L¡¯objecte i el subjecte

L¡¯altre dia vaig tenir un malson. Era a casa d¡¯un amic que t¨¦ una tend¨¨ncia marcada al minimalisme n¨°rdic i al gust irreprotxable. En un moment mort, em dedicava a contemplar una taula modular plena de caixons on l¡¯amic guardava revistes alemanyes i llibres autoeditats d¡¯una delicadesa exemplar. En una de les escombrades visuals, detecto una panerola immensa, vermella i carnosa, que s¡¯espera amb les ales plegades. El primer que se m¡¯acut ¨¦s avisar l¡¯amic, per¨° no s¨¦ com fer-ho sense disgustar-lo, de manera que segueixo mirant i de seguida en detecto una altra, tan grossa com la primera, amagada sobre uns papers. M¡¯alarmo, perqu¨¨ una panerola pot ser accident, per¨° dues indiquen concurr¨¨ncia i la detecci¨® d¡¯una plaga no ¨¦s una not¨ªcia agradable. ?s quan en veig una tercera que entenc que les paneroles no provenen de cap esquerda en les parets de la casa, sin¨® de mi. M¨¦s concretament, de cada moviment de la meva mirada, que, all¨¤ on enfoca, fa apar¨¨ixer una d¡¯aquestes b¨¨sties repugnants. La idea d¡¯estar generant la invasi¨® em terroritza. M¡¯altero, em desperto.

En un viatge relativament recent als Balcans, vaig tenir ocasi¨® de parlar amb un noi espantosament benintencionat que havia descobert el poder de l¡¯inconscient. No era cap freudianada; el nano creia (havia llegit un llibre de Joseph Murphy, ministre de l¡¯esgl¨¦sia del New Thought) que el nostre inconscient ¨¦s prou poder¨®s per crear la realitat en qu¨¨ vivim. Aquella mena de fe no tenia gaire metaf¨ªsica sin¨® m¨¦s aviat una estrat¨¨gia pr¨¤ctica: del que es tractava era de saber com s¡¯havia de disciplinar aquest inconscient per tal que ¡°produ¨ªs¡± (les cometes s¨®n obligades) la mena de realitats que ens interessen. Realitats cremat¨ªstiques, s¡¯ent¨¦n, o de la mena que fossin. La seva dona, per exemple. L¡¯havia coneguda no perqu¨¨ exist¨ªs (sic) sin¨® perqu¨¨ la nit anterior havia aconseguit introduir-la en el seu inconscient, que l¡¯havia generada per a ell, al rac¨® d¡¯un bar, la nit de l¡¯endem¨¤. No cal dir que la dona, llicenciada en psicologia, no hi creia gens, en aquesta mena de pensament m¨¤gic, per¨° a ell no li feia falta que hi cregu¨¦s; nom¨¦s volia la confian?a del seu inconscient, de manera que li omplia la casa de notes que els assaltaven per sorpresa (¡°tens una piscina¡±, ¡°ets ric¡±, etc.) i els educaven la clepsa.

Tant el somni com l¡¯inconscient m¨¤gic de Murphy em resulten terror¨ªfics, perqu¨¨ eliminen la dist¨¤ncia entre l¡¯objecte i el subjecte. Tendim a pensar, i una certa sensibilitat hegem¨°nica (i publicit¨¤ria) ens hi convida, que el millor que podria passar-nos ¨¦s que els nostres desitjos es fessin realitat ¡ªfer desapar¨¨ixer l¡¯obtusa resist¨¨ncia del m¨®n a coincidir amb la fantasia. Que es tracta d¡¯un horitz¨® horripilant ho posa en evid¨¨ncia la velocitat amb la qual hem tornat als fets, i a la necessitat de reivindicar-ne una exist¨¨ncia independent, quan la cosa de la postveritat ens ha estampat un Trump a la Casa Blanca. La difer¨¨ncia potser sigui que els fets fa anys que ja no desperten ning¨².