¡°A mi nom¨¦s em fa callar la mama¡±
Les protestes i aldarulls dels darrers dies a Catalunya estan protagonitzats per joves que en molts casos reben el suport dels pares
La tensi¨® era m¨¤xima el 17 d¡¯octubre a la tarda a la pla?a Art¨®s de Barcelona. Al cor de Sarri¨¤, un dels barris amb un nivell m¨¦s alt de benestar de Catalunya, Maria Sala observava dos grups que una barrera d¡¯antidisturbis dels Mossos d'Esquadra aconseguia separar per uns escassos 40 metres: a un costat hi havia membres de la ultradreta espanyolista i a l¡¯altre, joves independentistes amb la cara coberta amb mocador i caputxa que deien que eren antifeixistes. Entre aquests ¨²ltims s¡¯hi trobava el fill de Sala, un noi de 16 anys. ¡°Aquests dies ¨¦s la primera vegada que es manifesta. I s¨ª, ¨¦s clar que em preocupa¡±, admetia la seva mare.
Els aldarulls m¨¦s greus contra la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem que va condemnar els l¨ªders independentistes els han protagonitzat sobretot joves de fins a 25 anys. Els disturbis han ocasionat a Barcelona i a la resta de capitals de prov¨ªncia catalanes danys a l¡¯espai p¨²blic que superen els 3,5 milions d¡¯euros, han deixat m¨¦s de 600 ferits ¨Cla meitat, policies¨C i m¨¦s de 200 detinguts. Preguntades pels actes vand¨¤lics de les darreres setmanes i pels enfrontaments amb les forces de seguretat, les mares consultades per a aquest reportatge subratllen que la viol¨¨ncia per part dels joves han estat casos puntuals i que, sobretot, es tracta d¡¯autodefensa.
Sala ¨¦s ve?na de Sarri¨¤, com altres pares que presenciaven l¡¯encarament entre els seus fills i ultres espanyolistes des d¡¯una dist¨¤ncia prudent. ¡°Li dic que ¨¦s bo que es manifesti, per¨° intento convence¡¯l que sigui pac¨ªfic. El que em fa m¨¦s por ¨¦s que no el veig. Vaig enviant-li missatges de tel¨¨fon, li demano que passi per casa abans de sortir a manifestar-se. Tots els pares estem aix¨ª¡±, diu Sala. Els progenitors tamb¨¦ s¡¯informen entre ells sobre les proeses dels seus fills. Aquella tarda a la pla?a Art¨®s, un pare va recon¨¨ixer el seu fill emmascarat en el grup independentista: el va obligar a descobrir-se i el va enviar cap a casa, segons el testimoni de Sala. La resta de joves van anar cap a l¡¯Eixample per continuar amb la protesta. Aquella nit es van reproduir a l¡¯Eixample actes vand¨¤lics, i xocs amb la policia i amb la ultradreta.
¡°A mi nom¨¦s em fa callar la mama¡±. La imatge d¡¯un jove aixecant un cartell amb aquest lema va c¨®rrer com la p¨®lvora a les xarxes socials aquell 17 d¡¯octubre. A les protestes s¡¯han pogut veure altres missatges similars; el m¨¦s repetit ha estat ¡°Mama, no soc a classe per¨° estic fent hist¨°ria¡±. Els darrers dies han destacat grups activistes com Generaci¨® Primer d¡¯Octubre o Mares i ?vies per la Rep¨²blica (MAR). Les components de MAR s¡¯identifiquen a les manifestacions amb un mocador que, segons elles, est¨¤ inspirat en un fenomen tan lluny¨¤ i diferent del de la situaci¨® catalana com el de les Madres de la Plaza de Mayo durant la dictadura argentina de Videla.
