Ascensors en catal¨¤

M¨¦s de vint anys despr¨¦s de la seva promulgaci¨®, sembla que la Llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica encara t¨¦ camp per c¨®rrer, no tant perqu¨¨ en quedin aspectes per desenvolupar (que n¡¯hi ha), sin¨® perqu¨¨ els temps canvien i els articulats d¡¯aleshores prenen noves possibilitats. D¡¯aqu¨ª que la Generalitat hagi impulsat ara l¡¯¨²s del catal¨¤ en un ¨¤mbit, el de les pantalles digitals i els dispositius d¡¯assist¨¨ncia de veu, que el legislador de final dels noranta no podia ni intuir, quan amb prou feines se¡¯n sortia navegant per internet i enviant maldestres SMS. D¡¯aquesta manera, si a la llei hi deia que la Generalitat ha d¡¯emprar el catal¨¤ en les seves actuacions i tamb¨¦, normalment, en les comunicacions i notificacions adre?ades a l¡¯usuari, d¡¯aqu¨ª es dedueix que la interpel¡¤laci¨® autom¨¤tica, a trav¨¦s de pantalles t¨¤ctils o de dispositius de veu, ha de ser tamb¨¦ normalment en catal¨¤.

Ja ens ho anunciava la mateixa directora general de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, Ester Franquesa, en una entrevista a Quadern, en la qual apuntava les l¨ªnies mestres de l¡¯acord de Govern fet p¨²blic aquesta setmana. Deia aix¨ª (en una resposta aleshores mutilada per falta d¡¯espai): ¡°Si tu subcontractes un gestor tecnol¨°gic, per exemple un geolocalitzador, doncs tots els top¨°nims hauran de ser en catal¨¤. Aix¨° afecta tamb¨¦ els ascensors. Abans als ascensors no hi havia veu, per¨° ara l¡¯administraci¨® no pot tenir un ascensor que almenys no tingui la veu en catal¨¤. O b¨¦ desconnectes la veu, o b¨¦ l¡¯ascensor ha de dir ¡®primer¡¯, ¡®segon¡¯... Cal ampliar la mirada i dir, ara el catal¨¤ ¨¦s tamb¨¦ la llengua oral que apliques a la tecnologia¡±.

La q¨¹esti¨® venia a tomb del documental Lletraferits, em¨¨s per TV3, del qual es va fer viral l¡¯an¨¨cdota d¡¯?lex Hinojo parlant en catal¨¤ a la torradora, sobretot per l¡¯escarni de qu¨¨ va ser v¨ªctima per part de la turba monoling¨¹e. Banalitzacions i menyspreus a banda, all¨¤ es posava l¡¯accent en les relacions ling¨¹¨ªstiques que establim amb els objectes a trav¨¦s de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial. Si abans, fins no fa gaire, la interacci¨® amb els ordinadors ens obligava a compartir, ni que fos en part, el seu codi ¡ªdes de l¡¯aprenentatge dels sistemes operatius m¨¦s primitius (MS-DOS) fins a les interf¨ªcies aparentment m¨¦s intu?tives (Apple), en qualsevol cas nosaltres hav¨ªem d¡¯aprendre el seu llenguatge¡ª, ara som nosaltres els que esperem que els aparells ens entenguin havent-los instru?t, pr¨¨viament, en el nostre codi.

Les grans empreses prove?dores d¡¯assistents de veu, per¨°, continuen centrant-se en les lleng¨¹es grans, aquelles que els proporcionen un mercat muscul¨®s, i negligeixen sistem¨¤ticament les lleng¨¹es petites, la inversi¨® en les quals ni compensa ni interessa. Cap dels quatre assistents de veu de les grans marques (Google Assistant, Alexa, Bixby i Siri) parlen catal¨¤, i aquestes no semblen disposades a assumir els costos que aix¨° comportaria, m¨¦s encara quan, de Silicon Valley estant, aqu¨ª ja s¡¯hi parla castell¨¤. La soluci¨®, si fem cas del que apunta Franquesa per resoldre aquests casos, sembla senzilla: pagar. ¡°No tot ha de ser voluntari, hi ha coses que si les pagues despr¨¦s s¡¯incorporen, i un govern que vol que el catal¨¤ tingui el nivell de llengua d¡¯estat necessita fer un esfor? en aquest sentit¡±.

El cam¨ª per a la dom¨°tica en catal¨¤, doncs, sembla marcat, per¨° no difereix tant del que s¡¯estila en altres ¨¤mbits, molt m¨¦s quotidians i coneguts, com ara el m¨®n editorial, la premsa en catal¨¤ o el cinema: contractar, el sector p¨²blic, prove?dors de serveis que incorporin la llengua catalana de manera preferent, i finan?ar, a trav¨¦s de les mesures que escaiguin, el sector privat a fi que aquesta inversi¨® repercuteixi positivament en la percepci¨® que les grans tecnol¨°giques tenen de la llengua catalana. O m¨¦s aviat, com ja passa en el m¨®n del llibre i amb algun gran diari, convertir les subvencions en finan?ament permanent i haver de pagar indefinidament pel catal¨¤.

Queda veure quins seran els serveis reals d¡¯aquesta mena que afectaran l¡¯usuari, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯ascensor que t¡¯anuncia el pis o del fet que l¡¯etiquetatge de les m¨¤quines dispensadores a les depend¨¨ncies de la Generalitat sigui en catal¨¤ (cosa que tamb¨¦ recull l¡¯acord de Govern). Perqu¨¨, tret que la Brimo et detingui i et porti emmanillat en alguna de les lleteres, mai no acabar¨¤s de saber en quina llengua duen configurat el GPS.