El Govern mant¨¦ la ¡®llei Aragon¨¨s¡¯ malgrat les protestes per temor de les privatitzacions

El Govern t¨¦ en peu de guerra bona part dels actors socials per una de les set lleis que mant¨¦ vives al Parlament pendents d'aprovaci¨®: l'anomenada llei Aragon¨¨s. La norma, que pret¨¦n regular la contractaci¨® privada dels serveis p¨²blics d'atenci¨® a les persones, s'ha topat amb l'oposici¨® de desenes d'entitats socials, que temen noves privatitzacions. El Departament d'Economia, dirigit per Pere Aragon¨¨s, es mant¨¦ ferm i pret¨¦n tirar-la endavant sense canvis importants. Les entitats van sortir diumenge al carrer en senyal de protesta.

M¨¢s informaci¨®n

La inacci¨® de Torra paralitza la resposta als problemes socials

Universitats p¨²bliques avisen de la seva ¡°greu¡± crisi financera

La llei va n¨¦ixer al Departament d'Exteriors i Transpar¨¨ncia del darrer Executiu per adaptar la normativa auton¨°mica a la directiva europea de contractaci¨® de serveis d'atenci¨® a les persones. El Govern la va aprovar el juliol del 2017, per¨° la tramitaci¨® parlament¨¤ria va quedar congelada amb l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®. Aquesta legislatura, el Departament d'Economia la va recuperar sense modificacions i la va portar al Parlament, on ara se'n debaten les esmenes. En aquest periple, la norma ha sumat detractors: des de la Federaci¨® de Mares i Pares (Fapac) fins a la CUP.

Els punts conflictius s¨®n ¡°tots¡±, denuncia Bel¨¦n Tasc¨®n, presidenta de la Fapac. Els serveis susceptibles de ser externalitzats s¨®n m¨¦s de 200, alguns ja gestionats per alguna administraci¨® p¨²blica. ¡°La normativa neix per donar un marc jur¨ªdic a la contractaci¨® onerosa de serveis p¨²blics molt sensibles. La Generalitat vol donar aquest tros del past¨ªs al mercat¡±, protesta Tasc¨®n. La gesti¨® dels menjadors escolars o les tutories s¨®n alguns dels serveis recollits en l'annex que concreta les activitats afectades, que tamb¨¦ inclou serveis sanitaris o programes d'ocupaci¨®.

¡°Absolutament no, aquesta llei no habilita ni convida a cap tipus d'externalitzaci¨®. Nom¨¦s volem que el marc de contractaci¨® sigui m¨¦s favorable a la qualitat del servei¡±, defensa Albert Castellanos, secretari general d'Economia de la Generalitat. El pol¨ªtic defensa que l'articulat vol prioritzar les condicions qualitatives per sobre del preu en les licitacions.

Castellanos culpa la CUP de ser al darrere de les cr¨ªtiques amb l'objectiu del desgast pol¨ªtic i lamenta que no hagin participat en la pon¨¨ncia ni presentat esmenes. La CUP ho nega i justifica la seva abs¨¨ncia de la pon¨¨ncia: ¡°Si hi anem i participem en una llei que millori la gesti¨® privada sense haver blindat abans la gesti¨® p¨²blica dels serveis, estem donant suport a un marc regulador que facilita al Govern posar una cara amable a privatitzacions que no tenen cap sentit des del punt de vista de l'inter¨¨s p¨²blic¡±, rebat Maria Sirvent, diputada de la CUP. Els anticapitalistes reclamen ¡°un debat¡± sobre el model de gesti¨® dels serveis d'atenci¨® a les persones abans de tramitar una llei de contractaci¨®. ¡°Si nosaltres participem d'esmenar aquesta llei contribu?m a posar un lla? a l'ofensiva privatitzadora de serveis que volen fer ERC i Junts per Catalunya¡±, puntualitza.

Excloure els annexos

L'Executiu s'obre a introduir modificacions en la llei en el proc¨¦s de transaccions, per¨° Castellanos avisa que nom¨¦s far¨¤ canvis per aclarir conceptes que no siguin prou n¨ªtids. Fins i tot ofereix la possibilitat d'excloure els annexos que descriuen un per un els serveis externalitzables, una de les fonts de conflicte, per¨° adverteix que aix¨° no canviar¨¤ els serveis afectats.

Els comuns, que s¨ª que han participat en la pon¨¨ncia i han presentat esmenes, proposen obrir un debat abans de continuar amb la tramitaci¨®. ¡°Nosaltres diem que s'aturi la norma, pel risc que pot comportar de m¨¦s externalitzacions. El millor seria aturar-la i debatre com volem que es gestionin aquests serveis: que es blindin els que ja s¨®n de gesti¨® directa, facilitar que retornin a la gesti¨® directa serveis que estan externalitzats, i externalitzar via la concertaci¨® social [amb entitats sense afany de lucre o de l'economia social]¡±, apunta Marta Ribas, diputada de Catalunya en Com¨².

La plataforma Aturem la Llei Aragon¨¨s, formada per nombroses entitats com la Marea Blanca, el sindicat IAC o la Fapac, mant¨¦ una campanya de mobilitzacions per demanar que s'aturi la norma. Ahir diumenge unes 2.500 persones es van manifestar a la capital catalana. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, s'han desvinculat de les protestes contra la llei, la tramitaci¨® de la qual consideraven urgent per assegurar la qualitat de l'ocupaci¨® en aquests serveis p¨²blics, tot i que reconeixen que s¨ª que es perd una oportunitat de barrar noves privatitzacions de serveis.

Marta Franch, professora de Dret P¨²blic de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, nega que en la llei hi hagi desig de privatitzar. Per¨° s¨ª que q¨¹estiona els arguments d'Economia, segons els quals en aquesta llei no t¨¦ cabuda un veto a la privatitzaci¨® de la gesti¨® dels serveis p¨²blics. ¡°Jo crec que la llei s¨ª que podria dir quins serveis es reserva la Generalitat per gestionar-los directament i quins es poden externalitzar¡±, afirma.