Montserrat Piquer ¨¦s professora de secund¨¤ria i una de les fundadores de MAR. Piquer assegura que ja han creat una xarxa de centenars de familiars arreu de Catalunya amb l¡¯objectiu de denunciar ¡°la brutalitat contra els nostres joves¡±. ¡°Els nostres joves han descobert que els valors democr¨¤tics que els hem ensenyat a l¡¯escola no s¨®n veritat. Ells el que fan ¨¦s defensar-se de la viol¨¨ncia policial¡±, diu Piquer. Aquesta mare i activista ha estat testimoni dels disturbis de Via Laietana: ¡°Els policies estan pegant a gent pac¨ªfica. ?s clar que hi ha algun jove a qui li pot la r¨¤bia, per¨° s¨®n excepcions. Dissabte passat hi havia tres provocadors. A un li vaig dir que marx¨¦s amb la seva policia; l¡¯hi vaig dir en castell¨¤, perqu¨¨ m¡¯entengu¨¦s¡±.
¡°Mama, no soc a classe, per¨° estic fent hist¨°ria¡±, diuen algunes pancartes
Diverses escriptores amb fills han reflexionat sobre la situaci¨®. Milena Busquets va publicar a El Peri¨®dico un article en qu¨¨ descrivia la relaci¨® amb el seu fill de 19 anys, un dels milers de persones que es van apuntar a l¡¯ocupaci¨® de l¡¯aeroport del Prat. Busquets, que es declara no independentista, va evitar dissuadir el seu fill d¡¯anar a l¡¯aeroport i va passar la jornada seguint per televisi¨®, amb preocupaci¨®, el desenvolupament dels esdeveniments: ¡°El No¨¦ va arribar a casa passada la mitjanit, esgotat i mig al¡¤lucinat, li vaig preparar una hamburguesa gegant amb patates fregides i se¡¯n va anar a dormir¡±. El setge al Prat va deixar m¨¦s de 100 vols cancel¡¤lats i 75 ferits en les c¨¤rregues policials.
Una altra escriptora, S¨ªlvia Soler, detallava el cas d'un amic que es va trobar el dia del setge al Prat amb la mateixa disjuntiva que Busquets: ¡°Els nois em van dir que volien anar a l¡¯aeroport. Encara s¨®n menors d¡¯edat, aix¨ª que la meva primera intenci¨® va ser escriure una negativa i enviar-los cap a casa¡±, relatava Soler en un article al diari Ara. Soler va afegir que el seu amic finalment va optar per no oposar-s¡¯hi: ¡°Vaig pensar que no els hem educat per quedar-se a casa davant de les injust¨ªcies, aix¨ª que els vaig escriure: ¡®Aneu amb compte!¡±.
Difer¨¨ncies amb les protestes dels seixanta i setanta
Piquer destaca que no s¡¯han de criminalitzar les accions dels seus fills i alumnes de la mateixa manera, segons el seu relat, que no es critiquen les protestes del maig del 68 o les revoltes contra les dictadures dels pa?sos ¨¤rabs. Carme Molinero, catedr¨¤tica d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, observa difer¨¨ncies importants respecte als moviments de protesta dels anys seixanta i setanta a Espanya i a Europa: ¡°?s dif¨ªcilment comparable amb el que succe?a a Espanya en aquell moment perqu¨¨ all¨° era en el marc d¡¯una dictadura. I al marge dels sectors m¨¦s polititzats, aquestes sinergies familiars no es produ?en perqu¨¨ en aquell context, a tot Europa, hi havia un component generalitzat de ruptura generacional i de mirada social¡±. Molinero creu que l¡¯aproximaci¨® entre pares i fills es va produir a Espanya a partir de la Transici¨®, ¡°quan a l¡¯horitz¨® ja es veia la democr¨¤cia¡±: ¡°Per¨° no es comparable amb aix¨° d¡¯ara perqu¨¨ en general, a la dictadura, a les fam¨ªlies pesava m¨¦s la por del que podia passar¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Sent¨¨ncia Proc¨¦s
- Tribunal Suprem
- Judici al Proc¨¦s
- Tribunals
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Refer¨¨ndum
- Sent¨¨ncies
- Poder judicial
- Autodeterminaci¨®
- Catalunya
- Generalitat Catalunya
- Casos judicials
- Sancions
- Eleccions
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Judicis
- Comunitats aut¨°nomes
- Administraci¨® auton¨°mica
- Proc¨¦s judicial
- Espanya
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica