Els joves i les viol¨¨ncies apreses

¡°Temblad, esta vez no somos hippies¡±. Aquesta pintada escrita a la cal?ada ¨¦s una de les portes d¡¯entrada a l¡¯acampada universit¨¤ria que s¡¯ha aixecat a la Pla?a Universitat de Barcelona. Es pot llegir com un av¨ªs incendiari, igual que crema el contenidor en flames dibuixat que l¡¯acompanya. Tamb¨¦ com una mostra del sentit de l¡¯humor de la mobilitzaci¨®. Fins i tot com una reflexi¨® que continua all¨° que expressava una altra pintada a l¡¯inici dels aldarulls, en aquest escenari postsent¨¨ncia, que deia: ¡°Ens heu ensenyat que ser pac¨ªfics no serveix de res¡±. Una reflexi¨® que ¨¦s molt m¨¦s que una declaraci¨® a favor de la viol¨¨ncia: ens planteja una q¨¹esti¨® transcendental: Qu¨¨ hem ensenyat a les persones joves?

Les persones que estan a l¡¯acampada han crescut veient que la viol¨¨ncia ¨¦s un component fonamental de la nostra societat. Han vist com la viol¨¨ncia contra les dones, en les violacions o les sent¨¨ncies, mostra una societat patriarcal que volen canviar. Una societat que exclou, que discrimina, que no tracta per igual. Per aix¨°, aquestes persones joves tenen com a referent les mobilitzacions del 8-M dels ¨²ltims anys, en qu¨¨ moltes han participat.

Les persones que acampen a Barcelona han crescut veient que la viol¨¨ncia ¨¦s un component fonamental de la nostra societat

Saben que s¡¯estan destruint les condicions que fan possible la vida al planeta des d¡¯unes maneres de produir, consumir, viure, que no s¨®n sostenibles. Saben que la contaminaci¨® ja est¨¤ matant prop de 400 persones a l¡¯any a la ciutat on viuen, i no s¡¯est¨¤ actuant prou. Per aix¨° participen en el moviment ecologista i han impulsat projectes com Fridays For Future.

Saben que ¡°viol¨¨ncia ¨¦s no arribar a final de mes¡±, com es canta en tantes manifestacions. Saben que viuen en una societat que precaritza. Ho saben perqu¨¨ elles ja han comen?at a tenir feines diferents i ho viuen. I saben, quan els diuen que aix¨° ¨¦s una etapa juvenil, que els seus pares i mares poden viure realitats semblants. Feines temporals, amb salaris insuficients, sense perspectives...

Saben que la Constituci¨® els diu que l¡¯habitatge a Espanya ¨¦s un dret, com la feina. I han apr¨¨s de la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca que no ¨¦s aix¨ª. No recordaran qu¨¨ feien quan es van comen?ar a parar desnonaments fa 9 anys, tampoc les mobilitzacions, debats i propostes legals que han existit des de llavors. Saben que encara no es garanteix un habitatge a les persones que pateixen emerg¨¨ncia habitacional. I saben, a m¨¦s, que les diferents policies de l¡¯Estat carreguen contra persones que de manera no-violenta reivindiquen aquest dret.

Saben que volen estudiar a la universitat, que els pot enriquir humanament i oferir unes possibilitats que d¡¯una altra manera no tindrien. Per aix¨° no comparteixen els preus dels estudis, no consideren just que hi hagi barreres econ¨°miques. La seva capacitat d¡¯empatia els porta a no acceptar, tampoc, la precarietat que genera la universitat avui entre persones que hi treballen.

la mobilitzaci¨® ¨¦s m¨¦s gran perqu¨¨ s¡¯acumulen un conjunt de conflictes, aguditzats per la sent¨¨ncia i per la confrontaci¨® amb la policia

El que veiem aquests dies a l¡¯acampada no ho veiem ara per primera vegada. Ho vam veure en les mobilitzacions de fa deu anys en defensa de la universitat p¨²blica davant del mal anomenat ¡°pla Bolonya¡±. Ho vam veure despr¨¦s amb l¡¯eclosi¨® de l¡¯anomenat 15-M. Abans ho pod¨ªem trobar en el moviment altermundista, del canvi de segle, que buscava respondre a la globalitzaci¨® imperant. No ¨¦s nou, tampoc ¨¦s el mateix. Ara la mobilitzaci¨® ¨¦s m¨¦s gran perqu¨¨ s¡¯acumulen un conjunt de conflictes, aguditzats per la sent¨¨ncia i per les confrontacions amb les diferents policies.

Els hem dit que no es pot actuar violentament, per¨° els hem demostrat que ho fem quotidianament. Costa trobar alguna cosa que eduqui m¨¦s que la coher¨¨ncia, o la falta d¡¯aquesta coher¨¨ncia, entre el fer i el dir. El principi de ¡°fes all¨° que dic¡± i no ¡°all¨° que faig¡± ¨¦s fonament d¡¯educaci¨® en el cinisme. I em sembla que haur¨ªem de valorar molt positivament que les persones es revoltin davant aquesta manera de ser i fer, a l¡¯edat que sigui. No acceptem les viol¨¨ncies, treballem perqu¨¨ desapareguin. D¡¯entrada, convindria acordar que si elogiem Gandhi i la no-viol¨¨ncia quan ¨¦s el seu dia internacional, com van fer el president Torra, la Gu¨¤rdia Civil, o el PSOE, haur¨ªem de ser coherents a construir una societat no-violenta.

Convindria recordar una vegada m¨¦s les paraules de l¡¯artista alemanya K?the Kollwitz, que, despr¨¦s de viure i patir els efectes de les guerres mundials en la poblaci¨® jove, exclamava: les llavors no s¡¯han de moldre. El nostre futur passa per canviar les viol¨¨ncies per les cures.

Jordi Mir Garcia ¨¦s professor d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra.