Barcelona, la ciutat on conviuen m¨¦s de 300 lleng¨¹es

Barcelona ¨¦s una ciutat multicultural en la qual conflueixen persones d'arreu del m¨®n. Els que passegen pels carrers d'aquesta metr¨°poli poden sentir paraules desconegudes, i no nom¨¦s provinents dels turistes. A la capital catalana viuen al voltant de 392.000 habitants estrangers que parlen m¨¦s de 300 lleng¨¹es diferents. Aix¨ª ho destaca l'ONG Linguapax, que va publicar dimecres un informe, amb motiu de l'Any Internacional de les Lleng¨¹es Ind¨ªgenes, en el qual destaca la ¡°riquesa cultural¡± del territori. Alguns dels idiomes m¨¦s parlats, despr¨¦s del catal¨¤ i el castell¨¤, s¨®n l'angl¨¨s, l'¨¤rab i l'itali¨¤, seguits d'altres m¨¦s inusuals, i amb menys pres¨¨ncia, com el berber, l'urd¨², el bengal¨ª, el qu¨ªtxua o el w¨°lof.

La directora de Linguapax, M¨°nica Perenya, va emfatitzar en la presentaci¨® de l'informe ¡°el valor que les lleng¨¹es tenen¡± per als individus que les parlen. ¡°?s evident que l'objectiu no ¨¦s que les persones aprenguin totes les lleng¨¹es. Aix¨° no t¨¦ sentit, per¨° s¨ª que cal ser conscient que existeixen¡±, va assenyalar Perenya sobre el document, elaborat amb xifres de l'Idescat i amb dades recollides pel Grup d'Estudi de Lleng¨¹es Amena?ades de la Universitat de Barcelona.

L'informe apunta que moltes de les lleng¨¹es que es parlen a la ciutat s¨®n transfrontereres, ¨¦s a dir, que es parlen a molts pa?sos. Aquest ¨¦s el cas del panjabi a l'?ndia, el Pakistan, l'Afganistan i Bangladesh, i d'altres idiomes, com el qu¨ªtxua al Per¨², l'Argentina, Bol¨ªvia, Col¨°mbia, l'Equador i Xile, o del w¨°lof, parlat en pa?sos com el Senegal, G¨¤mbia, Guinea, Guinea Bissau i Maurit¨¤nia.

A la capital catalana es parlen lleng¨¹es llatinoamericanes com el guaran¨ª o l'aimara. Tamb¨¦ existeixen comunitats que provenen de pa?sos asi¨¤tics on s'utilitza l'urd¨² o variants del xin¨¨s, aix¨ª com sistemes de comunicacions d'¨¨tnies africanes com les berbers. Del Pr¨°xim Orient s'esmenten l'amh¨¤ric i l'hebreu i, d'Espanya, s'enumeren l'asturi¨¤, el basc, l'aragon¨¨s i el gallec.

¡°Barcelona, com a ciutat global, din¨¤mica, innovadora i creativa en tants aspectes, ha de poder liderar a escala internacional el reconeixement i la reflexi¨® sobre la diversitat ling¨¹¨ªstica i cultural¡±, diu el text, que agrupa els idiomes per diferents zones geogr¨¤fiques, i que inclou apartats perqu¨¨ els lectors puguin entendre com s¨®n els sistemes de numeraci¨® de lleng¨¹es com el ful o el w¨°lof.

De les gaireb¨¦ 7.000 lleng¨¹es vives que existeixen al m¨®n, 2.464 es troben en situaci¨® de vulnerabilitat i al l¨ªmit de l'extinci¨®, segons les dades de Linguapax. Des de l'entitat recalquen que nom¨¦s 23 idiomes s¨®n utilitzats per comunicar-se per la meitat de poblaci¨® global (7.594 milions d'habitants), i que el 90% de lleng¨¹es s¨®n parlades per nom¨¦s el 4% de les persones al m¨®n.

La investigaci¨® fa ¨¨mfasi en la relaci¨® entre la tecnologia i els moviments migratoris globals. Actualment, hi ha 244 milions de migrants, dels quals 20 milions s¨®n refugiats, segons recull Linguapax. Si se sum¨¦s la poblaci¨® de tots dos grups, constituirien el cinqu¨¨ pa¨ªs m¨¦s poblat del m¨®n, en un entorn que est¨¤ lligat a les eines digitals que promouen "que la diversitat cultural i ling¨¹¨ªstica estigui present a tot arreu i simult¨¤niament¡±.

¡°Les tecnologies faciliten l'intercanvi de coneixements en diferents lleng¨¹es. Les ciutats es perfilen com a ecosistemes culturals i ling¨¹¨ªstics s¨²per rics que generen noves formes de comunicaci¨® i de creaci¨®¡±, assenyala el text, que posa l'accent en el paper de les lleng¨¹es dominants, especialment de l'angl¨¨s, que ¡°genera noves i diverses subordinacions ling¨¹¨ªstiques¡± en la societat.

No obstant aix¨°, l'estudi informa que els idiomes m¨¦s parlats no necess¨¤riament s¨®n aquells que tenen m¨¦s pres¨¨ncia en els entorns digitals. El cas m¨¦s paradigm¨¤tic ¨¦s el de l'angl¨¨s. Mentre que el 55% de la informaci¨® que circula a internet est¨¤ en aquest idioma, nom¨¦s el 8% de la poblaci¨® el t¨¦ com a primera llengua. Passa el contrari amb el xin¨¨s, que, malgrat que el parlin m¨¦s de 1.200 milions d'habitants, nom¨¦s t¨¦ un?2,2%?de pres¨¨ncia a la xarxa.