Daniel Giralt-Miracle: ¡°Dal¨ª va ser un oportunista que aplaudia tant la monarquia com la rep¨²blica¡±

Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944) t¨¦ un curr¨ªculum espectacular: llicenciat en Filosofia i Lletres, periodista, diplomat en Disseny i Comunicaci¨®, professor a Elisava, de Periodisme de la UAB, de Belles Arts de la UB. Responsable del Servei d¡¯Arts Pl¨¤stiques de la Generalitat (1982-1987), director de la Fundaci¨® Caixa Catalunya (1987-1989) i del Macba (1989- 1994). Comissari de m¨¦s de cent exposicions i de l¡¯Any Gaud¨ª el 2002. Autor de m¨¦s de 20 llibres i, des de 1966, cr¨ªtic d¡¯art. Premi Nacional de Disseny el 2003 i Creu de Sant Jordi el 2013, dilluns passat Ada Colau va lliurar a aquest home educat, polit, diplom¨¤tic i sempre somrient la Medalla d¡¯Or al M¨¨rit Cultural de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª.

Pregunta. Amb quina faceta es queda?

Resposta. L¡¯experi¨¨ncia viscuda ha estat gratificant. No puc separar l¡¯art del m¨®n editorial ni de l¡¯exercici de la professi¨®. El millor, l¡¯amistat amb artistes com Mir¨®, T¨¤pies, Brossa, Chillida, Guinovart i Alfaro.

P. Com valora el premi?

R. Potser ¨¦s el que aprecio m¨¦s, perqu¨¨ ¨¦s el de la meva ciutat. Soc jo qui dona les gr¨¤cies per aquests 60 anys d¡¯activitat professional per a Barcelona, i perqu¨¨, encara que canvi?n els registres pol¨ªtics, es prioritzi el m¨¨rit. El meu treball ha estat ¨²til.

P. ?s m¨¦s cr¨ªtic o comissari?

R. He viscut el tr¨¤nsit de la cr¨ªtica de l¡¯art m¨¦s o menys ret¨°rica a la intel¡¤lectualitzada i el comissariat. ?s l¡¯evoluci¨® pr¨°pia de la professi¨®, en qu¨¨ conflueixen periodisme, hist¨°ria de l¡¯art i filosofia; un mixed media en el qual t¡¯has d¡¯interessar per com canvien els discursos de la Tate i el MoMA: de ser una instituci¨® fixa a esdevenir una plataforma de transformaci¨® de pensament.

P. Aquests canvis s¨®n necessaris?

R. El museu, com a temple de les muses del segle XVIII, ha quedat obsolet. Ha de conservar el passat i viure els discursos i recursos pl¨¤stics del present. La pintura segueix sent v¨¤lida, per¨° al p¨²blic li interessen m¨¦s els discursos contemporanis.

P. Per qu¨¨ es va interessar per Gaud¨ª?

R. Ell va venir a mi. Tenia l¡¯escola darrere el Parc G¨¹ell, la mare tenia el ginec¨°leg a la Casa Batll¨® i el notari del meu pare era a la Pedrera. Estava obligat a estudiar-lo.

P. Era un geni o un boig?

R. Amb l¡¯Any Gaud¨ª vam crear un boom exagerat. Calia situar-lo, estava oblidat i els seus edificis, bruts. El vam treure de l¡¯armari i vam descobrir-ne la complexitat. Mereixia l¡¯any. Gaud¨ª ¨¦s un meteorit que no es pot aturar, per¨° preferiria que hi hagu¨¦s un acord entre els propietaris dels seus edificis per controlar les visites. L¡¯administraci¨® pot ajudar i regular, per¨° no pot intervenir en la privacitat de Gaud¨ª.

P. Se¡¯l coneix m¨¦s ara?

R. A les universitats i escoles d¡¯arquitectura ¨¦s al costat de Gropius i Le Corbusier. La seva imatge est¨¤ superexplotada, perqu¨¨ no hi ha hereus com amb Dal¨ª i tothom el pot usar. En un moment de precarietat, ¨¦s una de les principals entrades econ¨°miques de la ciutat. Per¨° tot s¡¯acabar¨¤ regulant.

