Les protestes per la sent¨¨ncia del proc¨¦s sumeixen Renfe en el segon pitjor mes de la seva hist¨°ria

L¡¯octubre de 2019 passar¨¤ a la hist¨°ria, de moment, com el segon mes amb m¨¦s incid¨¨ncies greus en la hist¨°ria moderna de la xarxa d¡¯Adif i Renfe a Catalunya. Als problemes habituals en la infraestructura, s¡¯hi van sumar el fort temporal que va afectar Catalunya l¡¯¨²ltima setmana d¡¯octubre i, sobretot, les protestes derivades de la sent¨¨ncia del proc¨¦s que van generar un continu d¡¯afectacions el mes que va seguir el 14 d¡¯octubre, quan es van intensificar. En les cinc setmanes seg¨¹ents es van produir 80 incid¨¨ncies greus, segons dades obtingudes pel PA?S. Unes 50 (el 61%) van ser provocades per les protestes.

¡°Ha estat un mes molt complicat a causa de les protestes que han afectat la infraestructura. Estem molt preocupats per les accions vand¨¤liques que han pogut afectar la seguretat de les persones i la voluntat dels passatgers d¡¯arribar a temps a les seves destinacions¡±, afirma Antonio Carmona, portaveu de Renfe a Catalunya. Des del seu punt de vista, si es t¨¦ en compte el mes sencer, ¡°¨¦s el pitjor mes en nombre d¡¯incid¨¨ncies des de la crisi de Bellvitge¡±.

Carmona es refereix als problemes que va patir tota la xarxa ferrovi¨¤ria catalana a finals de 2007, quan es treballava a contrarellotge perqu¨¨ l¡¯AVE arrib¨¦s a Barcelona. Aquelles tasques per construir el t¨²nel de la l¨ªnia d¡¯alta velocitat fins a l¡¯estaci¨® de Sants van provocar problemes estructurals a l¡¯entrada de la ciutat que van obligar a tallar l¨ªnies de Rodalies durant setmanes, per¨° tamb¨¦ una de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). En total, cada dia mentre va durar l¡¯afectaci¨® m¨¦s de 80.000 passatgers van patir aquell problema, que va obligar a activar un servei alternatiu de llan?adores d¡¯autob¨²s.

Renfe no t¨¦ comptabilitzats ni el nombre de trens ni el de possibles passatgers afectats pels problemes que ha patit la xarxa de Rodalies, de mitjana i llarga dist¨¤ncia i de l¡¯AVE durant l¡¯¨²ltim mes. Isidre Gavin, secretari d¡¯Infraestructures de la Generalitat, admet que s¡¯ha complicat per ¡°la situaci¨® pol¨ªticament i socialment molt complicada¡±, encara que posa l¡¯accent en un altre tipus de problemes: els habituals de la xarxa, els atropellaments que s¡¯han registrat en aquest per¨ªode, o l¡¯¨²ltim cap¨ªtol de gota freda ¡ªtamb¨¦ denominat DANA¡ª de finals d¡¯octubre, que continua afectant la xarxa: continua tallat el tram entre Lleida i l¡¯Espluga de Francol¨ª, al qual es dona servei alternatiu amb autocar.

Des de la Plataforma pel Transport P¨²blic (PTP), el seu coordinador t¨¨cnic, Daniel Pi, atribueix tamb¨¦ part dels problemes a les protestes, i critica que aquestes, malgrat considerar-les leg¨ªtimes, estan provocant ¡°problemes molt greus de seguretat¡±. Per¨° tamb¨¦ suma a aquest context el dels d¨¨ficits d¡¯inversi¨® acumulats. De fet, afirma, despr¨¦s de molts anys de no fer res s¡¯estan comen?ant a fer coses i aix¨° provoca un primer efecte, que sempre ¨¦s negatiu. Es refereix, per exemple, als canvis de sistemes de seguretat que estan instal¡¤lant als t¨²nels que uneixen les estacions de Sants amb la de Passeig de Gr¨¤cia i la de Catalunya, dues art¨¨ries principals per al sistema ferroviari de Barcelona. ¡°Permetran m¨¦s trens i amb m¨¦s seguretat, per¨° de moment substituir-los est¨¤ afectant el servei¡±, explica Pi.

La Generalitat, que ¨¦s titular del servei de curta i mitjana dist¨¤ncia, ha renunciat a sancionar l¡¯operador pels problemes que sorgeixin per l¡¯estat de la infraestructura. ¡°No podem gestionar el servei perqu¨¨ l¡¯Estat encara no ha subscrit amb la Generalitat el contracte de servei, de manera que el prove?dor [RENFE] no ha de respondre als nostres requeriments¡±, explica Gav¨ªn. La Generalitat vol fer un replantejament a fons de la transfer¨¨ncia de compet¨¨ncies que es va firmar durant el Govern socialista de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero.