels mitjans, Succession (2018). Dues temporades, ara com ara, que HBO va descarregant a poc a poc. La s¨¨rie la protagonitza la fam¨ªlia Logan, amb el seu patriarca al capdavant. La conveni¨¨ncia de nomenar un successor al capdavant del conglomerat mobilitza uns fills amb dubtoses lleialtats. La s¨¨rie, espl¨¨ndida en el relat de les vileses familiars, del canibalisme tribal, amb prou feines tracta la seva pol¨ªtica informativa. Ll¨¤stima que, ara com ara, no ens expliquin m¨¦s coses sobre com s¨®n els dubtosos mitjans de l¡¯imperi. En qualsevol cas, Logan entra a la galeria de propietaris, reals o inventats, que figuren en la filmografia del g¨¨nere: Gail Wynand, Kay Thorndyke, Amos Force, Pulitzer, Hearst, Kane...

Chanel 4 tamb¨¦ s¡¯ha acostat aquest any al m¨®n de la informaci¨®, per¨° ha evitat els salons luxosos des d¡¯on es mana. Chimerica, a Filmin, ¨¦s una minis¨¨rie de quatre episodis sobre un dels fot¨°grafs que, durant les revoltes a la Xina l¡¯any 1989, va captar aquell solitari ciutad¨¤ que va desafiar una filera de tancs a Tiananmen. Al cap dels anys, aquest fot¨°graf manipula una foto seva de S¨ªria. Ho ha fet, diu, per donar m¨¦s for?a a unes imatges que sempre acaben a les p¨¤gines interiors. En qualsevol cas, la seva carrera s¡¯esfondra. I pensa que si troba aquell home de Tiananmen refar¨¤ la seva honra period¨ªstica. La persecuci¨® de la dissid¨¨ncia a la Xina, l¡¯emerg¨¨ncia de Trump i les fake news... s¨®n alguns temes que tracta aquesta modesta s¨¨rie, amb un fil argumental una mica regirat. Al fot¨°graf l¡¯ajudar¨¤ una veterana i honesta col¡¤lega. La necessita perqu¨¨ li donar¨¤ la credibilitat que ell ja no t¨¦. La credibilitat, un valor vital que pot dissipar-se. Per barroeria o mal¨ªcia. El pitjor ¨¦s aconseguir-la per la credulitat del teu p¨²blic, sense haver de rec¨®rrer a la veritat, com Ailes, que va tenir-ne prou amb l¡¯adhesi¨® emocional de la seva audi¨¨ncia per arribar al punt m¨¦s alt del periodisme (en cursiva). Terrible.