P. Com recorda el seu pas pel Macba?

R. Malament. Les administracions no ho tenien clar. L¡¯Ajuntament era entusiasta i la Generalitat hi tenia retic¨¨ncies, per¨° van confiar en mi per posar els fonaments. El debat es va tensar entre els que el volien retrospectiu i prospectiu. La Junta de Museus em va defensar, per¨° l¡¯Ajuntament va apostar per un museu del contemporani.

P. Ho reconeix ara?

R. Els directors seg¨¹ents han estat m¨¦s valents que jo. Jo pensava en la Barcelona que no ha donat suport a les avantguardes. El Macba ¨¦s prospectiu i presenta art que aqu¨ª no tindr¨ªem capacitat de veure.

P. I com veu el MNAC?

R. Pepe Serra t¨¦ les idees clares, per¨° les seves possibilitats s¨®n prec¨¤ries. No poder fer l¡¯exposici¨® de Torres-Garc¨ªa va ser incongruent. El MNAC trigar¨¤ anys a fer el discurs hist¨°ric de l¡¯art catal¨¤. La Fundaci¨® Vila Casas s¡¯ha ocupat que l¡¯art catal¨¤ dels cinquanta als setanta no estigui als llimbs. Per¨°, qui diu que d¡¯aqu¨ª a 50 anys la seva col¡¤lecci¨® no formar¨¤ part del MNAC?

P. Va con¨¨ixer b¨¦ Dal¨ª.

R. El vaig defensar quan no era estimat. Sempre m¡¯ha fascinat la seva cultura. Per¨° va ser un oportunista que aplaudia tant la monarquia com la rep¨²blica. La seva ¨¨tica era zero.

P. Es va portar b¨¦ amb Catalunya?

R. Em va decebre. Com que estava fora de la llei, quan se li va oferir recuperar les seves obres se li va encendre un llum. Pujol no estava preparat per a aquesta jugada. Vaig participar en la comissi¨® del repartiment del seu llegat, que va ser m¨¦s una concessi¨®. Si no hagu¨¦s existit el Museu de Figueres, no haurien donat res.

P. Com valora l¡¯art catal¨¤ actual?

R. Les galeries, com a espais redu?ts d¡¯un sol autor, estan tocades si no treballen en xarxa. L¡¯art que t¨¦ a veure amb els diners se¡¯n va a fires internacionals.

P. I la cultura catalana?

R. Ens hem mirat massa el melic i hem magnificat artistes i arquitectura. El problema m¨¦s gran ¨¦s la capacitat de projectar-se a l¡¯exterior. Temporada Alta ¨¦s un fenomen ins¨°lit exemplaritzant.

P. Qu¨¨ li ha quedat per fer?

R. Fer an¨¤lisi pol¨ªtica i escriure en premsa internacional com Bernard Pivot.

P. Com veu l¡¯art d¡¯aqu¨ª 50 anys?

R. M¡¯interessa el que passa als museus en qu¨¨ es confronta el c¨¤non i el contemporani. Fins fa poc, els artistes eren els de sempre. Trencar el c¨¤non ¨¦s positiu.

P. I a Catalunya?

R. Catalunya i l¡¯Estat viuen en la precarietat econ¨°mica, on la cultura cada any t¨¦ menys pressupost. Cada vegada hi ha m¨¦s milionaris, per¨° no hi ha mecenes.

P. Es revertir¨¤ la situaci¨®?

R. El Museu del Disseny va apar¨¨ixer al final de l¡¯¨¨poca d¡¯esplendor. Si no, no el tindr¨ªem i ara Madrid i Val¨¨ncia competeixen amb Barcelona. Les circumst¨¤ncies no ho propicien. La qu¨ªmica no va per aquest cam¨ª, per¨° no vull fer pron¨°stics. Visc en el dubte.