Un explorador polar a Vic

Qualsevol persona que es trob¨¦s dimecres a la nit a la pla?a Major de Vic o els voltants es deu haver sorpr¨¨s davant de la inesperada pres¨¨ncia a la zona de dos individus molt abrigats enarborant una bandera noruega i arrossegant un trineu. Un era jo.

Atesa la meva experi¨¨ncia polar (tota te¨°rica) em vaig adjudicar el lloc de cap de l'expedici¨® organitzada per mi mateix per assistir a una projecci¨® in extremis de la pel¡¤l¨ªcula Amundsen (2019), un biopic del director Espen Sandberg del fam¨®s explorador noruec que va conquerir el Pol Sud. El film ha passat amb m¨¦s pena que gl¨°ria per la cartellera barcelonina i despr¨¦s de tot just dues setmanes d'exhibici¨® l'han retirat despietadament. L'¨²nic lloc on encara es pot veure a Catalunya ¨¦s als Multicinemes Sucre de Vic, i en una ¨¤rdua franja hor¨¤ria que riu-te¡¯n de la glacera de Beardmore.

Conscient que si em despistava em perdia la pel¡¤l¨ªcula, vaig decidir muntar una esfor?ada partida, com manen els c¨¤nons, per anar a veure-la. Vaig pensar a posar a la premsa un d'aquests anuncis cl¨¤ssics com el de Shackleton el 1907: "Es busquen homes per a viatge perill¨®s. Sou esc¨¤s. Fred extrem. Perill constant. No s'assegura la tornada. Honor i reconeixement en cas d'¨¨xit. Pago la gasolina i el peatge de Martorell" (l'¨²ltima frase ¨¦s meva). Per¨° no tenia temps: era el migdia i la pel¡¤li la passaven a les 19.20.

Necessitava gent auda?. Vaig trucar primer a Evelio P., que banya en whisky cada any la seva pena en l'aniversari de la mort del capit¨¤ Scott. "Hum, avui dius?, a Vic?, est¨¤s boig?". Vaig penjar reflexionant sobre com alguns deixen passar la incandescent ocasi¨® de l'aventura i la gl¨°ria per abandonar-se despr¨¦s a la vana malenconia de les oportunitats perdudes. El seg¨¹ent va ser Daniel Fern¨¢ndez, que tampoc no podia, encara que no nom¨¦s ho va justificar (se n¡¯anava a M¨¨xic), sin¨® que em va explicar que de manera premonit¨°ria aquell mat¨ª s'havia dutxat amb aigua freda, ja que tenia espatllat el termos. La meva tercera opci¨® era la m¨¦s l¨°gica: un noruec. El meu amic Bjarne Nilssen t¨¦ una edat per¨° est¨¤ en plena forma i no nom¨¦s ¨¦s compatriota de Roald Amundsen sin¨® originari de Telemark, el paio. Tanmateix em va contestar molt afligit: "M'encantaria, per¨° tinc metge". Va aprofitar per advertir-me que les cr¨ªtiques noruegues de la pel¡¤l¨ªcula no eren gaire bones i per recordar-me que ells, els noruecs, malgrat els ¨¨xits d'Amundsen, sempre han preferit Nansen, "un home m¨¦s complet com a explorador i com a ¨¦sser hum¨¤".

D¡¯acord, per¨° la pel¡¤li era d'Amundsen i jo encara no tenia ning¨² que m¡¯hi acompany¨¦s. Em va fer pensar en la solitud dels herois, en la dificultat d'arrossegar els altres a les grans empreses, d'emp¨¨nyer-los cap a un horitz¨® infinit en el qual espera el que ning¨² no ha vist i et forges un nom imperible i fama a for?a de coratge, escorbut i penellons. Amb tanta ¨¨pica se'm feia tard i potser hi havia tr¨¤nsit. A veure si aniria fins al Pol Sud per trobar-me que la pel¡¤l¨ªcula ja havia comen?at. Em vaig escapar de la feina i anant cap a casa per agafar el cotxe vaig topar de cara amb una ¨²ltima oportunitat: Jordi Serrallonga. El prehistoriador i viatger baixava passejant tan tranquil pel carrer fumant la seva pipa i va quedar una mica sorpr¨¨s de la meva vehem¨¨ncia en abordar-lo. "S¨ª, jo tamb¨¦ la vull veure, una vergonya que hagi durat tan poc, hi aniria sense dubtar-ho, ¨¦s clar, per¨° he de recollir el meu fill, dona-li records a Amundsen de part meva". Vaig estar a punt de llan?ar la tovallola. Quin l¨ªder estava fet. No em seguien al cinema, aix¨ª que imagina¡¯t a l'Ant¨¤rtida. Pres d'una sobtada inspiraci¨® vaig recordar que Scott va fer la seva carrera al pol amb un ornit¨°leg, Edward Wilson, expert en ous de ping¨¹¨ª. Jo tamb¨¦ ho podia fer!

