Ciutats en l¡¯objectiu

En els euf¨°rics anys vint, la modernitat en ciutats com Nova York s'associava a la construcci¨® de gratacels que creixien com bolets d'un dia per l'altre. I molts fot¨°grafs i cineastes van immortalitzar aquell moment d'esplendor. Com Paul Strand i Charles Sheeler, que el 1921 van rodar Manhattan, en la qual van explotar la nova verticalitat dels edificis constru?ts amb acer i metall, una obra que va marcar tend¨¨ncia en altres artistes, com Germaine Krull, i el seu llibre M¨¦tal (1935), amb imatges de grues del port de Rotterdam i la impressionant Torre Eiffel. Mentrestant, a Espanya, el 1930 Gabriel Casas fotografiava l'enorme antena de R¨¤dio Barcelona del Tibidado.

Per¨° la ciutat moderna, a nivell de carrer, amaga una realitat no tan feli?: la de persones que malviuen pr¨¤cticament sense res, com mostra el mateix Strand en la seva ic¨°nica Dona cega, realitzada el 1916, com ell feia, sense que els retratats se n'adonessin fent servir un objectiu fictici i un visor prism¨¤tic. La fotografia i el cinema han tingut com un dels seus escenaris preferits la ciutat i els seus habitants, potser per n¨¦ixer i tenir una hist¨°ria paral¡¤lela, actuant com a testimoni de la seva transformaci¨® i dels moments transcendentals de la seva hist¨°ria social, pol¨ªtica, econ¨°mica, urban¨ªstica i arquitect¨°nica.

De tot aix¨° va l'exposici¨® C¨¤mera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema, que s'inaugura aquest dijous (fins al 8 de mar?) al?CaixaForum Barcelona amb fons del Pompidou i de les principals col¡¤leccions espanyoles. En total, 244 fotografies de 80 creadors (155 del centre franc¨¨s i 89 de l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu Hist¨°ric del COAC, el Macba, el MNAC i el Reina Sofia, entre d'altres), en la qual ¨¦s possible fer un viatge de m¨¦s de 100 anys a partir de les imatges d'Henri Cartier-Bresson, Man Ray, William Klein, Diane Arbus, Brassa? i Robert Doisneau, entre d'altres. Per¨° tamb¨¦ Joan Colom, Manel Armengol, Pilar Aymerich, Catal¨¤-Roca, Leopoldo Pom¨¦s, en un di¨¤leg que permet veure com les inquietuds dels uns i els altres s¨®n semblants i en el qual els autors d'aquesta banda dels Pirineus adquireixen una posici¨® de tu a tu amb els seus col¡¤legues internacionals.

Com l'exquisida col¡¤lecci¨® d'imatges realitzades per Joan Colom el 1958 ¡ªocultant tamb¨¦ la seva c¨¤mera sota la m¨¤niga¡ª al Raval de Barcelona. Estan situades, cara a cara, amb les tamb¨¦ ic¨°niques estampes de Nova York, realitzades el 1954 a nens amb pistoles per William Klein. ¡°Colom, un dels grans dels anys cinquanta, un escultor que ensenya els cossos de la ciutat, el mateix que fa Klein, per¨° d'una manera frontal¡±, remarca Florian Ebner, comissari de la mostra i responsable del Departament de Fotografia del Pompidou, que la defineix com ¡°una obra col¡¤lectiva; un assaig visual sobre la transici¨® a la modernitat¡±.

Ebner, que ha comptat amb la col¡¤laboraci¨® de Marta Dah¨® per a la selecci¨® de les peces espanyoles, proposa un viatge des de l'euf¨°ria de la modernitat als anys vint amb les ciutats verticals, les escenes pintoresques i prolet¨¤ries, tamb¨¦ de principis de segle (Cartier-Bresson, Margaret Michaelis); l'Espanya dels anys trenta (un Brangul¨ª magn¨ªfic) i de la Guerra Civil (Centelles i P¨¦rez de Rozas) i com la van immortalitzar fot¨°grafs espanyols i estrangers i la seva difusi¨® en la premsa; la imatge humanista que va sorgir despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial (Robert Doisneau i ?douard Boubat), per acabar amb les ciutats horitzontals en les quals cal redefinir l'espai p¨²blic; la ciutat rebel que mostra els eterns conflictes que es viuen als nuclis urbans, com els de maig del 68 de Gilles Caron, amb una altra imatge ic¨°nica com La jove amb la flor, de Marc Riboud, de l'any anterior, en la qual una dona s'enfronta a uns soldats. ¡°?s la imatge de l'individu davant del poder, que repeteix a Praga i la Xina¡±, ressalta Ebner.

L'exposici¨®, primera de l'acord entre CaixaForum i Pompidou, ¨¦s un viatge circular. Comen?a amb l'euf¨°ria per la verticalitat de Strand i els seus contemporanis de la ciutat en construcci¨® i acaba amb imatges de ciutats globals i virtuals del segle XXI, com les captades per Google Earth i Google Street View; ¡°un nou tipus de vigil¨¤ncia del p¨²blic¡±, com les pixelades pel Govern holand¨¨s de Mishka Henner i una de les immenses Hist¨°ries ver¨ªdiques de Hannah Collins del 1998, una imatge de terrats de la zona antiga de Barcelona, on curiosament es veuen antenes de televisi¨®, per¨° gens modernes.