La impossible immersi¨® flexible

Tenim finalment decisi¨® definitiva sobre l¡¯espin¨®s tema de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica en el PSC, despr¨¦s del 14¨¨ Congr¨¦s del partit, celebrat aquest cap de setmana. La pol¨¨mica desencadenada per l¡¯ambig¨¹itat del redactat del seu document program¨¤tic s¡¯ha saldat amb l¡¯acceptaci¨® de les esmenes que hi havia aportat la milit¨¤ncia i amb un posicionament que tant permet refermar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica com obrir la porta a la flexibilitzaci¨®. Diu aix¨ª l¡¯acord congressual: ¡°Seguirem apostant, com ho fa la LEC, pel catal¨¤ com a llengua vehicular priorit¨¤ria a l¡¯escola alhora que modernitzarem i flexibilitzarem el model d¡¯immersi¨® perqu¨¨ doni resposta a les necessitats actuals de la complexitat de l¡¯escola tot avan?ant cap a un model pluriling¨¹e¡±.

La clau de volta, per¨°, ¨¦s la concreci¨® d¡¯aquesta flexibilitzaci¨®, ja que comporta la posada en marxa d¡¯un model escolar que possiblement no contentar¨¤ ni els partidaris de la immersi¨® ni els seus contraris, en atorgar a l¡¯escola un element de correcci¨® de l¡¯entorn socioling¨¹¨ªstic que segurament no pot desenvolupar en solitari; almenys aix¨ª ens ho demostra la implantaci¨® de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica durant els ¨²ltims 30 anys, la qual, m¨¦s enll¨¤ d¡¯assegurar el coneixement del catal¨¤ (i aquest assegurar l¡¯haur¨ªem de posar entre cometes), no ha servit per estendre¡¯n l¡¯¨²s de manera significativa en zones m¨¦s castellanoparlants, tal com mostren les successives Enquestes d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics. Aix¨° sense esmentar la frustraci¨® que causar¨¤ entre els partidaris de l¡¯¨²s del castell¨¤ a l¡¯escola, els quals, des de la pionera CADECA als anys noranta, sempre havien arg¨¹it que l¡¯ensenyament s¡¯havia de fer en la llengua materna de l¡¯alumne. Si alguna cosa no han fet aquestes fam¨ªlies ha estat lluitar per l¡¯ampliaci¨® de les hores en castell¨¤ per exemple a Solsona, per acabar veient-se elles en un sistema escolar eminentment catalanoparlant pel sol fet que viuen en les ¨¤rees metropolitanes de Barcelona o Tarragona.

M¨¦s enll¨¤ de la paradoxa que l¡¯escola contribueixi ¡°a compensar els d¨¨ficits ling¨¹¨ªstics dels alumnes de cada comarca, municipi o barri¡± i que per aconseguir-ho les lleng¨¹es curriculars ¡°es tractin com a lleng¨¹es d¡¯aprenentatge i vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el temps escolar¡±, destaca l¡¯atribuci¨® del model ling¨¹¨ªstic escolar al projecte de cada centre, una aposta per l¡¯autonomia que entronca amb la proposta d¡¯ara fa un any del conseller republic¨¤ Josep Bargall¨®, amb l¡¯objectiu precisament d¡¯adaptar el model immersiu amb finalitats correctores de l¡¯entorn a trav¨¦s de projectes ling¨¹¨ªstics propis. Vist aix¨ª, ara que s¡¯est¨¤ negociant una investidura, potser no ¨¦s tan estranya la converg¨¨ncia de plantejaments.

Hi ha, per¨°, dos grans retrets que es poden fer a la proposta, i que b¨¦ podrien fer-la impossible. En primer lloc, no hi ha ning¨² que pugui exercir de demi¨¹rg ling¨¹¨ªstic i determinar, amb dades socioling¨¹¨ªstiques a la m¨¤, quins percentatges de cada llengua ha d¡¯oferir cada comarca, municipi o barri, ni tan sols amb quins par¨¤metres es podrien dissenyar gran zones ling¨¹¨ªstiques homog¨¨nies sota les quals els centres poguessin manejar-se per elaborar el seu projecte propi. ?s a dir, ?amb quins percentatges d¡¯¨²s de catal¨¤ i castell¨¤ s¡¯hauran de moure les escoles de l¡¯¨¤rea metropolitana Barcelona? I a les comarques de l¡¯Ebre? Hauran de ser les escoles rurals, per pura l¨°gica compensat¨°ria, les que ofereixin m¨¦s castell¨¤ de tot Catalunya? O tot aix¨° quedar¨¤ en mans dels centres?

I en segon lloc, i m¨¦s important encara, sembla que tothom ha oblidat que qui tria el centre on volen escolaritzar els fills s¨®n les fam¨ªlies, no pas l¡¯administraci¨®. Per molt que es facin estudis que concloguin que tal zona del territori necessita equilibrar les lleng¨¹es amb determinats percentatges, i encara que els centres adaptin els seus projectes a aquesta realitat, finalment seran les fam¨ªlies les que, a trav¨¦s de les jornades de portes obertes, decidiran a quin centre matriculen el seu fill, pr¨¨via consulta, precisament, del projecte ling¨¹¨ªstic del centre. No ¨¦s dif¨ªcil aventurar la subhasta de percentatges d¡¯hores lectives en una llengua o altra que aix¨° comportar¨¤ entre les diferents escoles, ni la selecci¨® m¨¦s o menys natural que faran les fam¨ªlies, que poques vegades pensaran en mecanismes compensatoris i probablement triaran escolaritzar el fill all¨¤ on facin m¨¦s hores en la pr¨°pia llengua, sigui quina sigui. Sempre s¡¯ha volgut fugir de la segregaci¨® per ra¨® de llengua, per¨° a partir d¡¯aqu¨ª nom¨¦s hi ha un pas.