La universitat i la pol¨ªtica neutral

En els ¨²ltims temps se'ns diu que la Universitat (p¨²blica) ¨¦s una instituci¨® que ha de vetllar per la neutralitat i l'equidist¨¤ncia, que dins de les universitats hi ha tantes sensibilitats que les hem de considerar totes i que aix¨° ens condueix a una neutralitat que eviti deixar de banda cap d'aquestes sensibilitats. Aquesta posici¨® justifica que, en vista dels fets esdevinguts a Catalunya en els ¨²ltims dos o tres anys, la pres¨¨ncia universit¨¤ria en la resposta als esdeveniments judicials i pol¨ªtics d'aquests temps hagi estat m¨¦s aviat moderada. Sota el paraigua d'aquesta neutralitat s'han organitzat debats, confer¨¨ncies, comunicats i declaracions que les universitats catalanes han definit a partir d'escoltar experts i expertes de reconegut prestigi, per¨° sense adoptar cap posici¨® concreta. Com si no adoptar cap posici¨® no fos, en si mateix, una forma de posicionar-se.

La veritat ¨¦s que no ho tenia previst, per¨° m¡¯hi va fer pensar una companya del meu departament. L'endem¨¤ de la publicaci¨® de la sent¨¨ncia, a la meva facultat, Psicologia, es va instal¡¤lar l'enrenou propi que genera una not¨ªcia d'aquesta envergadura. Com ja sab¨ªem l'exist¨¨ncia de les convocat¨°ries de vaga, vaig comentar amb una companya del meu departament la possibilitat de parlar-ne a classe aquell dimarts mateix. Em va aconsellar: "Ves amb compte, tens alumnes menors d'edat". Us puc assegurar que em vaig quedar gla?at. La recomanaci¨® de la meva companya posava de manifest alguns detalls importants. Primer, la seva preocupaci¨® per si jo pogu¨¦s dir una cosa que s'interpret¨¦s com a tendenciosa i que fos acusat de parcial. Segon, la necessitat de ser acurat per evitar que ning¨² no m'identifiqu¨¦s en una o una altra posici¨® pol¨ªtica. I, finalment, passar de puntetes per sobre d'un tema dif¨ªcil. Aqu¨ª som.

Li vaig agrair la recomanaci¨® i, certament, aquell mat¨ª a classe un parell d'estudiants, abans de comen?ar, van preguntar sobre el tema. Vaig respondre d'acord amb el meu criteri i assumint l'extraordin¨¤ria responsabilitat que significa estar davant dels estudiants i fent classe. Aquesta ¨¦s la import¨¤ncia de ser professor, la possibilitat d'exercir la mestria amb tot el que comporta.

No posicionar-se sobre el que passa fora de les aules no fa que deixi d'existir

Aquest incident em va fer pensar en el que est¨¤ passant a la universitat, on fets com el que he descrit en altres ¨¨poques serien intranscendents i que ara ens porten a la prud¨¨ncia i al silenci. No ¨¦s que qualsevol temps passat fos millor, per¨° s¨ª que sembla que el temps passat era m¨¦s democr¨¤tic.

En altres temes s¨ª que ens posicionem clarament sense embuts. Canvi clim¨¤tic, sent¨¨ncies judicials tipus La Manada, falta de finan?ament i d'altres. Institucionalment nom¨¦s ens pronunciem clarament sobre temes amb qu¨¨ ens sentim c¨°modes. Ara, si aquesta comoditat no ¨¦s clara, som una instituci¨® neutral i compromesa amb el respecte de totes les sensibilitats.

Aquest no ¨¦s el model d'universitat que molts i moltes volem. Entenc les dificultats d'assumir el risc de la publicitat dels temes complicats, per¨° precisament nosaltres hem de ser refer¨¨ncia i lloc on poder parlar de tot i amb tothom. Precisament perqu¨¨ som el temple de la ci¨¨ncia ens correspon la responsabilitat de posar-la per davant d'altres consideracions parcials. El nostre criteri ni dep¨¨n de governs, ni de partits pol¨ªtics ni de m¨¦s pressions que les que regulen el respecte acad¨¨mic i la ci¨¨ncia. I aix¨° reclamo, el debat intern sobre els fets que ens envolten a Catalunya en els ¨²ltims temps, sense perdre de vista altres temes m¨¦s globals igual d¡¯importants. Reivindico la responsabilitat del professorat, que hem demostrat que sabem posar la ci¨¨ncia per davant de les mirades curtes. No posicionar-se sobre el que passa fora de les aules no fa que deixi d'existir.

Joan Gu¨¤rdia i Olmos ¨¦s catedr¨¤tic de Psicologia de la UB.