Dones sensesostre, doblement vulnerables

Fati Guah ¨¦s una dona que ara pot dormir tranquil¡¤la en un llit. El m¨¦s important per a ella ¨¦s descansar en un espai relaxat. T¨¦ 59 anys i havia anat dormint d'un lloc a l'altre des del 2012, quan va perdre la feina com a interna per una lesi¨® a l'espatlla. Amb un vestit negre i un hijab color sorra, relata que era fins fa poc alg¨² que no tenia una llar fixa a Barcelona. Una persona doblement vulnerable, tant per la seva situaci¨® com pel seu g¨¨nere. Guah va ser beneficiada pel Centre d¡¯Acollida Ass¨ªs, que t¨¦ un programa d'allotjaments protegits que ajuda dones sensesostre des d'una perspectiva de g¨¨nere.

La dona marroquina no vol que se la reconegui. ?s introvertida per¨° somrient. El 2017, despr¨¦s d'un per¨ªode fora d'Espanya, va tornar al pa¨ªs i una coneguda la va acollir a casa seva. Guah no se sentia c¨°moda, ja que, a canvi, no volia negar-se a fer qualsevol cosa que li demanessin, com cuidar els fills d'aquesta persona tot el dia. Va decidir sortir d'all¨¤ i un dia, demanant ajuda al metro, un estrany se li va apropar i li va dir que acudia a Ass¨ªs. ¡°Quan van parlar d'un pis em vaig quedar sorpresa¡±, assegura.

La responsable del programa Ass¨ªs Llars, Roser Arcas, exposa que dins d'aquest projecte van dissenyar un vessant amb perspectiva de g¨¨nere que ofereix tres pisos per a sis dones. Guah n'¨¦s la primera beneficiada a?l¡¯Hospitalet. Arcas assenyala que l'entitat obt¨¦ les llars a trav¨¦s de les fundacions Mambr¨¦ i Pacamu. Ells, per la seva banda, cobreixen un percentatge del lloguer, que varia en cada cas, i els serveis. ¡°Volem oferir habitatges dignes i estables¡±, comenta. De manera simult¨¤nia, van iniciar fa un mes la construcci¨® d'un centre femen¨ª amb 10 places en el seu projecte Dones amb llar. Es preveu que s'inauguri d'aqu¨ª a un any.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Tenim por fins i tot de respirar¡±

Un 22% de persones sense llar a Barcelona no coneixen llocs on menjar o dutxar-se

Mig centenar de sensesostre han mort a Barcelona aquest 2018

Des del centre d'Ass¨ªs, al barri de Sarri¨¤, procuren que l'atenci¨® a dones la facin dones. Aix¨ª ho explica l'encarregat de l'¨¤rea social, Roger Fe, que diu que han hagut de redissenyar les seves estrat¨¨gies internes per atendre-les, ja que abans no tenien banys o dutxes per a dones. ¡°Imagina't, arriben a centres com el nostre, com altres, que no estan pensats per protegir o separar en un entorn envoltat d'homes que tamb¨¦ han passat molts processos", sost¨¦.

Les dones sensesostre s¨®n una minoria a la capital catalana. La Xarxa d'Atenci¨® a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) va informar, al juny, que les 80 dones registrades representen nom¨¦s el 12% de la poblaci¨® sensesostre. L'inconvenient ¨¦s que la xifra podria ser m¨¦s alta, ja que a Ass¨ªs afirmen que moltes viuen amb conegudes o amigues, i no poden ser registrades en els recomptes.

La coordinadora de l'associaci¨® Lola no est¨¤s sola, Clara Naya, considera que les dones sensesostre no nom¨¦s tenen una doble vulnerabilitat pel seu g¨¨nere i situaci¨®, sin¨® que moltes pateixen viol¨¨ncia, segons afirma, abans d'arribar al carrer. ¡°Ja sigui abans, perqu¨¨ venen de relacions t¨°xiques, com quan arriben a les avingudes, on pateixen situacions d'abusos sexuals o assetjament¡±, detalla.

Naya relata que algunes d'aquestes dones es relacionen amb homes per tenir protecci¨®, que masculinitzen el seu aspecte amb peces m¨¦s folgades o que dormen tapades per no ser identificades. ¡°Moltes vegades quan tornem a casa soles, de nit, passem por. Elles no tenen un espai on arribar i, per tant, aquesta por s'est¨¦n durant tota la seva estada al carrer¡±, descriu.

Per la seva banda, la coordinadora de l'Equip de Salut Mental Sense Sostre (ESMES) del Parc Sanitari Sant Joan de D¨¦u, Yolanda Osorio, exposa que el carrer ¨¦s un factor detonant perqu¨¨ desenvolupin patologies mentals. ¡°S¨®n persones que ja tenen un impacte, m¨¦s fragmentaci¨®. Si per a un home ¨¦s dur, per a una dona ¨¦s doblement dif¨ªcil per la q¨¹esti¨® de g¨¨nere i per l'estigmatitzaci¨®¡±, comenta.

L'equip at¨¦n persones a trav¨¦s dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona i proporciona un abordatge individual tenint en compte aspectes com el g¨¨nere o la nacionalitat. Osorio t¨¦ la percepci¨® que les dones que ajuden venen amb una situaci¨® de ¡°m¨¦s gravetat¡±. ¡°Perqu¨¨ arribin al carrer han esgotat molts recursos. La mateixa malaltia, en diverses ocasions, fa que acabin sense llar. ?s una causa-conseq¨¹¨¨ncia, conseq¨¹¨¨ncia-causa¡±, finalitza.