Cinc tradicions curioses per donar la benvinguda a l¡¯any nou

Si nosaltres fem servir el color vermell per a la roba interior que ens posem per Cap d¡¯Any, amb l¡¯objectiu de cridar a la sort, els argentins n'utilitzen de color rosa. D'aquesta manera, ¨¦s molt com¨² que (tradicionalment tan sols les dones) es regalin les peces de roba d¡¯aquest color el dia de Nadal per estrenar-les l'¨²ltima nit de l'any. Un altre acte superstici¨®s que porten a terme els argentins (juntament amb altres pa?sos sud-americans), aprofitant les bones temperatures que tenen en? aquestes ¨¨poques, ¨¦s deixar les finestres obertes durant les celebracions, fent que marxi tot all¨° dolent que ha passat durant el transcurs de l¡¯any i que entrin energies renovades.

Els danesos donen la benvinguda a l¡¯any renovant la vaixella amb una tradici¨® perillosa i desestressant a parts iguals. Un cop arriba l¡¯any nou solen trencar plats contra la porta de les cases d¡¯amics i familiars per demostrar el seu afecte i bons presagis per l¡¯any que s¡¯acaba d¡¯encetar. Tamb¨¦ resulta molt curi¨®s l¡¯altre ritus que habitualment fan aquesta mateixa nit: a les dotze en punt salten des de dalt d¡¯una cadira. Amb aix¨° cerquen la positivitat necess¨¤ria per encarar l'any nou.

Vasilopita ¨¦s un tipus de past¨ªs que elaboren els grecs per Cap d¡¯Any. A dins hi amaguen una moneda. Quan arriba l'any nou es talla i es reparteixen els diversos trossos entre els amics i familiars reunits. Normalment comen?a a menjar-ne la persona de m¨¦s edat i se segueix la l¨ªnia cronol¨°gica fins al torn de la persona m¨¦s jove. Es mant¨¦ la creen?a que a qui li toca la moneda tindr¨¤ sort tot l¡¯any. La tradici¨® cultural i gastron¨°mica de menjar vasilopita s¡¯assembla molt al nostre Tortell de Reis.

Menjar llenties a It¨¤lia durant el Cap d¡¯Any ¨¦s una tradici¨® tan antiga o m¨¦s que el ra?m de la sort que consumim nosaltres amb les dotze campanades. Els llegums es mengen cuinats amb cotechino, un embotit cuit, i molt sovint tamb¨¦ van acompanyats amb pur¨¦ de patates o de blat de moro (polenta). La pr¨¤ctica supersticiosa va comen?ar a l¡¯edat mitjana, on hi havia el costum de regalar una petita bossa de llenties a familiars i amics per desitjar-los bona sort, i s¡¯ha mantingut fins a l¡¯actualitat.

¡°Bon viatge!¡±, es desitgen els peruans durant la nit de trasp¨¤s d¡¯un any a l'altre. ?s molt com¨² que agafin maletes buides i facin tombs al voltant del ve?nat amb elles. Segons les creences populars aix¨° assegura que al llarg de l¡¯any que arriba faran una gran quantitat de viatges i els anir¨¤ b¨¦. Aquest ¨¦s un ritu que no tan sols practiquen els peruans, sin¨® que tamb¨¦ el fan els colombians, xilens, bolivians i altres persones llatinoamericanes. Durant la vetllada, el color groc tamb¨¦ ocupa un destacat protagonisme. Es considera que porta bona sort.