"Amundsen?, a Vic?, ara?... Per qu¨¨ no, vinga, va". La inesperada resposta de Jos¨¦ Luis Copete em va deixar tan estupefacte com entusiasmat. Per fi tenia grup! Redu?t, ¨¦s cert, i no sabia si el gr¨¤cil estudi¨®s dels ocells em tiraria del trineu com el robust editor Fern¨¢ndez, per¨° era el que tenia (vaig confiar que Copete no es record¨¦s de com va acabar Wilson la seva aventura). Aix¨ª que vam anar cap all¨¤. Amundsen va partir amb cinc homes, quatre trineus i 52 gossos (pel cam¨ª els expedicionaris en van menjar 41). Jo anava a Vic, vaig repassar, amb un home, un trineu nadalenc de fusta, dues gorres de llana (una, souvenir de Noruega), 1 bufanda i la biografia d'Amundsen de Tor Bormann-Larsen (History Press, 2011) ¡ªde la qual la pel¡¤l¨ªcula pel que sembla ha tret molta informaci¨® sense citar-la: hi ha pol¨¨mica; sense oblidar la perceptiva bandera del pa¨ªs escandinau. No port¨¤vem gossos per menjar-nos-els per¨° pod¨ªem comprar crispetes al cinema.

Vam arribar a la nostra destinaci¨® i vam entrar als multicinemes ben prove?ts. Vaig dubtar si havia de comprar una entrada per al trineu ¡ªja que l'havia portat fins a Vic em va semblar cruel deixar-lo al cotxe¡ª, per¨° la sala era gaireb¨¦ buida i va poder ocupar una butaca al meu costat ell sol, gratis. I va comen?ar la projecci¨®. Malgrat l'opini¨® comentada per Bjarne ¡ªels cr¨ªtics noruecs han qualificat el biopic d'avorrit, superficial i "molt fred"(!)¡ª , em va semblar una pel¡¤l¨ªcula formidable i els paisatges grandiosos i d'una bellesa extraordin¨¤ria. ?s gaireb¨¦ com ser all¨¤ (afortunadament gaireb¨¦). Surt tota la vida d'Amundsen, una mica a l'estil de la Viquip¨¨dia, fins a la seva desaparici¨® buscant Nobile a l'?rtic. Va ser el 1928, aix¨ª que ¨¦s in¨²til esperar que torni. El car¨¤cter dif¨ªcil de l'explorador es fa ben pal¨¨s: un cr¨ªtic noruec ha destacat que el millor del film ¨¦s que el personatge apareix com "el carallot que era". L¡¯interpreta molt convincentment Pal Sverre Hagen ¡ªque encarnava Thor Heyerdahl! al film del mateix director sobre la Kon-Tiki. La pel¡¤l¨ªcula, explicada especialment a partir de les seves amants Bess Magids i Kiss Bennet i del seu germ¨¤, el sacrificat Leon, no estalvia les amargors que va haver de passar Amundsen. Com el van menystenir i menysprear, no nom¨¦s els brit¨¤nics, que el consideraven un nouvingut de l'Ant¨¤rtida i van glorificar en canvi Scott com a bon perdedor, gentleman i sportsman, sin¨® els seus compatriotes. I mira que Amundsen, a m¨¦s de conquerir el Pol Sud, va obrir el pas del nord-oest i va ser el primer tamb¨¦, per aire, al Pol Nord. Era tanmateix d'aquests homes sense empatia ni carisma, antip¨¤tic, i, amb la caputxa posada, tenia aspecte de vella castanyera esquerpa. A m¨¦s, tenia tirada per les dones casades (com Nansen, la de Scott). Tot aix¨° no va ser obstacle perqu¨¨ Copete i jo gaud¨ªssim de valent de la pel¡¤li i sort¨ªssim m¨¦s contents que un g¨ªnjol.

Va ser llavors quan vam decidir rematar la vetllada amb una marxa cap a la pla?a Major, i uns beures. Vam avan?ar esfor?adament en la nit polar arrossegant el trineu fins a arribar al centre mateix de la pla?a deserta. No ens va importar que all¨¤ s'alc¨¦s incongruentment un arbre de nadal i des de tots els balcons i porxos ens observ¨¦s at¨°nita, entre lla?os grocs, la completa galeria de personatges del proc¨¦s. Vam plantar la nostra bandera, vam fer tres visques i ens vam abra?ar. Ho hav¨ªem fet.